Làrix
Làrix o alerç, i (pi) melis, pi teia i cedre d'olor (Larix) és un gènere de coníferes dins la família Pinaceae.
Larix  | |
|---|---|
 làrix europeu | |
| Dades | |
| Font de | fusta de làrix |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Classe | Pinopsida |
| Ordre | Pinales |
| Família | Pinaceae |
| Subfamília | Laricoideae |
| Gènere | Larix Mill., 1754 |
Són originaris de les parts fredes i continentals de l'hemisferi nord. Són l'espècie dominant a la taigà de la Sibèria oriental. A Europa també es troben als Alps i no n'hi ha de silvestres a la península Ibèrica.
Juntament amb algunes espècies del gènere Taxodium són les úniques coníferes caducifolies. Poden arribar a fer 50 metres d'altura. Les fulles són aciculars de 2 a 5 cm de llargada i adopten una disposició en espiral. Les fulles curtes fasciculades, cauen a la fi de la tardor. Les pinyes són petites i erectes de color verd o porpra i maduren de 5 a 8 mesos després de la pol·linització.
És un arbre de fusta forta i duradora, que forneix una trementina dita de Venècia o veneciana, feta a partir del làrix occidental (Larix occidentalis).[1][2]
TaxonomiaModifica
- Euràsia
- Larix decidua dit també làrix europeu (syn. L. europaea)[3]
- Larix gmelinii (syn. L. dahurica, L. olgensis) Sibèria.[4]
- Larix griffithii (syn. L. griffithiana) Himàlaia.[5][6]
- Larix himalaica[7][8]
- Larix kaempferi (syn. L. leptolepis) Japó.[9][10]
- Larix kongboensis Tibet.[11]
- Larix mastersiana Xina.[12]
- Larix potaninii.[13]
- Larix principis-rupprechtii.[14]
- Larix sibirica Sibèria.[15]
- Larix speciosa.[16]
- Amèrica
FustaModifica
La fusta de làrix presenta unes propietats notables que la fan adequada per construccions diverses.[24][25][26][27][28] Quan és seca la densitat varia entre 0,456 i 0,668 (les densitats més baixes corresponen a arbres crescuts en turons o muntanyes baixes).
L'albeca és de color blanquinós o groguenc mentre que el duramen es de color castany clar, amb tonalitats rogenques.[29][30][31]
Els anells de creixement són molt regulars. La fusta presenta un gra fi molt carregat de resines, amb canals resinífers semblants als del pi silvestre. En general es tracta d’una fusta resistent i elàstica, amb poca propensió a les fenedures i una gran resistència a l’atac pels insectes. Tradicionalment havia estat molt preuada i usada en construcció naval: en arboradura i en el folre dels bucs dels vaixells.[32] En l'actualitat les aplicacions més importants són com a fusta d'interior, per a mobles i elements decoratius. També hi ha aplicacions exteriors (teules i terrasses).[33]
VitruviModifica
ReferènciesModifica
- ↑ United States. Department of the Treasury. Treasury Decisions Under Tariff and Navigation Laws, Etc. U.S. Government Printing Office, 1901, p. 105–.
- ↑ Ralph Mayer. Materiales y técnicas del arte. Ediciones AKAL, 21 març 2005, p. 257–. ISBN 978-84-87756-17-7.
- ↑ Ramón Morales. Archivos De Flora Iberica. Editorial CSIC - CSIC Press, 1996, p. 156–. ISBN 978-84-00-00033-2.
- ↑ Aljos Farjon. A Handbook of the World's Conifers (2 vols.): Revised and Updated Edition. BRILL, 28 agost 2017, p. 1129–. ISBN 978-90-04-32451-0.
- ↑ William Miller. A Dictionary of English Names of Plants: Applied in England and Among English-speaking People to Cultivated and Wild Plants, Trees, and Shrubs. J. Murray, 1884, p. 74–.
- ↑ Thomas Hamilton Haddington (6th earl of). A Short Treatise on Forest-trees, Aquaticks, Ever-greens, Fences and Grass-seeds, 1765, p. 348–.
- ↑ Ecology and Management of Larix Forests: A Look Ahead : Proceedings of an International Symposium, Whitefish, Montana, U.S.A., October 5-9, 1992. U.S. Department of Agriculture, Forest Service, Intermountain Research Station, 1995, p. 38–.
- ↑ V.P. Singh. Gymnosperm (naked seeds plant) : structure and development. Sarup & Sons, 2006, p. 372–. ISBN 978-81-7625-671-1.
- ↑ LOPEZ GONZALEZ, GINES. GUÍA DE LOS ÁRBOLES Y ARBUSTOS DE LA PENÍNSULA IBÉ: (especies silvestres y las cultivadas más comunes). Editorial Paraninfo, 1 gener 2004, p. 179–. ISBN 978-84-8476-210-2.
