L'incoronazione di Dario
L'incoronazione di Dario és una dramma per musica en tres actes amb música d'Antonio Vivaldi i llibret en italià d'Adriano Morselli. Es va estrenar al Teatro Sant'Angelo de Venècia el 23 de gener de 1717.[1] Actualment es representa poc.
Llibret de l'òpera | |
Títol original | L'incoronazione di Dario |
---|---|
Forma musical | òpera |
Compositor | Antonio Vivaldi |
Llibretista | Adriano Morselli |
Llengua del terme, de l'obra o del nom | italià |
Data de publicació | segle XVIII |
Gènere | òpera |
Moviment | música barroca |
Parts | 3 actes |
Catalogació | RV RV 719 R R. op. 204 |
Estrena | |
Estrena | 23 de gener de 1717 |
Escenari | Teatro Sant'Angelo, Venècia, |
Personatges
modificaPersonatge | Tessitura[2] | Repartiment de l'estrena 23 de gener de 1717 |
---|---|---|
Flora, damisel·la de la cort, confident de les dues princeses | contralt | Rosa Mignati |
Arpago, guardaespatlles de Statira | soprano (travestit) | Antonia Pellizzari |
Oronte, guardaespatlles de Statira | soprano castrat | Carlo Cristini |
Alinda, amant d'Oronte | soprano | Maria Teresa Cotti |
Niceno, fill de Cir | baix | Angelo Zannoni |
Argene, germana petita de Statira | contralt | Anna Maria Fabbri |
Statira, primogènita de Cir | contralt | Anna Vincenza Dotti |
Darios | tenor | Annibale Pio Fabri |
Argument
modificaDesprés de la mort de Cir, rei de Pèrsia, hi havia tres pretendents als tron: Darios, guiat pels seus orígens nobles era el favorit dels sàtrapes de Pèrsia, Oronte era el favorit de la plebs i Arpago, un capità, tenia el suport de l'exèrcit. Darios s'adona serà nomenat qui es casi amb Statira, la filla gran de Cir, i rebi la benedicció de l'Oracle del Sol. Darios consegueix atreure la princesa, però la filla petita de Cir, Argene, secretament enamorada de Darios i amb la secreta ambició de regnar, posa paranys a la parella. Finalment la parella supera aquesta situació i Darios és coronat juntament amb Statira. Argene rep un càstig sever i l'Oracle del Sol beneeix la unió.
Enregistraments
modifica- 1986 John Elwes, Gérard Lesne, Henri Ledroit, Michel Verschaeve, Ensemble Baroque de Nice dir. Gilbert Bezzina. Harmonia Mundi. HMA 1901235-37.[3]
- 2013 Soprano: Sofia Soloviy (Arpago), Soprano: Roberta Mameli (Alinda), Mezzosoprano: Lucia Cirillo (Oronte), Mezzosoprano: Giuseppina Bridelli (Flora), Contralt: Sara Mingardo (Statira), Contralt: Delphine Galou (Argene), Tenor: Anders Dahlin (Dario), Baríton: Riccardo Novaro (Niceno), Accademia Bizantina dir. Ottavio Dantone. Naïve - Opus 111. OP 30553.
Referències
modifica- ↑ «italianopera.org». Arxivat de l'original el 2011-09-28. [Consulta: 17 març 2021].
- ↑ Almanacco 23 de gener de 1717 Arxivat 2011-07-23 a Wayback Machine., AmadeusOnline (en italià)
- ↑ Operadis