Kifòsids

Els kifòsids (Kyphosidae) constitueixen una família de peixos marins de l'ordre dels perciformes.[1]

Infotaula d'ésser viuKifòsids
Kyphosidae Modifica el valor a Wikidata
Kyphosus vaigiensis by NPS.jpg
Kyphosus vaigiensis
Girella fimbriata.jpg
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdrePerciformes
FamíliaKyphosidae Modifica el valor a Wikidata
Gill, 1893
Labracoglossa nitida
Atypichthys latus
Scorpis violacea
Mola de Microcanthus strigatus
Bathystethus cultratus
Girella tricuspidata
Sectator azureus
Juvenil de Microcanthus strigatus fotografiat a Nova Gal·les del Sud (Austràlia).
Mola de Kyphosus bigibbus fotografiada al nord-oest de les illes Hawaii.
De dalt a a baix: Girella tricuspidata i Atypichthys strigatus

EtimologiaModifica

Del grec kyphos (gep).[2]

DescripcióModifica

  • Cos moderadament alt i comprimit.
  • Cap petit.
  • Boca petita.
  • Les dents són en forma d'incisives.
  • Les escates són petites, aspres i cobreixen la major part del cap i les parts suaus de les aletes mitjanes.
  • L'aleta dorsal (amb 9-16 espines i 11-28 radis tous) és contínua, mentre que la caudal és còncava i bifurcada.
  • L'origen de les aletes pèlviques es troba darrere de la base de les pectorals.
  • Nombre de vèrtebres: 24-28 (34 en el cas del gènere Graus).[2]

ReproduccióModifica

Són reproductors pelàgics.[2]

AlimentacióModifica

Les subfamílies Girellinae i Kyphosinae (llevat del gènere Graus) són herbívores i es nodreixen principalment d'algues. Totes les altres són carnívores i mengen invertebrats bentònics.[2]

Distribució geogràficaModifica

Es troba a l'Atlàntic, l'Índic i el Pacífic.[2]

CostumsModifica

En general, es troben a prop de la costa.[2]

Subfamílies i gèneresModifica

Segons ITIS:

Altres classificacionsModifica

Segons FishBase:

ReferènciesModifica

  1. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 FishBase (anglès)
  3. ↑ Gray J. E., 1830-1835. Illustrations of Indian zoology; chiefly selected from the collection of Major-General Hardwicke, F.R.S., .... 20 parts in 2 vols. Illus. Indian Zool.
  4. ↑ Philippi, R. A., 1887. Historia natural.--Sobre los tiburones y algunos otros peces de Chile. Apéndice sobre el peje-espada, peje-aguja, peje-perro y vieja negra. An. Univ. Santiago Chile Sec. 1, v. 71: 535-574, Pls. 1-8.
  5. ↑ Jenkins O. P. & Evermann B. W., 1889. Description of eighteen new species of fishes from the Gulf of California. Proceedings of the United States National Museum v. 11 (núm. 698). 137-158.
  6. ↑ Lacepède B. G. E., 1801. Histoire naturelle des poissons. Hist. Nat. Poiss. v. 3. i-lxvi + 1-558.
  7. ↑ Smith J. L. B., 1931. New and little known fish from the south and east coasts of Africa. Rec. Albany Mus. Grahamstown v. 4 (pt 1). 145-160.
  8. ↑ 8,0 8,1 Jordan D. S. & Fesler B., 1893. A review of the sparoid fishes of America and Europe. Rep. U. S. Fish Comm. v. 27 (1889-91). 421-544.
  9. ↑ Günther A., 1862. Catalogue of the fishes in the British Museum. Catalogue of the Acanthopterygii, Pharyngognathi and Anacanthini in the collection of the British Museum. Cat. Fishes v. 4. i-xxi + 1-534.
  10. ↑ Swainson W., 1839. The natural history and classification of fishes, amphibians, & reptiles, or monocardian animals. Londres. Nat. Hist. & Class. v. 2. i-vi + 1-448.
  11. ↑ Waite E. R., 1905. Notes on fishes from Western Australia.--Núm. 3. Rec. Aust. Mus. v. 6 (núm. 2). 55-82.
  12. ↑ Thominot A., 1881. Sur deux genres nouveaux de poissons faisant partie de la famille des squammipennes et rapportes d'Australie par J. Verreaux. Bull. Soc. Philomath. Paris (Ser. 7) v. 8. 140-142.
  13. ↑ Bleeker P., 1875. Description du genre Parascorpis et de son espèce type. Arch. Néerl. Sci. Nat., Haarlem v. 10. 380-382.
  14. ↑ Gill T. N., 1893. A comparison of antipodal faunas. Mem. Natl. Acad. Sci. Wash. v. 6 (mem. 5). 91-124.
  15. ↑ Peters W. (C. H.), 1866. Mittheilung über Fische (Protopterus, Auliscops, Labrax, Labracoglossa, Nematocentris, Serranus, Scorpis, Opisthognathus, Scombresox, Acharnes, Anguilla, Gymnomuraena, Chilorhinus, Ophichthys, Helmichthys). Monatsb. Akad. Wiss. Berlin 1866. 509-526.
  16. ↑ 16,0 16,1 Cuvier G. & Valenciennes A., 1832. Histoire naturelle des poissons. Tome huitième. Livre neuvième. Des Scombéroïdes. Hist. Nat. Poiss. v. 8. i-xix + 5 pp. + 1-509.
  17. ↑ BioLib (anglès)
  18. ↑ AQUATAB
  19. ↑ Catalogue of Life (anglès)
  20. ↑ World Register of Marine Species (anglès)

