Kafr Qaddum
Kafr Qaddum (àrab: كفر قدّوم, Kafr Qaddūm) és un municipi palestí de la governació de Qalqilya, a Cisjordània, situada a 13 kilòmetres a l'oest de Nablus i a 17 kilòmetres a l'est de Qalqilya. Segons l'Oficina Central Palestina d'Estadístiques tenia una població de 3.621 habitants el 2016.[1]
| كفر قدّوم | ||||
| ||||
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Municipi | ||||
| Graella palestina | 163/180 | |||
| Geografia | ||||
| Superfície | 18,9 km²  | |||
| Organització política | ||||
| Governació | Qalqilya | |||
L'àrea total de terra de Kafr Qaddum és de 19.000 dúnams (uns 8.000 sota administració civil palestina i 11.000 sota total control israelià).[2] L'àrea urbanitzada és de 529 dúnams. Les oliveres ocupen el 80% de la terra restant, 15% és usat com a vegetació, i el 5% són plantacions.[3]
Abans de la Segona Intifada, al voltant del 50% de l'economia de Kafr Qaddum depenia del treball a Israel com a principal font d'ingressos, el 20% depèn de l'agricultura i ramaderia, mentre que el 30% depenia de treballs al sectors públic i privat. A partir de 2002, més del 75% de la població es trobà a l'atur, i els negocis es van convertir en l'única alternativa per a la generació d'ingressos. L'emigració ha registrat un nivell durant els dos últims anys, que oscil·la entre el 10 i el 15% de la població total.[3]
Des de 2003, el camí entre Kafr Qaddum i Nablus es bloqueja allargant la distància de recorregut a 14 km. Des de juliol de 2011, s'han celebrat manifestacions setmanals demanant tornar a obrir la carretera.
Història modifica
Època otomana modifica
Kafr Qaddum apareix en el cens fiscal de 1596 com a part de la nàhiya o subdistricte de Jabal Qubal que era sota la administració del liwà o districte de Nablus. La vila tenia una població de 19 llars i 2 solters, tots musulmans, i pagava impostos sobre blat, ordi, cultius d'estiu, oliveres, ingressos ocasionals, ruscs i/o cabres, i una premsa d'oli d'oliva, o del suc de raïm.[4]
En 1858 fou registrada per l'erudit bíblic Edward Robinson en els seus viatges a la regió,[5] i en 1882 el Survey of Western Palestine de la Palestine Exploration Fund la vila (anomenada Kefr Kaddum) fou descrita com "Un poble de bona grandària en el sòl baix, amb pous i oliveres: compta amb una torre de vigilància al costat del turó de tizaguix que s'alça sobre l'est, I és subministrat pels pous, les cases són de pedra."[6]
Època del Mandat Britànic modifica
Segons el cens organitzat en 1922 per les autoritats del Mandat Britànic, Kufr Qaddum tenia una població de 874 musulmans,[7] que augmentaren en el cens de Palestina de 1931 a 963 habitants, tots musulmans en 234 cases.[8]
En 1945 la població era de 1.240, tots musulmans,[9] amb 18,931 dúnams de terra segons un cens oficial de terra i població.[10] D'aquests, 2,945 dúnams eren per plantacions o terra de rec, 7,184 per a cereals,[11] mentre que 69 dúnams eren sòl edificat.[12]
Després de 1948 modifica
Després de la de la Guerra araboisraeliana de 1948, i després dels acords d'Armistici de 1949, Kafr Qaddum va restar en mans de Jordània. Després de la Guerra dels Sis Dies el 1967, ha estat sota ocupació israeliana.
Problemes de la terra modifica
En el barri de Mitzpe Yishai de l'assentament israelià Kedumim, hi ha problemes perquè els israelians han pres el control de la terra privada palestina indegudament. L'Administració civil israeliana ho denomina "robatori", tot i que es va produir de forma "ordenada", però sense cap autorització oficial.[13]
Entrada principal modifica
L'any 2003, l'exèrcit israelià va tancar l'entrada principal del poble que la connectava a Nablus amb un obstacle permanent, a més, es va posar un túmul de terra un quilòmetre abans del bloqueig de carreteres, aïllant una casa familiar que la feia inaccessible pels vehicles. El 2010, després d'esperar cinc anys una decisió judicial israeliana, es va declarar que el bloqueig de carreteres era il·legal, però el tribunal també va declarar que el camí era "massa perillós per viatjar", de manera que les forces israelianes la van utilitzar com a excusa per mantenir-la bloquejada.
