Kerkebeek
El Kerkebeek (‘riera de l'església’) és un riu de Flandes Occidental a Bèlgica. D'una llargada d'uns vint-i-quatre quilòmetres, naix al nord de la ciutat de Torhout i desemboca al Mar del Nord via el Zuidervaartje i el Leopoldkanaal.[1] El llit natural va ser modificat sovint al llarg del darrer mil·lenni: va ser rectificat, eixamplat, entubat, amagat… Excepte al curs superior, a la primeria del segle xxi, a la conca del riu, no en quedaven gaires trams amb ribes naturals, fins que van començar les obres de renaturalització al primer quart del segle xxi.[2]
  | ||||
| ||||
| Tipus | Riu | |||
|---|---|---|---|---|
| Inici | ||||
| Entitat territorial administrativa | Bèlgica | |||
| Localització | Torhout | |||
| Final | ||||
| Localització | Zuidervaartje | |||
| ||||
| Dades i xifres | ||||
| Altitud | 7 m | |||
| Mida | 24 ( ) km | |||
| Superfície de conca hidrogràfica | 65 km² | |||
Històricament, desembocava al Zuidleie, com es deia el curs superior del Reie abans de la canalització, davant de les muralles de Bruges,[3] prop de la Katelijnepoort, porta de la ciutat. Per la industrialització, des del segle xix, tots els cursos d'aigua majors de la regió van esdevenir clavegueres obertes.
El 1973 a Bruges comença el sanejament del riu Reie,[4] riu pintoresc si mai n'hi hagué, però molt pol·luït per desaigües industrials pudents que venien d'amunt, que desagradaven igualment riberencs, turistes i pintors de diumenge. Se cercava aigua neta per a reemplaçar les aigües negres molt pol·luïdes. El batlle d'aleshores, Michel van Maele (1921-2003) va decidir separar les aigües dels canals del centre històric de l'aflux d'aigua pudent del Canal Gant-Bruges, originari de la indústria de Gant i com a desviació de les aigües del Leie, de Flandes francès. A la ciutat de Bruges van començar obres gegantesques per construir clavegueres per separar les aigües negres de les aigües del Reie i de les aigües de pluja. D'aleshores ençà, aigua més neta d'estanys dels afores i uns rierols com el Kerkebeek alimenten el Reie, conduïdes sota el canal circular fora de les muralles que queda pudent.[5] Malgrat que l'aigua del canal circular també a poc a poc es vagin millorant, avui (2023) encara no ateny les normes de qualitat preconitzades per la Unió Europea.[6]
.jpeg)
L'abril de 2018 les autoritats han signat un «contracte de riera» que uneix administracions (municipis, direcció de medi ambient, regió de Flandes) i riberencs per realitzar un pla que torni a vitalitzar el riu de la font fins cap a la desembocadura. Per això es renaturalitzen trams formigonats i es reobren trams sebollits, es creen noves zones inundables i boscs de ribera, a més de senders-natura. Creant un riu viu, tornant a donar-li espai, també es minva el risc de negament d'urbanitzacions a la ribera, que no sempre es van construir pensant en les variacions del cabal de l'aigua.[7][8][9]
Afluents principals[10] modifica
- Zabbeek (Zedelgem)
- Rollewegbeek (Zedelgem)
- Veldbeek
- Langedijkbeek
- Mouwbeek
- Lijsterbeek
- Plaatsebeek
Referències modifica
- ↑ «Bekken van de Brugse Polders Bekkenspecifiek Deel» (pdf) (en neerlandès). Vlaamse Milieumaatschappij & Bekkensecretariaat bekken van de Brugse Polders, 2016. [Consulta: 15 març 2023].
- ↑ Thomas, 2003, p. 20-21.
- ↑ Hillewaert, Bieke. «Historische stadskern van Brugge» (en neerlandès). Agentschap Onroerend Erfgoed (Agència del patrimoni immobiliari), 2014. [Consulta: 16 març 2023].
- ↑ «2.6 Kanalen bruggen». A: 50 jaar mobiliteitsbeleid in Brugge (en neerlandès). Bruges: Ajuntament de Bruges, 2018, p. 43. ISBN 9789081144766.
- ↑ «Weet je 't nog: De Reie» (en neerlandès). Nieuwe Vierkrant, 235, setembre 2017 [Consulta: 16 març 2023].
- ↑ «Het Kanaal Gent-Oostende [El canal Gant-Oostende]» (pdf) (en neerlandès). Op Sleeptouw, pàg. 4-5.
- ↑ «Riviercontract ondertekend! Ontdek de meer dan 50 maatregelen die de overstromingsrisico’s in Zedelgem en Sint-Michiels verminderen» (en neerlandès). Govern de Flandes, 17-04-2018. [Consulta: 16 març 2023].
- ↑ Huysentruyt, Bart «Brugge wil Kerkebeekpad doortrekken van station tot De Rode Poort: “Het moet dé veilige verbinding van Sint-Michiels worden”». Het Laatste Nieuws, 20-01-2027.
- ↑ Theunis, Koen «Verborgen beek komt tevoorschijn bij werken» (en neerlandès). Het Nieuwsblad, 29-04-2015.
- ↑ Riviercontract voor de vallei van de Kerkebeek [Contracte de riera de la vall del Kerkebeek] (pdf) (en neerlandès). Aalst: Vlaamse Milieumaatschappij, 2018, p. 13, 15, 17, 18, 20, 21.
Bibliografia modifica
- Het bekkenbeheerplan van het bekken van de Brugse Polders 2008-2013 [Pla de gestió de la conca dels pòlders de Bruges 2008-2013] (pdf) (en neerlandès). Sint-Andries: Secretariaat van het bekken van de Brugse Polders, 2009.
- Thomas, Paul; et alii. De Kerkebeek (en neerlandès). Mechelen – Brussel: Grontmij Belgroma - Aminal, 2003.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kerkebeek |