Obre el menú principal

Kyriacus Anconitanus,[1] (en català Quirze d'Ancona) també conegut com a Ciriaco Pizzicolli o Ciriaco d'Ancona (Ancona c.1391 – Cremona c. 1455), va ser un viatger i col·leccionista d'antiguitats italià. Va ser emprat pels otomans durant el setge de Constantinoble.[2]

Infotaula de personaKyriacus Anconitanus
Ciriaco d'Ancona di Benozzo Gozzoli.jpg
Biografia
Naixement 1391
Ancona
Mort 1452 (60/61 anys)
Cremona
Activitat
Ocupació Comerciant, arqueòleg, escriptor, antropòleg i historiador
Modifica les dades a Wikidata
Les principals rutes i magatzems de la República d'Ancona. Excepte Trípoli, Barcelona, València i els ports del Mar Negre, tots van ser atesos per Ciriaco durant els seus viatges.

Va ser un dels primers humanistes del Renaixement que va estudiar personalment les restes físiques del món antic, i per tal motiu és de vegades recordat com el pare de l'arqueologia.[3] En els seus estudis sobre les restes clàssiques es va dedicar de forma especial a les inscripcions. Les seves notes sobre el tema indicat són, generalment, molt precises.

BiografiaModifica

Nascut en el si d'una família de mercaders es va dedicar al comerç, ofici que aviat va abandonar per dedicar-se als estudis de l'Antiguitat clàssica, de la qual va investigar la història i en va aprendre les llengües. En nombrosos viatges per Itàlia, Dalmacia, Grècia i Egipte va redactar detallades descripcions dels antics monuments acompanyant-les d'il·lustracions realitzades per ell mateix.

Dotat d'una gran curiositat, va descobrir diversos béns relictes i va adquirir documents i còdexs, acumulant la suficient quantitat de dades com per escriure la seva ora "I commentarii" ("Els Comentaris"), obra en sis volums que malauradament va ser destruïda el 1514 per l'incendi que es va produir a la biblioteca de Alessandro i Constança Sforza a Pésaro; així mateix va redactar una sèrie de manuscrits documentals que va donar a la ciutat d'Ancona però que el 1532 es van perdre durant l'incendi de l'arxiu d'aquesta ciutat.

GaleriaModifica

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. Paul Oskar Kristeller. Iter Italicum. BRILL, 1989, p. 283–. ISBN 90-04-07719-7. 
  2. Inscriptiones Christianae Urbis Romae, VII saec. antiquiores, II, 377.
  3. Ciriaco; Clive Foss Later Travels. Harvard University Press, 2003, p. 9–. ISBN 978-0-674-00758-1. 

BibliografiaModifica

  • Elèna Gimeno Pascual, El despertar de la ciència epigràfica a Espanya - Ciriaco d'Ancona: un model per als primers epigrafistas espanyols?, in Gianfranco Paci i Sergio Sconocchia, Ciriaco d'Ancona i la cultura antiquaria dell'Umanesimo, Reggio Emilia 1998
  • Christian Hülsen La Roma antica di Ciriaco d'Ancona, I. Loescher (W. Regenberg), 1907
  • Mario Luni, Ciriaco d'Ancona i Flavio Biondo: la riscoperta dell'antico a Urbino nel Quattrocento, in P. Dal Poggetto, Piero della Francesca i Urbino, Venezia 1992, pp,41-47.
  • Edward W. Bodnár Cyriacus of Ancona and Athens, Latomus, 1960
  • (anglès) Cyriac of Ancona: Later Travels, (2004), editat i traduït per Edward W. Bodnar and Clive Foss. [[ISBN 0-674-00758-1]]*Cyriac of Ancona: Later Travels (2004) edited and translated by Edward W. Bodnar and Clive Foss. ISBN 0-674-00758-1
  • Cyriacus of Ancona and Athens (1960), edited and translated by Edward Bodnar. Vol. XLIII of Latomus Revue d'Études Latines.
  • Cyriacus of Ancona's Journeys in the Propontis and the Northern Aegean, 1444-1445 (1976), edited and translated by Edward Bodnar and C. Mitchell.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kyriacus Anconitanus