Manuel Fuxà i Leal
escultor català
(S'ha redirigit des de: Manuel Fuxà)
Manuel Fuxà i Leal (Barcelona, 2 de setembre de 1850 [1]- 28 de novembre de 1927[2]) fou un escultor català.[3]
 Manuel Fuxà vist per Ramon Casas (MNAC).  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 2 setembre 1850 Barcelona |
| Mort | desembre 1927 (77 anys) Barcelona |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Catalunya |
| Activitat | |
| Ocupació | Escultor |
| Membre de | |
| Art | escultura |
| Moviment | Modernisme |
| Obres destacables | |
 Grup escultòric representant les virtuts teologals (Fe, Esperança i Caritat) a la tomba de Manuel Girona i Agrafel a la Catedral de Barcelona | |
BiografiaModifica
Fill de Pere Foixà i Prats i Joana Leal i Barbé natural de Maó. Va cursar estudis en l'escola Llotja de Barcelona amb el mestre Rosend Nobas. Va continuar el seu aprenentatge a París.
Malgrat que va viure en plena època del modernisme català, la seva obra solament en mostra una lleugera influència i es decanta més per un estil clàssic i convencional. Va muntar un taller a Barcelona i de seguida va tenir nombrosos encàrrecs. La seva obra principal i més valorada és la monumental.
Fou nomenat director de Llotja entre els anys 1911 i 1920. Fou acadèmic de Belles Arts de Barcelona des del 1903.
Casat amb Antònia Villegas i Romagosa (1852-1927) vivíen al carrer Bailén, 42 de Barcelona. Curiosament varen morir el mateix dia.[4]
ReconeixementsModifica
_Madrid_01.jpg)
Lope de Vega a Madrid per Manel Fuxà
- 1876 Tercera medalla en l'Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid
- 1881 Segona medalla en l'Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid
- 1892 Segona medalla en l'Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid
- 1900 Medalla de plata en l'Exposició Universal de París
Obres destacadesModifica
Monument a Anselm Clavé (1888) al passeig de Sant Joan
- 1870 L'Escolà. Museu Nacional d'Art de Catalunya
- 1881 Neptú per a la cascada del Parc de la Ciutadella de Barcelona, que pot ser el que hi ha ara al Parc de l'Espanya Industrial, també de Barcelona.[5]
- 1881 Leda, per a la cascada del Parc de la Ciutadella de Barcelona
- 1884 Monument a Bonaventura Carles Aribau Barcelona
- 1885 Bust de Manuel Milà i Fontanals. Vilafranca del Penedès
- 1885 Monument a Lope de Vega per a l'edifici de Biblioteques i Museus de Madrid
- 1887 Escultura del Bisbe Armanyà. Biblioteca Museu Víctor Balaguer, Vilanova i la Geltrú.[6]
- 1887 Monument a Pere Turull. Sabadell
- 1887 Monument a Feijoo. Ourense
- 1888 Pare Bernat Boïl per al monument a Cristòfor Colom de Barcelona
- 1888 Monument a Josep Anselm Clavé. Passeig de Sant Joan de Barcelona
- 1888 Monument a Bernat Desclot. Passeig de Sant Joan de Barcelona. Desapareguda el gener de 1937.
- 1889 Escultures per al mausoleu de la família Batlló i Batlló al cementiri de Montjuïc de Barcelona, obra de Josep Vilaseca i Casanovas.
- 1895 Bust de Frederic Soler. Teatre Romea de Barcelona
- 1897-1901 Monument a l'alcalde Francesc de Paula Rius i Taulet, al passeig de Lluís Companys de Barcelona, en col·laboració amb l'arquitecte Pere Falqués.[7]
- 1903 Bust de Jacint Verdaguer. Ateneu Barcelonès i MUHBA Vil·la Joana
- 1913 Bust de Marcelino Menéndez Pelayo. Universitat de Barcelona
- 1913 Bust de Joaquim Vayreda. Parc de la Ciutadella de Barcelona
- 1913 Bust de Pepita Texidor i Torres. Parc de la Ciutadella de Barcelona
- 1917 Conjunt escultòric Caixa de Pensions. Via Laietana 56. Barcelona
- 1920 Monument a Les Ciències en el parc del Retiro de Madrid
Vegeu tambéModifica
ReferènciesModifica
- ↑ «Naixements.1850.Registres.Llibre 3 (Núms.2411 al 3616).Registre núm.2887». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 02-09-1850. [Consulta: 20 maig 2019].
- ↑ «Hemeroteca de La Vanguardia dia 9 de desembre de 1927 pàg.27». La Vanguardia, 28-11-1927. [Consulta: 20 abril 2019].
- ↑ Maspoch, Mònica. Galeria d'autors : ruta del modernisme, Barcelona. 1a ed.. Barcelona: Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, 2008, p. 95. ISBN 978-84-96696-02-0 [Consulta: 14 agost 2013].
- ↑ «esquela». La Vanguardia, 29-11-1927, pàg. 3.
- ↑ «Art Públic». [Consulta: 5 febrer 2017].
- ↑ Comas i Güell, Montserrat. La Biblioteca Museu Balaguer, un projecte nacional català (paper). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2007, p. 48-49. ISBN 978-84-8415-882-0 [Consulta: 21 maig 2015].
- ↑ Art públic a Barcelona, al web de l'ajuntament de Barcelona.
BibliografiaModifica
- Mendoza, Cristina. Ramon Casas, Retrats al carbó. Sabadell: Editorial AUSA, 1995, p. 282pp. (catàleg MNAC). ISBN 84-8043-009-5.
- Santiago Alcolea Gil (1989), Escultura Catalana del Segle XIX, Barcelona,Fundació Caixa de Catalunya
Enllaços externsModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Manuel Fuxà i Leal |
- «Manuel Fuxà i Leal». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- Escultura urbana de Manel Fuxà Arxivat 2007-04-08 a Wayback Machine.
- Professors i assignatures de l'Escola de Belles Arts de Barcelona (1850-1900)