Enric Casanovas i Roy

escultor català


Enric Casanovas i Roy (Barcelona, 12 d'agost de 1882 - 12 de gener de 1948) fou un escultor català, un dels màxims representants del noucentisme.[1] Va ser el pare de Marçal Casanovas i Guerri, Roser Casanovas i Guerri i Lluïsa Casanovas i Guerri.

Plantilla:Infotaula personaEnric Casanovas i Roy
Biografia
Naixement12 agost 1882 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort3 gener 1948 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescultor Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
FillsMarçal Casanovas i Guerri, Roser Casanovas Guerri i Lluïsa Casanovas i Guerri. Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Va estudiar al taller de Josep Llimona i des del 1900, a l'escola de la Llotja de Barcelona i amplià la formació al taller de l'escultor Josep Llimona durant dos anys.[2]

El 1898 participà per primera vegada a una mostra a l'Exposició Nacional de Belles Arts de Saragossa, on va guanyar una medalla. El 1903 va exposar als Quatre Gats de Barcelona i entre 1904 i 1913 va alternar les estades entre París i Barcelona i va fer amistat amb Picasso,[3] Maillol, Gargallo i altres artistes.[4] Era amic de l'arquitecte gironí Rafael Masó, que li va encarregar una escultura per la Societat Athenea, que finalment no es va fer.

De retorn a Barcelona, va muntar un taller pel qual van passar deixebles com Rebull, Fenosa, Granyer o Josep Viladomat. Va participar amb l'associació Les Arts i els Artistes, de la qual un temps va ser president.

La seva obra està enclavada dintre del mediterranisme, però amb una gran creació renovadora i personal. Va rebre la medalla d'or a l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929. Va ingressar a l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi l'any 1932.

A la Fundació Rafael Masó s'exposa la seva escultura «La Dona del farcell».

Exiliat a França des de l'any 1939, va tornar a Barcelona el 1943, on va morir l'any 1948 als 66 anys.

Obres destacades

modifica

Referències

modifica
  1. Guia del Museu Nacional d'Art de Catalunya. MNAC, 2004, p. 280. ISBN 84-8043-136-9. 
  2. Maspoch, Mònica. Galeria d'autors: ruta del modernisme, Barcelona. Barcelona: Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, 2008, p. 64. ISBN 978-84-96696-02-0. 
  3. Playà Maset, Josep «El dia que Picasso fou Pau de Gósol. Les amistats barceloneses del pintor malagueny». La Vanguardia, 13-10-2015, pàgs. 30-31.
  4. Serra: el arte de la cerámica. Madrid: Ministerio de Cultura, Subdirección General de Publicaciones, Información y Documentación, 2005. ISBN 84-8181-218-8. 
  5. «Persuasió». Museu Nacional d'Art de Catalunya.
  6. «Nu femení». Museu Nacional d'Art de Catalunya, 05-12-2013. [Consulta: 13 novembre 2023].
  7. Trullén, Josep Maria (dir). Guia de les Col·leccions del Museu. Biblioteca Museu Víctor Balaguer, 2001, p. 104. ISBN 84-931438-3-9. 
  8. «La Joventut i l'Amor». Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Bibliografia

modifica