Obre el menú principal

Oraon

llengua dravídica
(S'ha redirigit des de: Kurukh)
Aquest article tracta sobre la llengua. Si cerqueu grup ètnic, vegeu «oraons».

L’oraon, kurukh (ˈkʊrʊx)[1] o uranw[2] (कुड़ुख़ en devanagari) és una llengua dravídica parlada per gairebé dos milions de tribus oraons i kisan de Jharkhand, Madhya Pradesh, Chhattisgarh, Orissa i Bengala Occidental, així com 65.000 al nord de Bangla Desh, 28.600 un dialecte anomenat dhangar al Nepal i uns 5.000 al Bhutan. Hi ha alguns parlants d'oraon al sud de l'Índia. Està més relacionat amb el brahui i el malto (Paharia). La llengua està catalogada com a "vulnerable" a la llista de llengües amenaçades de la UNESCO.[3] El dialecte kisan tenia uns 206.100 parlants el 2011. El kurukh té diversos noms alternatius com ara uraon, kurux, kunrukh, kunna, urang, morva i birhor. Dos dialectes, l'oraon i el kisan, tenen una intel·ligibilitat del 73% entre ells. L'oraon, sense incloure el kisan, està sent estandarditzat. El kisan està en perill d'extinció amb una taxa de descens del 12,3% entre 1991 i 2001.[4]

Infotaula de llenguaOraon
Tipus llengua i llengua viva
Parlants
Parlants nadius 2.000.000
Autòcton de Districte de Dinajpur, Thakurgaon District Tradueix, Divisió de Rangpur, Assam, Bihar, Chhattisgarh, Jharkhand, Orissa, Tripura i Bengala Occidental
Classificació lingüística
llengües humanes
llengües dravídiques
North Dravidian languages Tradueix
Kurukh–Malto Tradueix
Característiques
Sistema d'escriptura devanagari i Tolong Siki alphabet Tradueix
Codis
ISO 639-2 kru
ISO 639-3 kru
Glottolog kuru1301
Ethnologue.com kru
UNESCO 1446
IETF kru
Modifica les dades a Wikidata

ClassificacióModifica

El kurukh pertany al grup dravídic septentrional de la família de llengües dravídiques, [5] que està estretament relacionada amb el sauria paharia i el kumarbhag paharia, que sovint es s'anomenen conjuntament malto.[6]

El kurukh s'escriu en devanagari, escriptura usada també per escriure en sànscrit, hindi, marathi, nepalès i altres llengües indo-àries. Narayan Oraon, un doctor, va inventar l'escriptura tolong siki específicament per al kurukh. S'han publicat molts llibres i revistes a l’escriptura tolong siki. La Societat Literària Kurukh de l'Índia ha estat fonamental per a difondre l'escriptura tolong siki per a la literatura kurukh.

SociolingüísticaModifica

És parlat per 2.053.000 persones de les tribus oraon i kisan, amb 1.834.000 i 219.000 parlants respectivament. La taxa d’alfabetització és del 23% en oraons i del 17% en kisan. Malgrat la gran quantitat de parlants es considera que la llengua està amenaçada. [7] Els governs de Jharkhand i Chhattisgarh han introduït la llengua kurukh a les escoles amb estudiants majoritaris de Kurukhar. La llengua oranon s'ensenya específicament a les escoles de Jharkhand, Chhattisgarh, Madhya Pradesh, Odisha, Bengala Occidental i Assam.[8]

FonologiaModifica

Vocals

El kurukh té cinc vocals cardinals. Cada vocal té contrafons llargs, curts nasalitzats i llargament nasalitzats. [9]

Vocals simples del kurukh
Front Posterior
Alt /i/ /u/
Mitjà /e/ /o/
Baix /a/
Consonants

La següent taula il·lustra l’articulació de les consonants. [9]

Kurukh consonants
Bilabial Alveolar Retroflexa Palatal Velar Glotal
pla aspirada plain aspirada plain aspirada plain aspirada plain aspirada
Oclusiva muda p t ʈ ʈʰ c k ʔ
sonora b d ɖ ɖʱ ɟ ɟʱ g
Fricativa s ʃ x h
Nasal m n ɳ ɲ ŋ
Aproximant l j w
Vibrant r
bategant ɽ ɽʰ


Frases de mostraModifica

Text oraon Traducció
Nighai ender name hike? Com us dieu?
Nin ekase raadeen? Com esteu? (dona)
Nin ekase raadai? Com esteu? (home)
En kodam radas. Estic bé.
Ikya kaalgadeen ? On aneu? (Girl)
Ikya Kaalgadai ? On aneu? (Boy)
Endra manja? Que passa?
Hae Si
Mala No
En Onna Lagdan. Estic menjant.
Neen Mookha. Mengeu.
Aar onna lagnar. Estan menjant.


NotesModifica

  1. «Kurukh». A: Oxford English Dictionary. 3a. Oxford University Press, Setembre de 2005. 
  2. http://glottolog.org/resource/languoid/id/nepa1253
  3. Evans, Lisa. «Endangered Languages: The Full List». The Guardian.
  4. ORGI. «Census of India: Growth of Non-Scheduled Languages-1971, 1981, 1991 and 2001».
  5. Stassen, Leon. Intransitive Predication. Oxford University Press, 1997, p. 220 (Oxford Studies in Typology and Linguistic Theory). ISBN 978-0199258932. 
  6. PS Subrahmanyam, "Kurukh", in ELL2. Ethnologue assigna al kurux nepealí un codi iso independent, kxl
  7. Daniel Nettle and Suzanne Romaine. Vanishing Voices: The Extinction of the World's Languages. Oxford: Oxford University Press, 2000, pàg. 9
  8. Revitalising a language - The Hindu
  9. 9,0 9,1 1970-, Kobayashi, Masato,. The Kurux language : grammar, texts and lexicon. ISBN 9789004347663. OCLC 1000447436. 

Enllaços externsModifica