La Industrial Cotonera

casa-fàbrica del Raval
No s'ha de confondre amb La Cotonera.

La Industrial Cotonera era una casa-fàbrica situada al carrer de la Reina Amàlia, 12-12 bis del Raval de Barcelona, formada per la juxtaposició i reforma de dues finques originàriament separades i actualment desapareguda.

Infotaula edifici
Infotaula edifici
La Industrial Cotonera
Dades
TipusEdifici residencial i fàbrica Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
1851 – 1853reforma, Arquitecte: Josep Boixareu i Gallart Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsenderrocat o destruït Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativael Raval (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióReina Amàlia, 12-12 bis Modifica el valor a Wikidata
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 22′ 39″ N, 2° 09′ 57″ E / 41.37759°N,2.16592°E / 41.37759; 2.16592

Història

modifica
 
Projecte d'obertura dels carrers de la Reina Amàlia, Lleialtat i Hort de la Bomba (1807)
 
Quarteró núm. 102 de Garriga i Roca (c. 1860)

El 1839, Engràcia Serra, vídua del fabricant d'indianes Joan Calafell i Altabàs va establir en emfiteusi una parcel·la (núm. 12 bis) del seu hort al serraller Pere Viure i Leon,[1] on aquest va fer construir una casa-fàbrica de planta baixa i tres pisos, segons el projecte del mestre d'obres Narcís Nuet.[2][3] El 1842, després de la seva mort, la propietat va ser posada en subhasta per a pagar l'herència dels seus fills menors d'edat,[4] i novament el 1844.[5] Aquell mateix any, Antoni Escuder va demanar permís per a instal·lar-hi una caldera de vapor, segons el projecte del mestre d'obres Pere Casany.[6]

El 1845, Joan Calafell i Serra va establir en emfiteusi una altra parcel·la (núm. 12) al procurador causídic Joan Puiggarí i Vinyals,[7] on aquest va fer construir una fàbrica de planta baixa, segons el projecte del mateix Casany.[8][9] El 1851 va vendre la propietat a la societat Bernat Muntadas i Cañellas[a] i Cia,[12] que va encarregar-ne la reforma a l'arquitecte Josep Buxareu, amb la remunta de quatre pisos.[13]

El 1853, Bernat Muntadas va encarregar al mateix arquitecte la reforma del núm. 12 bis amb la remunta d'un quart pis i la unificació de les façanes amb una decoració amb motius de terracota.[14] Segons els «Quarterons» de Garriga i Roca, a l’interior d’illa es disposaven tres «quadres» perpendiculars al carrer, dues als extrems de la parcel·la i una de central. Aquell mateix any es va constituir la societat anònima La Industrial Cotonera, amb un capital de 12 milions de rals i dedicada a la filatura i tissatge del cotó,[15] i amb el meteix Muntadas com a director, la qual va assumir els actius de Bernat Muntadas i Cañellas i Cia,[16] que incloïen les fàbriques del carrer de la Reina Amàlia i Sant Andreu del Palomar (vegeu Can Fabra): «Su objeto es la elaboracion de hilados de algodon de todas clases, así en husadas como aspeados, en paquetes de 11 libras, y dispuestos en plegadores para tejer; empleando al efecto máquinas Mulljennys, Selfactings y continuas. A mas se dedica al ramo de tejidos, produciendo los llamados muselinas, guineas, madepolans, semiretores mecánicos y á mano, madrases, percalinas y empesas para indianas. Posee una fábrica de hilados en la calle de Amalia, núm. 12, y otras dos también de hilados y tejidos en el vecino pueblo de San Andrés de Palomar, en la calle de Isabel II[17]

El 1854, la fàbrica va patir les conseqüències de la vaga contra les màquines selfactines, i durant la nit del 14 al 15 de juliol fou atacada i els vaguistes destruïren dues màquines de 400 fusos cadascuna.[11] A les acaballes de la dècada del 1850, Bernat Muntadas abandonà l'empresa, deixant una sèrie de reclamacions econòmiques que en marcarien la trajectòria a partir d'aquell moment.[18][11] El 1860, participà a l’Exposició Industrial de Barcelona amb la gamma tradicional de gèneres de cotó: mussolines, percalines, guinees, retorts, semi-retorts i hamburgs; filats de cotó, ordim i trama del núms. 30 al 60.[19][11] El 1862, tenia 34.248 pues de filar i 200 telers, i hi treballaven tenia 600 obrers.[11]

Finalment, la societat (que mentrestant havia canviat el nom a La Industria Algodonera)[20] va ser dissolta el 16 de maig del 1877, i els accionistes van rebre només 129 pessetes per acció del nominal de 500, de les que 8 provenien del premi a la loteria de Nadal del 1879 que la comissió liquidadora havia guanyat.[11] En un diari del 1878 hi havia el següent anunci: «La Industria Algodonera en liquidacion. La Comision liquidadora avisa á los herederos de don Pedro Viure y Leon y á don José Puiggarí, heredero de don Juan Puiggarí, o á sus sucesores, que se sirvan avistarse con el Secretario de esta Sociedad (Sagristans, 4 3º), para enterarles de un asunto que les interesa.»[21]

El conjunt fabril va ser enderrocat a la dècada del 1960 per a la construcció de sengles edificis d'habitatges amb front a la Ronda de Sant Pau, 42-44 i el carrer de la Reina Amàlia, obra dels arquitectes Antoni de Moragas i Gallissà i Francesc de Riba i Salas (1963-1965).[22]

  1. Bernat Muntadas i Cañellas (Igualada, 1783-Barcelona, 1874) era fill d'Isidre Muntadas i Font[10] i cosí germà dels germans Muntadas i Campeny, fundadors de L'Espanya Industrial.[11]

Referències

modifica
  1. AHPB, notari Josep Marzola i Prats, 24-12-1839.
  2. AHCB, C.XIV Obreria C-132, 22-11-1839.
  3. Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 14. 
  4. Diario de Barcelona, 17-10-1842, p. 3966. 
  5. Diario de Barcelona, 18-06-1844, p. 2513. 
  6. AMCB, Q127 Foment 196/1844.
  7. AHPB, notari Josep Marzola i Prats, manual 1.235/26, f. 105-108, 21-4-1845.
  8. AMCB, Q127 Foment 81/1845.
  9. Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 48. 
  10. «Bernardo Muntadas Cañellas». geneanet. María L. Roca Martín.
  11. 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 11,5 Cabana, 1992.
  12. AHPB, notari Montserrat Corominas, 29-10-1851.
  13. AMCB, Q127 Foment 603 bis C, 29-12-1851.
  14. AMCB, Q127 Foment 636 bis C, 12-08-1853.
  15. Diario de Barcelona, 18-06-1853, p. 4358. 
  16. Diario de Barcelona, 02-07-1853, p. 4667. 
  17. El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 280. 
  18. Diario de Barcelona (edición de la mañana), 14-03-1863, p. 2060-2061. 
  19. Orellana, Francisco José. Reseña completa descriptiva y crítica de la Exposición industrial y de productos del Principado de Cataluña, 1860, p. 197. 
  20. El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 113, 138, 140, 148, 237. 
  21. La Imprenta (edición de la mañana), 01-11-1878, p. 7535. 
  22. «Habitatges Ronda de Sant Pau 42-44». Arquitectura catalana. Arxiu Històric del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya.

Bibliografia

modifica