Can Fabra
Can Fabra, coneguda també com a Vapor del Rec, és una antiga fàbrica de Sant Andreu de Palomar catalogada com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1]
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici industrial i plaça  | |||
| Ús | biblioteca centre cultural | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Andreu de Palomar (Barcelonès) | |||
| Lloc | Segre, 24-32, Doctor Balari i Jovany, 16-26, Sant Adrià, 11-21 i Otger, 21 bis-39 | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 42830 | |||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Tipus | bé amb elements d'interès | |||
| Id. Barcelona | 2938 | |||
| Activitat | ||||
| Ocupant | Biblioteca Ignasi Iglésias-Can Fabra | |||
.jpg)
Història
modificaEl 1839, el comerciant sitgetà Josep Vilanova i Massó va adquirir en emfiteusi a l'hortolà Pere Feliu i Guardiola un terreny format per 9 cossos de casa al costat del Rec Comtal (actualment carrer del Segre) i el camí del pont d'en Farrà (actualment carrer del Doctor Balarí i Jovany),[2] on va establir un molí mogut per una màquina de vapor[3] i que va suposar una inversió total de 15.820 duros.[4] El 1842, es convertí en una filatura de cotó sota la raó social Vidal, Serra i Cia, amb Andreu Vidal i Roger i Josep Serra i Miralles com a socis col·lectius.[5][4]
El 1852, i després de diverses vissicituds, la fàbrica va ser adquirida per la societat anònima La Industrial Cotonera, dirigida per Bernat Muntadas i Cañellas,[6] que hi mantingué l'activitat fins al 1878, quan la comissió liquidadora la va vendre a la societat Mas Germans, formada per Joan i Josep Mas i Esteve i dissolta el 1885 per la mort del darrer.[6]
El 1915, Filatures Fabra i Coats comprà la fàbrica, que en un primer moment fou utilitzada com a magatzem general i dipòsit de carbó. No va ser fins al 1920, amb l’adquisició de la societat Hilandería Planas, que el Vapor del Rec se'n va integrar dintre de l'estructura productiva,[7] amb la construcció d'una escala segons el projecte de l'arquitecte Salvador Vinyals.[8]
El 1989, el complex fabril de 14.000 m² edificats va ser adquirit per l'Ajuntament de Barcelona, que enderrocà totes les naus menys la principal.[9] L'any 1999 se n'iniciaren les obres de remodelació per a la creació d'una biblioteca pública, obra dels arquitectes Moisés Gallego, Tomàs Morató i Jaume Arderiu. Aquesta actuació, enllestida el 2002, és un exemple més de relació entre patrimoni industrial i equipaments culturals.[9]
Descripció
modificaÉs un edifici aïllat, envoltat per un parc i una plaça.[9] De planta baixa i tres pisos, té planta rectangular i unes dimensions de 71 x 19 m, amb una superfície de 6.000 m².[1] Les façanes, de maó vist, combinen finestres d'arc de mig punt amb motllures i d'altres rectangulars al pis superior i als laterals.[9][1] A la del carrer del Segre, es van transformar les finestres dels baixos en un porxo corregut que l'integra a l'espai públic i a la del carrer d'Otger, s'incorporà una marquesina que permetia instal·lar-hi les comunicadors verticals.[1]
La coberta és de teula romana, a dues aigües, i l'estructura està formada pilars de fosa que suporten jàsseres de fusta i voltes tensades amb tirants de ferro dolç.[1]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Filatures Fabra i Coats». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ AHPB, notari Josep Maria Òdena, manual 1.187/43, f. 366v-368v, 25-11-1839.
- ↑ «Don José Vilanova y Masó acude a la Junta para que le permita abrir una sangradera en la acequia y punto Campo de Gordi para recibir un cuarto y medio de diámetro de agua en un solo chorro». 1840/014. AMDSA, 22-06-1840.
- ↑ 4,0 4,1 Gascon i Soler, 2004, p. 192.
- ↑ AHPB, notari Josep Maria Òdena, manual 1.1187/46, f. 205v-207. 17-05-1842.
- ↑ 6,0 6,1 Colomer i Roma, 2014, p. 172.
- ↑ Colomer i Roma, 2014, p. 172-173.
- ↑ «Fernando Fabra en representació de "Hilaturas Fabra y Coats". Sant Adrià i Otger 37 (on ara està la plaça de Can Fabra). Practicar diverses obres a la fàbrica». Q127 Foment 1298/1920. AMCB, 01-05-1920.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 «CAN FABRA, FÀBRICA DEL REC». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
Vegeu també
modificaBibliografia
modifica- Cabana, Francesc «La Industrial Cotonera.1853-1877». Fàbriques i empresaris. Els protagonistes de la Revolució Industrial a Catalunya. Enciclopèdia Catalana, 1992.
- Colomer i Roma, Pere. Barcelona, una capital del fil: Fabra i Coats i el seu model de gestió, 1903-1936. MUHBA, 2014.
- Gascon i Soler, Marc «Els orígens de la mecànica moderna a Catalunya: el cas del taller de màquines de l’indiano Joan Domènech i Coll (1839-1867)». Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols, núm. XXII, 2004, pàg. 185-217.
Enllaços externs
modifica
- «Can Fabra. Biblioteca Ignasi Iglesias». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- Basiana, Xavier; Orpinell, Jaume «Can Fabra, 1997-1998 (fotografia, 85 x 65 cm)». Barcelona, ciutat de fàbriques. MACBA.
- «Jardins de la plaça de Can Fabra». Ajuntament de Barcelona.