Khildebert I

(496-558) rei merovingi de París (511-58)

Khildebert o Xildebert I de París (Reims, vers 49613 de desembre de 558) va ser un membre de la dinastia merovíngia i rei franc de París (511-558).

Infotaula de personaKhildebert I

Relleu de bronze de Khildebert I Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Childebert Ier Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 497 Modifica el valor a Wikidata
Reims Modifica el valor a Wikidata
Mort23 desembre 558 Modifica el valor a Wikidata (60/61 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Sepulturabasílica de Saint-Denis Modifica el valor a Wikidata
  Rei dels francs
Rei merovingi de París
511 – 558
Activitat
Ocupaciómonarca Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteSetge de Cesaraugusta Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolCo-king of Burgundy (en) Tradueix (534–558)
Rei merovingi d'Orleans (524–558)
Rei dels francs (511–558) Modifica el valor a Wikidata
DinastiaDinastia merovíngia
CònjugeUltrogothe (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsChrodesindis (en) Tradueix, Chrodoberga (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesClodoveu I Modifica el valor a Wikidata  i Clotilde de Borgonya Modifica el valor a Wikidata
GermansClodomir, Teodoric I d'Austràsia, Clotari I, Ingomer i Clotilde Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 21071 Modifica el valor a Wikidata

El tercer dels quatre fills del rei Clodoveu I i Santa Clotilde, va rebre una quarta part del regne a la mort del seu pare, el 511, d'acord amb la tradició dels francs salis.[1] En aquest repartiment li pertocà la ciutuat de París, les terres que s'estenien cap al nord fins al riu Somme, i a l'oest fins al canal de la Mànega i la península d'Armòrica (actual Bretanya). Els seus germans reberen Metz (Teodoric I), Orleans (Clodomir I) i Soissons (Clotari I).[1] Els quatre van establir les seves respectives capitals a la regió del Sena, a poca distància l'una de l'altra, cosa que va ajudar a mantenir la unitat del regne.[2]

Estàtua de Khildebert, exposada al Louvre

Després de la guerra que va enfrontar els quatre germans amb Godomar de Borgonya, en la que va morir Clodimir, va unir-se amb Clotari de Soissons per assassinar els fills d'aquest. Khildebert es va annexionar Chartres i Orleans.

El 531 va respondre a la demanda d'auxili de la seva germana Clotilde, esposa del rei Amalaric dels visigots. Clotilde, una catòlica, es queixava que el rei arrià la maltractava. Khildebert es desplaçà a Hispània amb el seu exèrcit[3] i va derrotar el rei Amalaric, que es veié obligat a refugiar-se a Barcino on fou assassinat. Clotilde va morir durant el retorn a París per causes desconegudes.

Posteriorment Khildebert va liderar altres expedicions contra els visigots. Amb l'ajuda del seu germà Lotari, el 542 va prendre possessió de Pamplona i va posar setge a Saragossa, però es veié obligat a retirar-se. En aquesta expedició va obtenir una valuosa relíquia, la túnica de Sant Vicent de Saragossa, que s'endugué a París. Allí va fer-hi construir en honor seu el monestir de Sant Vicent, posteriorment conegut com a Abadia de Saint-Germain-des-Prés.

Va morir el 13 de desembre del 558, i fou enterrat a l'abadia que havia fundat.[4] Com que no havia tingut descendència masculina, Clotari I s'apoderà del seu regne.

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 Périn, Patrick. Clovis et la naissance de la France (en francès). Éditions Denoël, 1990, p. 117 (L'Histoire de France). ISBN 9782207236352. 
  2. Bernard, Joseph Louis Antoine. Histoire de l'Europe et particulièrement de la France de 395 à 1270 (en francès). E. Vitte, 1897, p. 67. 
  3. Fear, Andrew; Fernández Urbiña, José. The Role of the Bishop in Late Antiquity: Conflict and Compromise (en anglès). A&C Black, 2013, p. 234-235. ISBN 1780932170. 
  4. Bertelli, Sergio; Litchfield, R. Burr. The King's Body: Sacred Rituals of Power in Medieval and Early Modern Europe (en anglès). Penn State Press, 2003, p. 214. ISBN 0271041390. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Khildebert I