Obre el menú principal

L'ultimo abenzeraggio és una òpera en quatre actes amb música de Felip Pedrell i Sabaté, basada en un text de Chateaubriand,[2] composta el 1867 i de la qual en faria diverses versions fins a la definitiva del 1889. L'òpera va ser escrita en italià per Francesc Fors de Casamajor[3] i es va estrenar al Gran Teatre del Liceu de Barcelona el 14 d'abril de 1874.[4]

Infotaula de composicióL'ultimo abenzeraggio
L'ultimo abenzeraggio.jpg
Cartell de L'ultimo abenzeraggio
Forma musical òpera
Compositor Felip Pedrell i Sabaté
Llibretista Francesc Fors de Casamajor
Llengua original italià
Font literària Les Aventures du dernier Abencérage (1826) de Chateaubriand[1]
Gènere Òpera
Actes quatre actes
Estrena
Data 14 d'abril de 1874
Escenari Gran Teatre del Liceu de Barcelona,
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

ContextModifica

Tot i que no va passar de cinc representacions, va tenir una bona acollida per part del públic i la crítica,[3] com ho demostra que al llarg de la quarta representació s'obsequiés al compositor amb una llarga llista d'objectes, un d'ells per la Societat Wagner.[5]

L'obra es va estrenar en italià (tot i que la premsa l'anunciava amb el títol de El último abencerraje), seguint el costum del Gran Teatre del Liceu, on sempre es representaven les obres en aquesta llengua.[n. 1]

La partitura, amb reducció de la part orquestral per a piano, va ser publicada el 1874 per l'editorial Andrés Vidal y Roger de Barcelona,[6] amb dedicatòria a la cantant Ebe Trèves, una de les cantants de l'estrena.[n. 2]

De l'obra es va destacar, ja a l'època de la seva estrena, la influència de la música de Wagner, molt remarcable al quartet del quart acte i la importància del paper de l'orquestra en l'obra.[7] De fet, l'estrena d'aquesta obra no es pot deslligar de la creació de la Societat Wagner de Barcelona, fundada per Felip Pedrell, Antoni Opisso i Viña i Andreu Vidal i Llimona (editor-propietari de la revista La España Musical), i presidida per Josep Pujol Fernández. La societat fou honoríficament presidida pel compositor Richard Wagner.[8]

IntèrpretsModifica

Van interpretar l'obra les cantants Giuseppina Borsi de Giuli (filla de la soprano Teresa de Giuli Borsi) i Ebe Trèves (nom real Anna Giustina Ebe), i els cantants Carlo Carpi,[9] Antonio Vidal i Francesc Viñals.[10]

L'obra va ser dirigida en la seva estrena pel director Eusebi Dalmau.[11]

NotesModifica

  1. Vegeu la història artística del Liceu.
  2. Anna Giustina Ebe, anomenada Ebe Trèves, nascuda el 1849 a Venècia, cantant d'òpera italiana, contralt en La Fenice de 1871 a 1879.

ReferènciesModifica

  1. «Les Aventures du dernier Abencérage». Gallica BnF (Bibliothèque Nationale de France), pàg. 111.
  2. Biografia de Felip Pedrell a l'Enciclopèdia Britànica
  3. 3,0 3,1 Alier, Roger. El gran llibre del Liceu. Edicions 62, 2004, p. 74. ISBN 9788429754490. 
  4. Biografia de Felip Pedrell a biografiasyvidas.com
  5. «Noticias varias». El Arte, 10-05-1874, pàg. 3.
  6. «L'ultimo abenzeraggio». Partitura amb reducció a piano (fragmento). Biblioteca Nacional d'Espanya.
  7. «Juicio de la prensa». La España Musical, IX, número 406, 25-04-1874, pàg. 7.
  8. Mota, Jordi «Historia de la Asociación Wagneriana». Wagneriana castellana, 2001.
  9. Carlo Carpi (1842-1930), tenor italià.
  10. «Diversiones públicas - Gran Teatro del Liceo». La Imprenta, 14-04-1874, pàg. 2217.
  11. «Último abenzerragio, òpera en quatre actes del mestre en Felip Pedrell». La Renaixença, Any IV, número 11, 20-04-1874, pàg. 130.