Kyriacus Anconitanus

Kyriacus Anconitanus,[1] (en català Quirze d'Ancona) també conegut com a Ciriaco Pizzicolli o Ciriaco d'Ancona (Ancona c.1391 – Cremona c. 1455), va ser un viatger i col·leccionista d'antiguitats italià. Va ser emprat pels otomans durant el setge de Constantinoble.[2]

Infotaula de personaKyriacus Anconitanus

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement31 juliol 1391 Modifica el valor a Wikidata
Ancona (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort1452 Modifica el valor a Wikidata (60/61 anys)
Cremona (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballAntiguitat clàssica, humanisme i Renaixement Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócomerciant, antropòleg, historiador, escriptor, arqueòleg, escriba Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsTommaso Pontano (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Les principals rutes i magatzems de la República d'Ancona. Excepte Trípoli, Barcelona, València i els ports del Mar Negre, tots van ser atesos per Ciriaco durant els seus viatges.

Va ser un dels primers humanistes del Renaixement que va estudiar personalment les restes físiques del món antic, i per tal motiu és de vegades recordat com el pare de l'arqueologia.[3] En els seus estudis sobre les restes clàssiques es va dedicar de forma especial a les inscripcions. Les seves notes sobre el tema indicat són, generalment, molt precises.

Biografia modifica

Nascut en el si d'una família de mercaders es va dedicar al comerç, ofici que aviat va abandonar per dedicar-se als estudis de l'Antiguitat clàssica, de la qual va investigar la història i en va aprendre les llengües. En nombrosos viatges per Itàlia, Dalmacia, Grècia i Egipte va redactar detallades descripcions dels antics monuments acompanyant-les d'il·lustracions realitzades per ell mateix.

Dotat d'una gran curiositat, va descobrir diversos béns relictes i va adquirir documents i còdexs, acumulant la suficient quantitat de dades com per escriure la seva ora I commentarii ('Els Comentaris'), obra en sis volums que malauradament va ser destruïda el 1514 per l'incendi que es va produir a la biblioteca de Alessandro i Constança Sforza a Pésaro; així mateix va redactar una sèrie de manuscrits documentals que va donar a la ciutat d'Ancona però que el 1532 es van perdre durant l'incendi de l'arxiu d'aquesta ciutat.

Galeria modifica

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. Paul Oskar Kristeller. Iter Italicum. BRILL, 1989, p. 283-. ISBN 90-04-07719-7. 
  2. Inscriptiones Christianae Urbis Romae, VII saec. antiquiores, II, 377.
  3. Ciriaco; Clive Foss Later Travels. Harvard University Press, 2003, p. 9–. ISBN 978-0-674-00758-1. 

Bibliografia modifica

  • Elèna Gimeno Pascual, El despertar de la ciència epigràfica a Espanya - Ciriaco d'Ancona: un model per als primers epigrafistas espanyols?, in Gianfranco Paci i Sergio Sconocchia, Ciriaco d'Ancona i la cultura antiquaria dell'Umanesimo, Reggio Emilia 1998
  • Christian Hülsen La Roma antica di Ciriaco d'Ancona, I. Loescher (W. Regenberg), 1907
  • Mario Luni, Ciriaco d'Ancona i Flavio Biondo: la riscoperta dell'antico a Urbino nel Quattrocento, in P. Dal Poggetto, Piero della Francesca i Urbino, Venezia 1992, pp,41-47.
  • Edward W. Bodnár Cyriacus of Ancona and Athens, Latomus, 1960
  • (anglès) Cyriac of Ancona: Later Travels, (2004), editat i traduït per Edward W. Bodnar and Clive Foss. ISBN 0-674-00758-1
  • Cyriac of Ancona: Later Travels (2004) edited and translated by Edward W. Bodnar and Clive Foss. ISBN 0-674-00758-1
  • Cyriacus of Ancona and Athens (1960), edited and translated by Edward Bodnar. Vol. XLIII of Latomus Revue d'Études Latines.
  • Cyriacus of Ancona's Journeys in the Propontis and the Northern Aegean, 1444-1445 (1976), edited and translated by Edward Bodnar and C. Mitchell.

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kyriacus Anconitanus