Khosrov I d'Armènia

Kosrov I d'Armènia (en armeni Խոսրով Ա)  fou un rei d'Armènia de la dinastia dels arsàcides que va regnar del 191 al 216/217 segons la cronologia rectificada de Cyrille Toumanoff.

Infotaula de personaKhosrov I d'Armènia
Biografia
Naixementsegle I Modifica el valor a Wikidata
Mort217 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Rei d'Armènia

← Vagharsh B (en) TradueixTiridates II d'Armènia → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósobirà Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaArxakuní Modifica el valor a Wikidata
FillsTiridates II d'Armènia Modifica el valor a Wikidata
PareVagharsh B (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Cyril Toumanoff considera que Khosrov I d'Armènia era gairebé segur el fill del rei Vologès II d'Armènia, assimilant aquest al «Gran-Rei » dels Parts Vologès V.[1]

En aquesta hipòtesi hauria succeït al seu pare sobre el tron d'Armènia el 191, en el moment de l'accés d'aquest últim a la reialesa dels Parts.

Sempre en aquest mateix context, Khosrov I hauria regnat sobre Armènia com a vassall del seu pare Vologès V i després dels seus germans Vologès VI i Artaban V, llevat de durant el període 197-200 durant el qual hauria reconegut la supremacia de l'Imperi romà durant l'expedició oriental de Septimi Sever.

ControvèrsiaModifica

René Grousset, seguint als historiadors antics d'Armènia (Agathàngelos, seguit per Moisès de Khoren), identifica per la seva part a aquest rei amb Tiridates II (segons ell « assassinat cap a 238 o més tard ? »), el qual fa el pare de Tiridates III, primer rei cristià d'Armènia mort cap a 330 o sigui 92 anys després.[2]

Cyrille Toumanoff considera que aquesta tradició oculta diverses generacions i diversos sobirans, i que els successors de Vologès II foren: Khosrov I el seu fill, Tiridates II (fill de Khosrov),  els dos fils de Tiridates II, Khosrov II d'Armènia i Tiridates III d'Armènia, i a continuació finalment Tiridates IV.[3]

Més recentment, Christian Settipani,  que no reconeix pas en Vologès V al rei Vologès II d'Armènia sinó únicament al Gran-Rei dels Parts, considera igualment una successió de tres reis d'Armènia després del seu fill segon Khosrov I: Tiridates II, Khosrov II i finalment Tiridates III, mort l'any 338.[4]

Notes i referènciesModifica

  1. Cyrille Toumanoff, Les dynasties de la Caucasie chrétienne de l'Antiquité jusqu'au XIX e siècle : Tables généalogiques et chronologiques, Rome, 1990, p. 85 et 97-98.
  2. René Grousset, Histoire de l'Arménie des origines à 1071, Paris, Payot, 1947 (réimpr. 1973, 1984, 1995, 2008), 644 p., p. 114.
  3. Moïse de Khorène (trad.
  4. Christian Settipani, Continuités des élites à Byzance durant les siècles obscurs.

BibliografiaModifica

  • René Grousset, Histoire de l'Arménie des origines à 1071, Paris, Payot, 1947 (réimpr. 1973, 1984, 1995, 2008), 644 p., p. 113-116.
  • Cyrille Toumanoff, Les dynasties de la Caucasie chrétienne de l'Antiquité jusqu'au XIX e siècle : Tables généalogiques et chronologiques, Rome, 1990, p. 85 et 97-98.
  • (anglès) Cyrille Toumanoff, «The Third-Century Armenian Arsacids: A chronological and Genealogical Commentary», a Revue des études arméniennes, no 6 (1969), p. 233-281.