La Claca
La Claca - o Putxinel·lis Claca o Teatre de La Claca - va ser un destacat grup de teatre independent, en català i compromès políticament dels que van sorgir a Catalunya als anys 70 del segle xx.[1][2] Va ser creada amb el nom de Putxinel·lis Claca com a companyia de teatre per a públic en un principi infantil l'any 1968 pels titellaires Teresa Calafell i Joan Baixas.[3]
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | grup de teatre  |
| Història | |
| Creació | 1968 |
| Fundador | Teresa Calafell i Joan Baixas i Arias |
| Data de dissolució o abolició | 1989 |
Va néixer com a companyia de titelles i ninots, continuadora de la tradició titellaire catalana (els Vilà, els Anglès o Vigués i Mauri) i innovant-la amb l'ús de noves tècniques i materials. Va anar evolucionant a espectacles per a totes les edats i cada vegada de caràcter més pròpiament teatrals. L'any 1978 va presentar Morí el Merma ja amb el nom de Companyia de Teatre La Claca. Va desaparèixer l'any 1988, després de vint anys d'actuacions.[4]
Considerada una de les companyies teatrals d'Espanya amb més prestigi internacional,[5] la Claca ha estat convidada a més de setanta festivals arreu del món i ha actuat en espais com el Gran Teatre del Liceu, els Riverside Studios de Londres, el Centre Georges Pompidou de París, la Sydney Opera House o el Lincoln Center de Nova York.[4] A Llançà cada juliol des de 2012 se celebra un festival d'arts escèniques per a tots els públics, a l'aire lliure, amb el nom de Festival Claca.[6]
ReferènciesModifica
- ↑ La representació teatral, Editorial UOC, 2011. ISBN 9788497883115 (català)
- ↑ Mercè Saumell, El teatre contemporani, editorial UOC, 2006. ISBN 9788497884020 (català)
- ↑ Aproximació a una cronologia del teatre català, de la postguerra al segle XXI RACO, Revistes Catalanes amb Accès Obert, coordinat pel Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya i la Biblioteca de Catalunya. Patrocinat per la Generalitat de Catalunya. Document pdf. (català)
- ↑ 4,0 4,1 La Claca Arxivat 2018-09-19 a Wayback Machine. INAEM (castellà)
- ↑ 'Taller de Teatro' se dedica al grupo Teatre la Claca, El País, Madrid, 14 de gener de 1984. (castellà)
- ↑ «Festival Claca. Arts escèniques a l'aire lliure». Arxivat de l'original el 2018-09-18. [Consulta: 18 setembre 2018].
BibliografiaModifica
- Núria Santamaria, Francesc Foguet i Boreu, La revolució teatral dels setanta, editorial Punctum, 2010. ISBN 9788493737153 (català)
- Josep A. Martín, El teatre de titelles a Catalunya, Biblioteca Serra d'Or, 1998. ISBN 9788478269044 (català)
- L'escenografia catalana, Diputació de Barcelona, 1986. (català)
- Mercè Saumell, El teatre contemporani, editorial UOC, 2006. ISBN 9788497884020 (català)
Enllaços externsModifica
| Caldria contextualitzar les obres citades al cos de l'article. |
- La Claca - Breu història i fotografies Arxivat 2018-09-19 a Wayback Machine. El teatre independent a Espanya, Instituto Nacional de las Artes Escénicas y de la Música. Ministerio de Educación, Cultura y Deporte (anglès)(castellà)(català)
- La Claca viaja en carpa al suburbio metropolitano Arxivat 2012-02-03 a Wayback Machine. reportatge periodístic, 1985 (castellà)
- Una fuerza natural llamada "Claca" Arxivat 2012-02-03 a Wayback Machine. reportatge periodístic, 1984 (castellà)
- Teresa Calafell, actriz y directora escénica El País, 25 de novembre de 2000 (castellà)
- Titelles ninot amb el toc de Joan Miró Reportatge amb imatges sobre La Claca i Mori el Merma. Per Damià Barbany, revista Putxinel·li, 1 de maig de 2012.
- Ninots mironians Arxivat 2018-05-08 a Wayback Machine. Centre Miró. Document PDF, dues pàgines