La Guingueta d'Àneu (poble)

La Guingueta d'Àneu, la Guingueta de Jou o, simplement, la Guingueta, era una caseria, modernament convertida en poble, del terme municipal de la Guingueta d'Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà. N'exerceix de cap de municipi. Antigament formava part del terme municipal de Jou.

La Guingueta d'Àneu

Localització
42° 35′ 41″ N, 1° 08′ 00″ E
Geografia
Altitud	941,3 m

Està situat a 1.301 metres d'altitud, a la dreta de la Noguera Pallaresa, en el fons de la vall d'aquest riu, a la part central del terme municipal que porta el seu nom. Actualment és el segon nucli més poblat del seu terme, després d'Escaló.

El poble sorgí d'uns establiments d'hostaleria, guinguetes, que es trobaven en el camí ral de la Vall d'Aran, activitat que continua desenvolupant avui dia: hi ha els establiments d'allotjament de Can Poldo i l'Hotel Cases, a més de dos càmpings. Actualment té la capella de la Immaculada.

Etimologia

Segons Joan Coromines, Guingueta és un mot comú amb el significat d'hostal o taverna. Aquest mot comú prové del francès guinguette, amb el mateix significat.

Geografia

El poble de la Guingueta d'Àneu

Les cases del poble

Casa Badia Casa Carrera Casa de la Vila Casa Casilla

Casa Ferrer Casa Ferrer vell Casa Gallimet

Casa Gustinet Casa Horteu Hostal de Berros

Casa Làssaro Casa Leixet Casa Moliner

Casa Poldo Casa del Rei Casa Rumbo

Història

Edat contemporània

Pascual Madoz dedica un article del seu Diccionario geográfico... a La Guingueta, llamado vulgarmente Mesón de la Guingueta. Hi diu que és un llogaret o caseria situada a la Vall d'Àneu, a l'esquerra de la Noguera Pallaresa. El clima és fred, amb predomini del vent del nord, propens a refredats i malalties inflamatòries. Tenia en aquell moment un hostal, una ferreria i 5 o 6 barraques de palla dels veïns de Jou. La terra és argilosa. Hi passa el camí ral de la Vall d'Aran i de França. S'hi collia tota mena de llegums, cànem, blat i bones herbes. S'hi criava bestiar vacum, de llana i cavalls, i hi havia caça de llebres, perdius, guatlles i aus de pas. S'hi pesquen truites i anguiles. Els habitants es comptabilitzaven amb Jou.

Bibliografia

• Coromines, Joan. «Guingueta». A: Onomasticon cataloniae. IV D - J. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona La Caixa, 1995. ISBN 84-7256-825-3. 
• Lloret, Teresa; Castilló, Arcadi. «La Guingueta d'Àneu». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0. 
• Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario Topográfico, 1845.  Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz, V. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5. 
• Montaña, Silvio. Noms de cases antigues de la comarca del Pallars Sobirà. Espot: Silvio Montaña, 2004. ISBN 84-609-3099-8. 

Enllaços externs

• La Guingueta d'Àneu en el seu entorn, a l'Institut Cartogràfic de Catalunya