Childebrand III fou comte d'Autun al segle ix, de la família dels Nibelúngides, fill probable de Nibelung II o de Khildebrand II i d'una dama de la família dels Guillèmides.

Infotaula de personaKhildebrand III
Biografia
Naixement770 ↔ 775 Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
MortDesprés de 836 Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófeudatari Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComte d'Autun Modifica el valor a Wikidata
FamíliaNibelúngides Modifica el valor a Wikidata
FillsTeodoric el Tresorer, Bernard, Eccard de Mâcon, Ada Modifica el valor a Wikidata
PareKhildebrand II Modifica el valor a Wikidata
ParentsNibelung II (pare putatiu)
dona Wilhelmide (mare putativa) Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

És citat el 796 com a comte a l'Autun. El 827, l'emperador Lluís I el Pietós el va enviar amb l'abat Helisacar i el comte Donat a la marca d'Hispània per portar un comte local a l'obediència.[1] Ja no és citat posteriorment i se'l suposa mort abans de 836, però és possible que s'hagués retirat a un monestir.[2]

El testament del seu fill Eccard indica que posseïa una vil·la a Perrecy a l'Autunois, abans posseïda per Khildebrand I. Això indica que Khildebrand III era un descendent de Khildebrand I.[3]

Matrimoni i fills modifica

Es casa amb una certa Dunna, del qual no es coneix més que el nom. Sobre consideracions onomàstiques basades en els noms dels seus fills, Maurice Chaume i Léon Levillain havien emès la hipòtesi d'una filla de Guillem I de Tolosa, però l'aliança entre els Nibelúngides i els Guillèmides huria tingut probablement lloc una generació més enrere. Christian Settipani veu més aviat en ella una germana d'un comte Eccard, mort davant Tolosa de Llenguadoc el 844.[4]

Khildebrand IIII i Dunna van tenir com a fills:

Notes i referències modifica

  1. Aquest comte seria Guillemó (Guillemundus), fill de Berà, que era comte de Rasès i de Conflent, i es va sumar a la revolta d'Aissó
  2. Settipani, 1993, pàgs. 345-6.
  3. Settipani, 1993, pàg. 345.
  4. 4,0 4,1 Settipani, 1993, pàg. 346.
  5. Settipani, 1993, pàg. 349.
  6. 6,0 6,1 Settipani, 1993, pàg. 350.

Bibliografia modifica

  • Léon Levillain, « Les Nibelungen historiques et leur alliances de famille », a Annales du Midi, vol. 49, 1937, pàgs. 337-408,
  • Léon Levillain, « Les Nibelungen historiques et leur alliances de famille (suite) », a Annales du Midi, vol. 50, 1938, pàgs. 5-66
  • Christian Settipani, La Préhistoire des Capétiens (Nouvelle histoire généalogique de l'auguste maison de France, vol. 1), ed. Patrick van Kerrebrouck, 1993 (ISBN 2-9501509-3-4)