El bloqueig dificulta que la població arribi a les seves terres agrícoles perquè no poden conduir, de manera que han de caminar a peu i portar els seus equips i collir. També retarda el viatge a Nablus de quinze minuts a quaranta minuts.[14][15]
Esdeveniments modifica
- El 2012, un soldat israelià fou posat sota investigació pel robatori d'una gran suma de diners i d'or durant una incursió contra un resident de Kafr Qaddum.[16]
- El 2 de gener de 2014, Saeed Jaser Alim, de 85 anys, es va convertir en la "primera víctima palestina de conflicte amb Israel el 2014, va morir després d'un xoc amb soldats israelians a Kafr Qaddum prop de Nablus". Els habitants del poble diuen que els soldats israelians van disparar bots de gas lacrimogen contra ells, un dels quals va entrar a casa seva i va morir posteriorment.[17]
- El gener de 2014, una gran força de soldats israelians van entrar a la vila a la meitat de la nit, buscant "dos homes buscats", que van resultar ser dos nois, d'entre 11 i 13 anys. Mentre sortien, van llançar granades als jardins de les cases que van assaltar.[18]
Referències modifica
- ↑ 2007-2016 PCBS census. Palestinian Central Bureau of Statistics (PCBS). p. 107.
- ↑ New Israeli military road on lands of Kafr Qaddum village Arxivat 2007-05-18 a Wayback Machine. Applied Research Institute - Jerusalem 2007-05-11
- ↑ 3,0 3,1 Closing of agricultural roads in Kafr Qaddum village Arxivat 2007-05-26 a Wayback Machine. Land Research Center 2007-02-07
- ↑ Hütteroth and Abdulfattah, 1977, p. 133.
- ↑ Robinson and Smith, 1856, p. 134
- ↑ Conder and Kitchener, 1882, SWP II, p. 163
- ↑ Barron, 1923, Table IX, Sub-district of Nablus, p. 24
- ↑ Mills, 1932, p. 63
- ↑ Department of Statistics, 1945, p. 18
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 60
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 106
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 156
- ↑ Ha'aretz 17 March 2008 Court case reveals how settlers illegally grab West Bank lands By Meron Rapoport
- ↑ «Israeli forces rebuild roadblock in Kafr Qaddum». [Consulta: 3 juny 2016].
- ↑ «Kufr Qaddum: Protests against road closure continue despite several activists detained». Arxivat de l'original el 2018-09-10. [Consulta: 3 juny 2016].
- ↑ IDF soldiers suspected of stealing Palestinian's gold in West Bank raid, Apr. 11, 2012, Haaretz
- ↑ Palestinian, 85, dies 'after inhaling Israeli teargas', 2 January 2014, The Guardian
- ↑ What Israeli soldiers never tell their mothers, Jan. 16, 2017, Gideon Levy, Haaretz
Bibliografia modifica
- Barron, J.B.. Palestine: Report and General Abstracts of the Census of 1922. Government of Palestine, 1923.
- Conder, Claude Reignier; Kitchener, H.H.. The Survey of Western Palestine: Memoirs of the Topography, Orography, Hydrography, and Archaeology. 2. Londres: Committee of the Palestine Exploration Fund, 1882.
- Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Government of Palestine, 1945.
- Hadawi, S. Village Statistics of 1945: A Classification of Land and Area ownership in Palestine. Palestine Liberation Organization Research Center, 1970.
- Hütteroth, Wolf-Dieter; Abdulfattah, Kamal. Historical Geography of Palestine, Transjordan and Southern Syria in the Late 16th Century. Erlanger Geographische Arbeiten, Sonderband 5. Erlangen, Germany: Vorstand der Fränkischen Geographischen Gesellschaft, 1977. ISBN 3-920405-41-2.
- Mills, E.. Census of Palestine 1931. Population of Villages, Towns and Administrative Areas. Jerusalem: Government of Palestine, 1932.
- Palmer, E.H.. The Survey of Western Palestine: Arabic and English Name Lists Collected During the Survey by Lieutenants Conder and Kitchener, R. E. Transliterated and Explained by E.H. Palmer. Committee of the Palestine Exploration Fund, 1881.
- Robinson, E.; Smith, E. Later Biblical Researches in Palestine and adjacent regions: A Journal of Travels in the year 1852. Londres: John Murray, 1856.