- ↑ William E. Sopper. Revegetation of Abandoned Coal Refuse Banks. National Mine Land Reclamation Center [Eastern Region, Pennsylvania State University], 1992, p. 14–.
- ↑ Aljos Farjon. A Handbook of the World's Conifers: Revised and Updated Edition. BRILL, 27 abril 2010, p. 486–. ISBN 978-90-474-3062-9.
- ↑ Ecology and Management of Larix Forests: A Look Ahead : Proceedings of an International Symposium, Whitefish, Montana, U.S.A., October 5-9, 1992. U.S. Department of Agriculture, Forest Service, Intermountain Research Station, 1995, p. 8–.
- ↑ Larix potaninii.
- ↑ Ecology and Management of Larix Forests: A Look Ahead : Proceedings of an International Symposium, Whitefish, Montana, U.S.A., October 5-9, 1992. U.S. Department of Agriculture, Forest Service, Intermountain Research Station, 1995, p. 360–.
- ↑ sibirica Ledeb.
- ↑ Larix speciosa.
- ↑ Harold Scofield Betts. Tamarack (Larix Laricina). U.S. Department of Agriculture, Forest Service, 1945, p. 1–.
- ↑ Donald L. Tilton. The Growth and Nutrition of Tamarack (Larix Laricina (Du Roi) K. Koch). University of Minnesota, 1975.
- ↑ G. E. Rehfeldt. Genecology of Larix Laricina (Du Roi) K. Koch in Wisconsin. University of Wisconsin--Madison, 1967.
- ↑ Professor Dr. Y. P. S. Bajaj. Plant Protoplasts and Genetic Engineering V. Springer Science & Business Media, 14 març 2013, p. 62–. ISBN 978-3-662-09366-5.
- ↑ United States. Forest Service. Western Larch: Larix Occidentalis Nutt. U.S. Government Printing Office, 1907.
- ↑ Frank C. Sorensen. Stratification Requirements for Germination of Western Larch (Larix Occidentalis Nutt.) Seed. U.S. Department of Agriculture, Forest Service, Pacific Northwest Forest Research Station, 1990, p. 1–.
- ↑ Maryanne Catherine Staubach. Vegetative Propagation of Western Larch (Larix Occidentalis Nutt.).. University of Idaho, 1983.
- ↑ Eugenio Plá y Ravé. Tratado de maderas de construccion civil y naval. Imprenta, estereotipia y galvanoplastia de Aribau y Cia. (Suc.de Rivadeneyra), 1880, p. 113–.
- ↑ Investigaciones sobre la antigua madera conocida en Sevilla por el nombre de Alerce, 1852.
- ↑ Jorge A. Eiroa Rodríguez. Antigüedades medievales. Real Academia de la Historia, 2006, p. 169–. ISBN 978-84-95983-76-3.
- ↑ Philippe Riou-Nivert. Le mélèze. Forêt privée française, 2001, p. 124–. ISBN 978-2-904740-81-7.
- ↑ Louis Gervais Delamarre. Traité Pratique de la Culture Des Pins À Grandes Dimensions: De Leur Aménagement, de Leur Exploitation, Et Des Divers Emplois de Leurs Bois. Mme. Huzard, 1831, p. 11–.
- ↑ Robert Pilson Albert Johnson; Melvin Ira Bradner Properties of Western Larch and Their Relation to Uses of the Wood. University of Wisconsin--Madison, 1932, p. 16–.
- ↑ Christopher Young Michie. The Larch: A Practical Treatise on Its Culture and General Management. W. Blackwood, 1885, p. 118–.
- ↑ Woods & Forests. W. Robinson, 1885, p. 2–.
- ↑ Philbert LE DUC. Œuvres agronomiques et forestières de Varenne de Fenille: études, précédées d'une notice biographique, 1869, p. 356–.
- ↑ Bernardo Marcelo Villasuso. Diseño integral en arquitectura. Eduvim, 2011, p. 139–. ISBN 978-987-1727-97-1.
- ↑ Vitruvius Pollio. The Architecture of Marcus Vitruvius Pollio: In Ten Books. Priestley and Weale, 1826, p. 70–.
Enllaços externs i referènciesModifica
- Gymnosperm Database - Larix Arxivat 2007-10-11 a Wayback Machine.
- Gernandt, D. S., & Liston, A. 1999. Internal transcribed spacer region evolution in Larix and Pseudotsgua (Pinaceae). Amer. J. Bot. 86: 711-723. Available online Arxivat 2009-09-27 a Wayback Machine. (pdf file).
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Làrix |