BibliografiaModifica

  • Carpenter, K.E., 2002. Kyphosidae. Sea chubs. P. 1684-1689. A: K.E. Carpenter (ed.). FAO species identification guide for fishery purposes. The living marine resources of the Western Central Atlantic. Vol. 3: Bony fishes part 2 (Opistognathidae to Molidae), sea turtles and marine mammals.
  • Desoutter, M., 1979. Kyphosidae. P. 420-421. A: J.C. Hureau i Th. Monod (eds.). Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean (CLOFNAM). UNESCO, París. Vol. 1.
  • Desoutter, M., 1990. Kyphosidae. P. 831-833. A: J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.). Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 2.
  • Eschmeyer, W. N. Catalog of Fishes (en anglès). Acadèmia de les Ciències de Califòrnia, 1998. ISBN 978-0-940228-47-4. 
  • Franke, R. i A. Acero, 1996. Peces óseos comerciales del Parque Gorgona, Pacífico colombiano (Osteichthyes: Muraenesocidae, Hemiramphidae, Belonidae, Scorpaenidae, Triglidae, Malacanthidae, Gerreidae, Sparidae, Kyphosidae, Sphyraenidae e Istiophoridae). Revista de Biología Tropical 44(2): 763-770.
  • Fritzsche, R. A., 1982. Osteichthyes. A: Parker, S.P., Synopsis and Classification of Living Organisms, vol. 2. McGraw-Hill, Nova York: 858-944.
  • Sgano, T., 1978. Kyphosidae. A: W. Fischer (ed.). FAO species identification sheets for fishery purposes. Western Central Atlantic (Fishing Area 31). Vol. 3. (pag. var.). FAO, Roma.
  • Sommer, C., 1995. Kyphosidae. Chopas. P. 1195-1200. A: W. Fischer, F. Krupp, W. Schneider, C. Sommer, K.E. Carpenter i V. Niem (eds.). Guia FAO para Identificación de Especies para los Fines de la Pesca. Pacífico Centro-Oriental. 3 Vols. FAO, Roma.
  • Tortonese, E., 1986. Kyphosidae. P. 912-913. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.). Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París. vol. 2. 492 p.

Enllaços externsModifica

En altres projectes de Wikimedia:
 
 Commons  
 
 Viquiespècies


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Kifòsids&oldid=25099660»