Obre el menú principal

El Teatro Sant'Angelo va ser un teatre de Venècia que va estar actiu des de 1677 fins als últims anys del segle XVIII. Considerat en el seu moment com un dels set teatres lírics de Venècia, fou un competidor històric del Teatro San Moisè.[1]

Infotaula d'edifici
Teatro Sant'Angelo
Teatro Sanangelo.jpg
Dades
Tipus teatre
Arquitecte Francesco Santurini
Ubicació geogràfica
EstatItàlia
RegióVèneto
Ciutats metropolitanesCiutat metropolitana de Venècia
ComunaVenècia
 45° 26′ 08″ N, 12° 19′ 49″ E / 45.435588888889°N,12.33035°E / 45.435588888889; 12.33035
Modifica les dades a Wikidata

Situat a la vora del Gran Canal, prop del pont de Rialto,[2] fou inaugurat l'any 1677 amb el drama Helena rapita da Paride de Domenico Freschi. El seu empresari més famós va ser Antonio Vivaldi que va compondre bastantes de les seves òperes.[3]

A partir de 1748, s'hi va representar moltes comèdies de Carlo Goldoni gràcies a un acord amb el capocomico Girolamo Medebach, que el va contractar com a autor conegut. A continuació, l'any 1753, després d'haver escrit La Locandiera, Goldoni va abandonar el Sant'Angelo per anar al Teatro San Luca (que es reanomenaria com a Teatro stabile del Veneto "Carlo Goldoni"). Progressivament el món de l'escena veneciana va anar perdent vitalitat. L'any 1804, durant l'ocupació francesa, el Sant'Angelo va tancar les seves portes, com va passar altres teatres venecians menys importants i, durant el segle XIX, es va construir allà el Palazzo Barocci, que actualment estpa trasnformat en l'hotel NH Collection Palazzo Barocci.

Estrenes destacadesModifica

  • Nerone fatto Cesare Francesco Gasparini, 1715
  • Alessandro fra le Amazoni F. Chelleri, 1715
  • L'amor di figlio non conosciuto T. Albinoni, 1716
  • Penelope la casta Fortunato Chelleri, 1717
  • Meleagro T. Albinoni, 1718
  • Cleomene T. Albinoni, 1718
  • Amalasunta Fortunato Chelleri, 1719
  • Il pentimento generoso A.S. Fiorè, 1719
  • Filippo re Macedonia Giuseppe Boniventi i Antonio Vivaldi, 1720
  • Melinda e Tiburzio G.M. Orlandini, 1721
  • Gli eccessi della gelosia T. Albinoni, 1722
  • L'amor tirannico Fortunato Chelleri, 1722
  • Timocrate Leonardo Leo, 1723
  • Gl'odelusi dal sangue Baldassare Galuppi i Giovanni Battista Pescetti, 1728
  • Dorinda B. Galuppi i G.B. Pescetti, 1729
  • I tre difensori della patria G.B. Pescetti, 1729
  • Elenia T. Albinoni, 1730
  • Gli sponsali d'Enea Bartolomeo Cordans, 1731
  • Ardelinda T. Albinoni, 1732
  • Alessandro nelle Indie G.B. Pescetti, 1732
  • Argenide B. Galuppi, 1733
  • L'ambizione depressa B. Galuppi, 1733
  • Candalide T. Albinoni, 1734
  • Tamiri B. Galuppi, 1734

ReferènciesModifica

  1. Denis De Lucca Carapecchia – master of Baroque architecture in early eighteenth Century Venice 1999
  2. Margaret L. King, The death of the child Valerio Marcello University of Glasgow.
  3. John Booth, Vivaldi, 1989. Hi ha escrit: "El 4 de febrer de 1715 va tornar [Von Uffenbach], segons informa en el seu diari: vaig anar amb diversos coneguts al Teatre San Angelo, que era més petit però no tan costós com l'anterior. El seu empresari va ser el famós Vivaldi, ..."
  4. La seva primera òpera

Enllaços externsModifica