Obre el menú principal

Khirokitia (de vegades escrit Choirokoitia), en grec: Χοιροκοιτία, és un jaciment arqueològic de l'illa de Xipre que data del neolític. És Patrimoni de la Humanitat segons la UNESCO, des del 1998.

Infotaula d'edifici
Khirokitia
Khirokitia2.jpg
Dades
Tipus jaciment arqueològic
Característiques
Superfície 6,2 ha
buffer zone Tradueix: 67,5 ha
Altitud 156 m
Ubicació geogràfica
Estat Xipre
 34° 47′ 48″ N, 33° 20′ 37″ E / 34.796725°N,33.343719444444°E / 34.796725; 33.343719444444
Patrimoni de la Humanitat Welterbe.svg 
Tipus Patrimoni cultural  → Europa-Amèrica del Nord
Data 1998 (22a Sessió), Criteris PH: (ii), (iii) i (iv)
Identificador 848
Modifica les dades a Wikidata

Aquest jaciment és un dels més importants i més ben conservats del Mediterrani oriental. Gran part de la seva importància rau a poder conèixer el funcionament d'aquella societat i les seves fortificacions.

El període neolític aceràmic (quan encara no hi apareix la ceràmica) està representat per aquest assentament i uns 20 més similars a Xipre.

HistòriaModifica

Porphyrios Dikaios va descobrir aquest jaciment l'any 1934; ell era el director del Departament d'Antiguitats de Xipre i va fer-hi sis excavacions entre 1934 i 1946.[1] Els seus descobriments inicials van ser publicats en la revista The Journal of Hellenic Studies l'any 1934.[2] La invasió turca de Xipre de la dècada del 1970 va interrompre les excavacions. El francès Alain Le Brun va tornar a excavar aquest jaciment a partir del 1977.[3] Aquest jaciment va estar ocupat des del mil·lenni VII al IV aC.

ArqueologiaModifica

L'assentament de Khirokitia es troba en el vessant d'un turó a la vall del riu Maroni a la costa sud de l'illa, a uns 6 km del mar.

S'hi practicava l'agricultura i la ramaderia (ovelles, cabres i porcs).

Estava tancat per un mur de pedra de 2,5 m de gruix i 3 m d'alt. S'estima que hi vivien entre 300 i 600 persones, les quals eren d'estatura més aviat baixa, 1,61 m de mitjana els homes i 1,5 m de mitjana les dones. De mitjana, els homes vivien 35 anys i les dones 33. La mortalitat infantil era molt alta.

Les collites eren principalment de cereals; també recollien fruites silvestres de festucs, figues, olives i prunes. També caçaven cérvols.

Aquest poble va ser abandonat de sobte, per raons desconegudes, cap a l'any 6000 aC i sembla que tota l'illa va quedar deshabitada durant 1.500 anys fins a l'aparició del grup de Sotira.

GaleriaModifica

FontModifica

ReferènciesModifica

  1. Hirshfeld, Nicolle «Biography of Joan Du Plat Taylor». Brown University [Consulta: 21 juliol 2007].
  2. Payne, H. G. G. «Archaeology in Greece, 1933–34». The Journal of Hellenic Studies. The Society for the Promotion of Hellenic Studies, 54, 2, 1934, pàg. 199. DOI: 10.2307/626861. JSTOR: 626861 [Consulta: 1r juliol 2008].
  3. Le Brun, Alain «Le Néolithique de Chypre» (en francès). Clio, març 2001 [Consulta: 21 juliol 2007].

Enllaços externsModifica