Kimberly Peirce

directora de cinema estatunidenca

Kimberly Peirce (Harrisburg, Pennsilvània, 8 de setembre de 1967) és una directora, guionista i productora de cinema estatunidenca, obertament lesbiana,[1] principalment coneguda per la seva pel·lícula Boys Don't Cry (1999), que va suposar el seu debut cinematogràfic. L'octubre de 2013 va estrenar-se Carrie, el remake de la pel·lícula de 1976 dirigida per Brian de Palma, i basada en la novel·la homònima de Stephen King.[2]

Infotaula de personaKimberly Peirce
Biografia
Naixement8 setembre 1967 modifica (52 anys)
Harrisburg (Pennsilvània) modifica
Dades personals
FormacióEscola d'Arts de la Universitat de Columbia
Universitat de Chicago modifica
Activitat
OcupacióDirectora de cinema, guionista i productora de cinema modifica
Activitat1994 modifica –

IMDB: nm0005303 Allocine: 30511 Allmovie: p271477 TCM: 515424 TV.com: people/kimberly-peirce Modifica els identificadors a Wikidata

BiografiaModifica

Tot i néixer a Harrisburg, quan tenia tres anys la família es va mudar a Nova York, i quan en tenia onze a Miami (Florida). Mentre estudiava a la Universitat de Chicago va marxar a viure a Kobe (Japó) durant dos anys, on va treballar com a fotògrafa i donant classes d'anglès;[3] posteriorment va tornar a Nova York, on va seguir treballant de fotògrafa per la revista Time, abans de tornar a la Universitat de Chicago per llicenciar-se en Literatura Anglesa i Japonesa.[4] Finalment, va estudiar a la Universitat de Colúmbia[5] per aconseguir un Màster en Cinema.[5]

TrajectòriaModifica

Durant els seus estudis de cinema va rodar el curtmetratge The Last Good Breath, que va arribar a projectar-se al Festival Internacional de Cinema de Locarno.[6] En aquella època va llegir un article[7] sobre la història de Brandon Teena, un adolescent transgènere de Lincoln (Nebraska) que va ser violat i assassinat. Deixant el projecte de la seva tesi de banda, Peirce va anar a Falls City (Nebraska) a entrevistar les persones que es van relacionar amb Teena i assistir al judici. Fruit d'aquella investigació en va sortir un curtmetratge, que va resultar nominat al Premi Princess Grace i que li va fer obtenir a Peirce una beca Astrea Production.[5]

Quan la productora cinematogràfica Christine Vachon va veure el curt, totes dues van començar a treballar en la versió llarga de la història, preparant la pel·lícula Boys Don't Cry. Peirce va aconseguir una beca de la New York Foundation for the Arts,[8] i amb l'ajuda del Filmmakers, Writers and Producers Labs de l'Institut de Sundance va poder completar la pel·lícula el 1999.

Aquesta va esdevenir una de les més aclamades de l'any, i va inaugurar els festivals de cinema de Venècia, Toronto i Nova York, aconseguint diversos guardons, d'entre els quals destaca l'Oscar i el Globus d'Or a la millor actriu que es va endur la seva protagonista, Hilary Swank, mentre que Chloë Sevigny va estar nominada a l'Oscar i al Globus d'Or a la millor actriu secundària. Peirce va guanyar el premi al millor director novell, atorgat per la National Board of Review, i el de millor nou cineasta, concedit per la Boston Society of Film Critics. La pel·lícula va aconseguir també el Premi Internacional de la Crítica a la millor pel·lícula, tant al Festival de Londres com al d'Estocolm, el premi de la Fundació Satyajit Ray a la millor pel·lícula de debut; la crítica de cinema de The New York Times Janet Maslin la va catalogar com la "millor pel·lícula estatunidenca",[9] i Roger Ebert, del Chicago Sun-Times la va puntuar amb quatre estrelles, la seva màxima qualificació.[10]

L'any 2005, inspirant-se en històries reals de soldats estatunidencs, inclosa la del seu propi germà, que tornaven a casa després d'haver lluitat a la guerra d'Iraq, Peirce va començar a treballar en Stop-Loss, viatjant pel país per a entrevistar soldats sobre les seves experiències.[11] La pel·lícula va estrenar-se el 2008; va rebre bones crítiques, i Peirce va obtenir els premis de direcció Hamilton Behind the Camera True-Grit i Andrew Sarris.[12]

Posteriorment va dirigir Carrie, estrenada el 2013, i que és un remake de la cinta de terror homònima, de 1976. La seva versió presenta l'actriu Chloë Grace Moretz en el paper de la protagonista i Julianne Moore com a mare d'aquesta.[2]

FilmografiaModifica

Any Títol Com Notes
Directora Guionista Productora
1994 The Last Good Breath     Curtmetratge
1995 Boys Don't Cry     Curtmetratge
1999 Boys Don't Cry    
2006 The L Word   Sèrie de televisió. 1 episodi.
2008 Stop-Loss      
2013 Carrie  

ReferènciesModifica

  1. Michael Musto. «Real Fiction - Page 1 - Movies - New York» (en anglès). Village Voice, 28-09-1999. [Consulta: 18 desembre 2012].
  2. 2,0 2,1 There Will Be Blood a Out, per Shana Naomi Krochmal, 25/9/2013 (anglès)
  3. «index magazine interview» (en anglès). Indexmagazine.com, 2001. [Consulta: 18 desembre 2012].
  4. «Chicago Life» (en anglès). Chicagolife.uchicago.edu. [Consulta: 18 desembre 2012].
  5. 5,0 5,1 5,2 Stop-Loss press notes, Paramount Pictures (anglès)
  6. «filmbug» (en anglès). filmbug, 12-07-2008. [Consulta: 18 desembre 2012].
  7. «Arts» (en anglès). Salon.com. [Consulta: 18 desembre 2012].
  8. Hugh Hart. «'' 'Reel Truth' Gets to the Bottom of Indies ''» (en anglès). Articles.sfgate.com, 28-06-2009. [Consulta: 18 desembre 2012].
  9. Maslin, Janet. «Boys Don't Cry — Film Festival Reviews; Sometimes Accepting an Identity Means Accepting a Fate, Too» (en anglès). The New York Times, 01-10-1999.
  10. Boys Don't Cry, crítica de Roger Ebert (anglès)
  11. Valby, Karen. «'War and Peirce' by Karen Valby, ''Entertainment Weekly'', March 28, 2008» (en anglès). Ew.com, 28-03-2008. [Consulta: 18 desembre 2012].
  12. By N'neka Hite. «''Kimberly Peirce set for Sarris Award''» (en anglès). Variety, 29-04-2008. [Consulta: 18 desembre 2012].

Enllaços externsModifica