Vapor Nou (L'Espanya Industrial)

antiga fàbrica de Barcelona
(S'ha redirigit des de: La España Industrial)

El Vapor Nou (L'Espanya Industrial) era una fàbrica tèxtil de Barcelona, actualment desapareguda. S'anomenava així per contraposició al Vapor Vell de Sants. El 1972 es traslladà a Mollet del Vallès i finalment tancà el 1981, creant-se en el seu lloc l'actual Parc de l'Espanya Industrial el 1985.

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Vapor Nou
Imatge
El Vapor Nou el 1877
Dades
TipusEdifici industrial i fàbrica Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsenderrocat o destruït Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSants (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 22′ 37″ N, 2° 08′ 26″ E / 41.37697°N,2.1405°E / 41.37697; 2.1405
Activitat
Propietat deL'Espanya Industrial Modifica el valor a Wikidata

Història modifica

Precedents modifica

 
Maties Muntadas i Font

El paraire (fabricant de draps de llana) d'Igualada Maties Muntadas i Font, casat amb Francesca Campeny i Vallvé, va ser pare dels germans Joan, Pau, Bernat, Jaume, Ignasi i Josep Antoni Muntadas i Campeny.[1] El 1812, Maties Muntadas havia incorporat el seu primogènit Joan al negoci, però posteriorment es van traslladar a Barcelona, on el 1829 tenien una petita fàbrica de filats i teixits de cotó al carrer de les Tàpies, 9 (antic), al mateix indret que el seu fill Pau (vegeu magatzems Nadal).[1] El 1839, aquest i els seus germans Josep Antoni, Bernat, Jaume, Ignasi, Isidre i Joan constituïren l'empresa Pau Muntadas i Germans, amb un capital de 145.939 lliures barcelonines i seu al carrer de Sant Jeroni,[2] al mateix emplaçament que l'extingida Maties Muntadas i Fill.[1]

Tanmateix, el 24 de juny de 1840, Pau deixà el negoci, que quedà en mans dels seus germans amb el nom de Muntadas Germans, dirigit per Joan, Isidre i Josep Antoni.[1] El 1841, l'empresa va establir un magatzem a Madrid, amb l'objectiu de vendre-hi els teixits de cotó produïts a Barcelona, estalviant intermediaris, i el 1843 ja venien a 160 clients.[3] El 1842, adquiriren en emfiteusi un terrreny a l'indret conegut com a Magòria o l'Olivera Rodona,[4] al límit entre els municipis de Sants i Barcelona (barri d'Hostafrancs), on posteriorment edificaren una gran fàbrica.[5]

L'Espanya Industrial modifica

 
Secció de teixits de l'Espanya Industrial (1904)

El 1847, els germans Muntadas constituïren a Madrid la societat La España Industrial, Sociedad Anónima Fabril y Mercantil,[6] i li transferiren tots els actius de Muntadas Germans, iniciant la construcció d'una fàbrica a Sants.[7] Van portar la maquinària i els enginyers de Centreuropa, especialment d'Alsàcia i d'Anglaterra.

El 1851 l'empresa va tancar el magatzem de Madrid, i va domiciliar-se a Barcelona, on tenia les instal·lacions productives.[3] També tenia dues fàbriques a Sabadell,[5] una d'elles per al tissatge manual.[8] Tot i que era l'empresa cotonera més gran de l'Estat,en les dècades de 1850 i 1860 va renunciar a tenir personal comercial fora de Barcelona,[3] i a crear fàbriques arreu d'Espanya.[5]

L'any 1853, la fàbrica de Sants funcionava a ple rendiment, i va rebre visites de la reina Isabel II (1860), dels presidents de la Primera República Espanyola Emilio Castelar i Estanislau Figueras (1873) i del jove rei Alfons XII (1877).[5] Els germans Muntadas es destacaren pel seu tracte familiar i paternalista amb els treballadors, interessant-se per les qüestions personals d'aquests, i proveint assistència mèdica durant les epidèmies de còlera de 1854 i 1865 i de febre groga de 1870.[8] La casa dels Muntadas era dins del recinte fabril, fet que reforçava la relació personal amb els treballadors.[8] A més de les instal·lacions industrials, comptava amb diversos equipaments per als seus treballadors: guarderia, menjador social, instal·lacions esportives. El 1880, amb uns 2500 treballadors, executava tot el procés tèxtil, des de l'extracció del fil fins als brodats finals.

L'1 d'agost de 1934 es creà la Secció Esportiva L'Espanya Industrial, club de futbol que l'any 1956 passà a anomenar-se Club Deportiu Comtal.

El 1972, l'empresa traslladà la seva producció a Mollet del Vallès i finalment tancà el 1981.

Nou ús del solar modifica

 
Parc de l'Espanya Industrial

L'any 1985, després d'un seguit de reivindicacions veïnals, el solar que deixà l'antiga fàbrica es destinà a sòl per a la construcció d'habitatges i a un gran parc que duu el nom de parc de l'Espanya Industrial, que conserva algunes de les antigues instal·lacions que formen el cos central de l'actual parc: el centre cívic del Casinet d'Hostafrancs, l'escola bressol Pau, l'edifici anomenat la Casa del Mig, on avui en dia hi ha equipaments municipals, i els bosc de plàtans d'ombra.

Amb motiu dels Jocs Olímpics d'Estiu 1992 s'hi construí el Poliesportiu de l'Espanya Industrial, que va acollir les proves d'halterofília.

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Cabana, 1992.
  2. Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 57, 59. 
  3. 3,0 3,1 3,2 Prat, 2004.
  4. AHPB, notari Josep Maria Òdena, manual 1.187/46, f. 308-311v, 4-8-1842.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 «Cronologia de l'Espanya Industrial». Memòria de Sants. La història de Sants, Hostafrancs i La Bordeta (blog), 21-03-2011.
  6. «L'Espanya Industrial». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  7. Blasco, Yolanda; Sudrià, Carles. El Banc de Barcelona, 1844-1874. Història d'un banc d'emissió. Generalitat de Catalunya, 2009, p. 87, 99. 
  8. 8,0 8,1 8,2 Enrech Molina, Carles. Indústria i ofici: conflicte social i jerarquies obreres a la Catalunya tèxtil (1881-1923). Universitat Autònoma de Barcelona, 2005, p. 102. ISBN 84-490-2380-7. 

Bibliografia modifica

Vegeu també modifica

Enllaços externs modifica