Kiririsha
Kiririsha és una de les deesses principals de la religió elamita,[1] identificada amb el concepte de mare del cel, tot i que, com d'altres divinitats de la regió, no presenta uns atributs tan definits com els déus d'altres mitologies, ja que els elamites, a part d'un politeisme que variava força de regne a regne, tenien un concepte vague de moltes idees lligades als seus déus. A diferència dels seus veïns, doncs, no tenien un catàleg tancat de personificacions encarnades en déus sinó un conjunt de trets que s'associaven a noms que sovint no es podien pronunciar públicament per por a invocar el poder desmesurat d'aquestes figures (fet que ha dificultat la comprensió posterior de molts fenòmens religiosos elamites).
  | |
| Tipus | deessa |
|---|---|
| Context | |
| Mitologia | Regne d'Elam |
| Dades | |
| Gènere | femení |
El fet que la deessa suprema del panteó (o una figura molt principal com a mínim) fos femenina s'ha vist com reminiscències de la religió prehistòrica on la deessa mare ocupava el lloc més destacat com a símbol d'engendradora de vida. De fet s'ha traduït el seu nom com "gran deessa" o "gran senyora". Per això es considera que era una deessa de la fertilitat. És la pàredra del déu Napirisha.
Se la venerava especialment a Anxan i Liyan des del III mil·lenni aC. Segons algunes fonts, podria ser una variant del sud d'Elam de Pinikir o Pinigir,[2] honorada més al nord, però els documents semblen referir-se a figures diferenciades. Els assiris es referien a ella com la encarnació elamita d'Ixtar.
Referències
modifica- ↑ Edwards, F.B.A., I.E.S.; Gadd, C.J.; Hammond, F.B.A., N.G.L.; Sollberger F.B.A., E., eds. (1970). The Cambridge Ancient History, Volum II, Part 2, History of the Middle East and the Aegean Region c.1380-1000 B.C. Cambridge University Press. ISBN 0 521 08691 4
- ↑ Ford, Michael. Maskim Hul: Babylonian Magick. Lulu, 2011. ISBN 9781435763340 [Consulta: 15 gener 2017].