Karolina Babecka Pons
Karolina Babecka Pons (Varsòvia, 1922 - Madrid, 24 gener 2009) Fou una polonesa-catalana, funcionària de la Legació Polonesa a l'exili, membre de la Creu Roja Internacional, activista anti-nazi i anti-soviètica. Directora de la Revista Polònia a Espanya, traductora i locutora de l'audició en polonès de Radio Nacional d'Espanya. Amb només 20 anys va col·laborar amb els Serveis Secrets Britànics i el Consolat Honorari de Polònia de Barcelona en les tasques d'ajuda als pilots polonesos abatuts, soldats aliats i jueus perseguits que creuaven la frontera fugint de la França ocupada durant la Segona Guerra Mundial. Fou detinguda i acusada d'espionatge per la Policia franquista.[1] Treballà sempre a favor del Govern polonès a l'exili i fou condecorada per serveis a la pàtria.[2]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1922  Varsòvia (Polònia) |
| Mort | 24 gener 2009 (86/87 anys) Madrid |
| Causa de mort | Causes naturals |
| Activitat | |
| Ocupació | periodista |
Biografia modifica
Karolina coneguda familiarment com a Linka, havia nascut a Varsòvia el 1922 filla de Juliusz Babecki i la catalana Maria Lluïsa Pons. El 1939 Polònia fou atacada pels nazis i la família es va veure obligada a fugir. Es van instal·lar a Barcelona d'on era originària la mare. Vivien en una casa senyorial del carrer Moncada. El pare era diplomàtic i delegat de la Creu Roja Internacional. Karolina estudiava a la facultat de Filosofia i Lletres i treballava de mecanògrafa al Consulat Honoràri de Polònia a Barcelona.
El maig de 1940 l'exèrcit de Hitler va envaír França, Bèlgica, Països Baixos i Luxemburg i molts polonesos que havien anat a combatre el nazisme van quedar atrapats. A partir de 1941 la tasca principal del Consolat de Polònia a Barcelona presidit per Eduard Rodón i Blasa, va ser ajudar els refugiats que creuaven els Pirineus. Amb el recolzament dels Serveis Secrets Britànics es van crear xarxes d'evasió que facilitaven guíes, acolliment, atenció mèdica, documentació i subsidi econòmic als fugitius per arribar a Portugal o Gibraltar. Aquestes missions eren perilloses i complicades. Els refugiats que eren capturats acabaven a les presons, als camps de treballs forçats o eren entregats a la Gestapo. Les autoritats espanyoles favorables al règim nazi, estaven molt pressionades per l'Ambaixada Alemanya i exigien un estricte control de fronteres. Malgrat no gaudir d'immunitat diplomàtica, la consellera Wanda Morbitzer Tozer juntament amb el ciutadà britànic Edgar Thompson, la jove Karolina Babecka Pons i la violinista anglesa Mavis Bacca Dowden es van distingir pel coratge i treball logístic. Organitzaven contactes, enllaços i cobertures fins que van ser delatats i detinguts.[3] Després de ser interrogades durant una setmana a la Prefectura Superior de Policia de Via Layetana pels comissaris Eduardo Quintela i Pedro Polo, Mavis i Karolina foren recloses a la Presó de dones de les Corts acusades d'espionatge i d'afavorir el pas clandestí de fronteres.[4]
La Consellera Wanda Morbitzer Tozer va estar uns mesos amagada, i l'any 1942 ajudada pel Consul Rodón va fugir d'Espanya amb passaport britànic. Fou jutjada en rebel·lia i condemnada a 18 anys de presó. Mavis va romandre un any a la presó en espera d'un judici que no va arribar mai. Els Serveis Secrets Britànics van intervenir i fou expulsada d'Espanya el 1943.
Karolina era menor d'edat i aviat fou alliberada gràcies a les gestions del seu pare diplomàtic. Al cap de poc es va traslladar a Madrid i es va casar amb Pere Borrell Bertran, un pintor realista-conceptualista que morí en plena joventut el 1950.
Mentre estudiava a la Universitat de Barcelona, Karolina havia conegut Carmen Laforet i havien esdevingut amigues íntimes, tan és així que la escriptora va inspirar-se en ella per compondre el personatge de l'Ena a la novel·la Nada guanyadora del premi Nadal del 1946 el pròleg de la qual va dedicar a Karolina i al seu marit.[5]
El Govern del General Franco va ser dels pocs que no va reconèixer el règim socialista de Polònia. Karolina va continuar la seva activitat a la Creu Roja Internacional, la Legació del Govern Polonès a l'exili i l'Associació d'ajuda als polonesos de Madrid de la qual el seu pare era director. Del 1946 al 1956 va recaptar fons pel projecte liderat per Wanda Morbitzer Tozer d'acolliment a Barcelona de diversos contingents d'infants jueus-polonesos que havien estat segrestats pels nazis i sotmesos al programa eugenèsic Lebensborn.[6] Fou també directora de la revista Polònia i Locutora a Radio Nacional en el programa de l'Associació polonesa. La seva ironia i mordacitat no van agradar gens a les autoritats comunistes, se la coneixia amb el sobrenom de La Serp de Madrid i fou considerada persona non grata pel règim polonès.[7]
El 1968 Espanya va reprendre les relacions amb la Repùblica Popular de Polònia. Un any després Karolina tornà a Polònia juntament amb Carmen Laforet, que deixà constàcia escrita de les impressions d'aquell viatge.[8]
Karolina morí a Madrid el 24 de gener de 2009[9]
Referències modifica
- ↑ «[Procedimiento Sumarisimo nº 29836 NL.55618 Babecka Pons,Karolina]» (en castellà). Archivo militar tercero. [Consulta: 3 gener 2020].
- ↑ Santirso Rodriguez, Manuel. Mujeres en la guerra y en los ejércitos (en castellà). Madrid: Los libros de la Catarata, 2019, p. 320. ISBN 978-84-9057-3.
- ↑ Calvet, Josep. Polonesos a Barcelona, un munt d'històries. pag.48-64 capítol dedicat al Consolat Honorari de Barcelona (1939-1944) La tasca en favor dels refugiats de la segona guerra mundial. (en català, castellà i polonès). Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2008. ISBN B-52.092.
- ↑ Bacca Dowden, Mavis. Acusada d'espia a la Barcelona franquista- 1939-1943(estada amb Karolina Babecka a la presó, pàg. 141-195). Barcelona: Proa, 1997, p. 320. ISBN 078-8473069984.
- ↑ «Carmen Laforet «Con «Nada», por fin hice algo»» (en castellà), 11-02-2007. [Consulta: 3 gener 2020].
- ↑ Morbitzer Tozer, Wanda «[La meva primera i última missió consular a Barcelona. Polonesos a Barcelona, Un munt de històries.]». Ajuntament de Barcelona - Consolat Honoràri Polonès, 2008.
- ↑ «Coloquio ::Mujeres Malas III: Linka, la serpiente de Madrid ::Instituto Cervantes de Varsovia». [Consulta: 3 gener 2020].
- ↑ «Mesa redonda ::Polonia y España en los años 60. Un viaje a través del tiempo ::Instituto Cervantes de Varsovia». [Consulta: 3 gener 2020].
- ↑ «ABC (Madrid) - 05/02/2009, p. 65 - ABC.es Hemeroteca». [Consulta: 3 gener 2020].