Obre el menú principal
Viquipèdia

Kifòsid

(S'ha redirigit des de: Kifòsids)

EtimologiaModifica

Del grec kyphos (gep).[2]

DescripcióModifica

  • Cos moderadament alt i comprimit.
  • Cap petit.
  • Boca petita.
  • Les dents són en forma d'incisives.
  • Les escates són petites, aspres i cobreixen la major part del cap i les parts suaus de les aletes mitjanes.
  • L'aleta dorsal (amb 9-16 espines i 11-28 radis tous) és contínua, mentre que la caudal és còncava i bifurcada.
  • L'origen de les aletes pèlviques es troba darrere de la base de les pectorals.
  • Nombre de vèrtebres: 24-28 (34 en el cas del gènere Graus).[2][3]

ReproduccióModifica

Són reproductors pelàgics.[2]

AlimentacióModifica

Les subfamílies Girellinae i Kyphosinae (llevat del gènere Graus) són herbívores i es nodreixen principalment d'algues. Totes les altres són carnívores i mengen invertebrats bentònics.[2]

Distribució geogràficaModifica

Es troba a l'Atlàntic, l'Índic i el Pacífic.[2]

CostumsModifica

En general, es troben a prop de la costa.[2]

Subfamílies i gèneresModifica

Segons ITIS:

Altres classificacionsModifica

Segons FishBase:

ReferènciesModifica

  1. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 FishBase (anglès)
  3. ↑ Discover Life (anglès)
  4. ↑ Gray J. E., 1830-1835. Illustrations of Indian zoology; chiefly selected from the collection of Major-General Hardwicke, F.R.S., .... 20 parts in 2 vols. Illus. Indian Zool.
  5. ↑ Philippi, R. A., 1887. Historia natural.--Sobre los tiburones y algunos otros peces de Chile. Apéndice sobre el peje-espada, peje-aguja, peje-perro y vieja negra. An. Univ. Santiago Chile Sec. 1, v. 71: 535-574, Pls. 1-8.
  6. ↑ Jenkins O. P. & Evermann B. W., 1889. Description of eighteen new species of fishes from the Gulf of California. Proc. U. S. Natl. Mus. v. 11 (núm. 698). 137-158.
  7. ↑ Lacepède B. G. E., 1801. Histoire naturelle des poissons. Hist. Nat. Poiss. v. 3. i-lxvi + 1-558.
  8. ↑ Smith J. L. B., 1931. New and little known fish from the south and east coasts of Africa. Rec. Albany Mus. Grahamstown v. 4 (pt 1). 145-160.
  9. ↑ 9,0 9,1 Jordan D. S. & Fesler B., 1893. A review of the sparoid fishes of America and Europe. Rep. U. S. Fish Comm. v. 27 (1889-91). 421-544.
  10. ↑ Günther A., 1862. Catalogue of the fishes in the British Museum. Catalogue of the Acanthopterygii, Pharyngognathi and Anacanthini in the collection of the British Museum. Cat. Fishes v. 4. i-xxi + 1-534.
  11. ↑ Swainson W., 1839. The natural history and classification of fishes, amphibians, & reptiles, or monocardian animals. Londres. Nat. Hist. & Class. v. 2. i-vi + 1-448.
  12. ↑ Waite E. R., 1905. Notes on fishes from Western Australia.--Núm. 3. Rec. Aust. Mus. v. 6 (núm. 2). 55-82.
  13. ↑ Thominot A., 1881. Sur deux genres nouveaux de poissons faisant partie de la famille des squammipennes et rapportes d'Australie par J. Verreaux. Bull. Soc. Philomath. Paris (Ser. 7) v. 8. 140-142.
  14. ↑ Bleeker P., 1875. Description du genre Parascorpis et de son espèce type. Arch. Néerl. Sci. Nat., Haarlem v. 10. 380-382.
  15. ↑ Gill T. N., 1893. A comparison of antipodal faunas. Mem. Natl. Acad. Sci. Wash. v. 6 (mem. 5). 91-124.
  16. ↑ Peters W. (C. H.), 1866. Mittheilung über Fische (Protopterus, Auliscops, Labrax, Labracoglossa, Nematocentris, Serranus, Scorpis, Opisthognathus, Scombresox, Acharnes, Anguilla, Gymnomuraena, Chilorhinus, Ophichthys, Helmichthys). Monatsb. Akad. Wiss. Berlin 1866. 509-526.
  17. ↑ 17,0 17,1 Cuvier G. & Valenciennes A., 1832. Histoire naturelle des poissons. Tome huitième. Livre neuvième. Des Scombéroïdes. Hist. Nat. Poiss. v. 8. i-xix + 5 pp. + 1-509.
  18. ↑ BioLib (anglès)
  19. ↑ AQUATAB
  20. ↑ Catalogue of Life (anglès)
  21. ↑ World Register of Marine Species (anglès)


BibliografiaModifica

  • Carpenter, K.E., 2002. Kyphosidae. Sea chubs. P. 1684-1689. A: K.E. Carpenter (ed.). FAO species identification guide for fishery purposes. The living marine resources of the Western Central Atlantic. Vol. 3: Bony fishes part 2 (Opistognathidae to Molidae), sea turtles and marine mammals.
  • Desoutter, M., 1979. Kyphosidae. P. 420-421. A: J.C. Hureau i Th. Monod (eds.). Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean (CLOFNAM). UNESCO, París. Vol. 1.
  • Desoutter, M., 1990. Kyphosidae. P. 831-833. A: J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.). Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 2.
  • Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, núm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califòrnia, Estats Units. ISBN 0-940228-47-5.
  • Franke, R. i A. Acero, 1996. Peces óseos comerciales del Parque Gorgona, Pacífico colombiano (Osteichthyes: Muraenesocidae, Hemiramphidae, Belonidae, Scorpaenidae, Triglidae, Malacanthidae, Gerreidae, Sparidae, Kyphosidae, Sphyraenidae e Istiophoridae). Revista de Biología Tropical 44(2): 763-770.
  • Fritzsche, R. A., 1982. Osteichthyes. A: Parker, S.P., Synopsis and Classification of Living Organisms, vol. 2. McGraw-Hill, Nova York: 858-944.
  • Sgano, T., 1978. Kyphosidae. A: W. Fischer (ed.). FAO species identification sheets for fishery purposes. Western Central Atlantic (Fishing Area 31). Vol. 3. (pag. var.). FAO, Roma.
  • Sommer, C., 1995. Kyphosidae. Chopas. P. 1195-1200. A: W. Fischer, F. Krupp, W. Schneider, C. Sommer, K.E. Carpenter i V. Niem (eds.). Guia FAO para Identificación de Especies para los Fines de la Pesca. Pacífico Centro-Oriental. 3 Vols. FAO, Roma.
  • Tortonese, E., 1986. Kyphosidae. P. 912-913. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.). Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París. vol. 2. 492 p.


Enllaços externsModifica

En altres projectes de Wikimedia:
 
 Commons  
 
 Viquiespècies


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Kifòsid&oldid=22272321»