Kurt Eisner

Kurt Eisner (Berlín, 14 de maig de 1867 - Munic, 21 de febrer de 1919) va ser un polític, periodista i escriptor alemany d’ascendència jueva.[1][2]

Infotaula de personaKurt Eisner
KurtEisner1919.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 maig 1867 Modifica el valor a Wikidata
Berlín Modifica el valor a Wikidata
Mort21 febrer 1919 Modifica el valor a Wikidata (51 anys)
Munic Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortHomicidi Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentNeuer israelitischer Friedhof München (en) Tradueix (1933–)
Ostfriedhof (en) Tradueix (1919–1933) Modifica el valor a Wikidata
Minister-President of Bavaria (en) Tradueix
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicJueus Modifica el valor a Wikidata
ReligióJudaisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióAskanian Gymnasium (en) Tradueix
Universitat Humboldt de Berlín Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític, escriptor i periodista Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Socialdemòcrata d'Alemanya
Partit Socialdemòcrata Independent d'Alemanya Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0252150 Modifica els identificadors a Wikidata

Estudià literatura i filosofia neo-kantiana amb Hermann Cohen a la Universitat de Marburg. El 1892 va publicar Friedrich Nietzsche und die Apostel der Zukunft ("Friedrich Nietzsche i l'Apòstol del futur"). Va començar la seva carrera periodística treballant en el Frankfurter Zeitung (1892-93); després va escriure per a diversos diaris de Berlín i, des de 1898, va ser redactor de Vorwärts, l'òrgan de comunicació oficial del Partit Socialdemòcrata. Després que Eisner es convertís en ciutadà bavarès, va treballar com a escriptor independent a Munic. Va ingressar al partit socialista, i el 1914 s’oposà a la política annexionista i a l'ajuda alemanya a Àustria-Hongria contra Sèrbia. Durant les primeres etapes de la Primera Guerra Mundial, però, Eisner va recolzar el govern, fins que, el 1917, influenciat per principis pacifistes, es va unir al Partit Socialdemòcrata Independent d'Alemanya (USPD) del que més tard es va convertir en el seu líder. El 1918 fou empresonat i més tard, alliberat per la influència socialista parlamentària, encapçalà la revolució bavaresa. El novembre de 1918 va organitzar amb èxit una revolució que va enderrocar la monarquia, va proclamar la República Soviètica de Baviera i va exigir la pau. Eisner es va convertir en primer ministre i ministre d'Afers Estrangers de la nova República. Es va esforçar per aconseguir la seguretat interna, reconciliar i unir els diversos partits socialistes a Baviera i fer reforma econòmica i social. El febrer de 1919 va ser assassinat pel comte Anton von Arco auf Valley, del partit monàrquic. El 1919 es van publicar en dos volums totes les obres recollides per Eisner.[1][2]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «Kurt Eisner». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 9 setembre 2018].
  2. 2,0 2,1 «Kurt Eisner». Encyclopaedia Britannica [Consulta: 9 setembre 2018].

BibliografiaModifica