Lídia Pons i Griera

lingüista catalana

Lídia Pons i Griera (1944) és una filòloga catalana, catedràtica a la Universitat de Barcelona fins a la seva jubilació el 2014.[1]

Plantilla:Infotaula personaLídia Pons i Griera
Biografia
Naixement20 gener 1944 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Activitat
Camp de treballFilologia catalana Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócatedràtica, filòloga Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Barcelona (–2014) Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Premis

Es va doctorar el 1988 amb una tesi sobre Dos fenòmens fònics en la parla de Barberà del Vallès.[2] Va ensenyar la lingüística descriptiva, enfocada especialment a la fonètica, la sintaxi, la morfologia lèxica i la semàntica. Els seus camps de recerca són la variació dialectal i social, en la fonètica, en la lexicologia i en la comunicació publicitària.[1] La seva obra mestra, en col·laboració amb Joan Veny, va ser l'Atles Lingüístic del Domini Català, obra iniciada per Antoni Maria Badia i Margarit i Germà Colón i Domènech el 1952, interrompuda per motius econòmics, i reiniciada després de la fi de la dictadura per l'Institut d'Estudis Catalans el 1989.[3]

Des de 1994 és secretària de la junta de govern de l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes.[4]

Obres

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 «Acte d'homenatge als professors Lídia Pons Griera i Joaquim Rafel Fontanals». Universitat de Barcelona, 15-05-2014. [Consulta: 6 novembre 2020].
  2. Pons iGriera, Lídia. Anàlisi de dos fenòmens fònics en la parla de Barberà del Vallès (Tesi). Barcelona: Universitat de Barcelona, 1988. 
  3. Badia i Pujol, Jordi «El 'Petit atles lingüístic', una recerca de 60 anys». el Punt Avui, 02-03-2014.
  4. «Membres - Lídia Pons Griera». Grup Llengua i publicitat. [Consulta: 6 novembre 2020].
  5. «Lídia Pons i Griera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  6. Costa i Costa, Jordi J. «Joan Veny, Lídia Pons i Griera, 'Atles Lingüístic del Domini Català, volum II' / (ressenya)». Revue d'Études Catalanes [Montpellier], núm. 6-7, 2003-2004, pàg. 217-219.