La Païssa
|
Per a altres significats, vegeu «La Païssa (Granera)». |
La Païssa és una gran masia al nord del terme municipal de Monistrol de Calders (Moianès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. De planta irregular, la masia està formada per diversos cossos, i té capella pròpia, dedicada a Sant Narcís. Al llarg de tota la història ha estat una masia forta i important, d'on havien sortit regidors i batlles del terme tot al llarg de l'edat moderna. Els descendents d'aquesta masia, cognomenats Planell o de Planell, foren ciutadans honrats de Barcelona i, per tant, entraren a formar part de la petita noblesa catalana. Prop de la masia, al sud-est, hi havia un conjunt de tombes medievals, que fou excavat i estudiant en el seu moment, però després ha sofert l'abandonament fins a la total destrucció a causa d'haver estat adaptat el lloc per a una cleda de bestiar oví.[1][2]
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Masia  | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
| Altitud | 490,9 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Monistrol de Calders (Moianès) | |||
| Localització | Al nord del municipi. Accés des de la ctra. de Calders, km 34,8 | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 16782 | |||
Descripció
modificaMasia situada dalt d'un turó; encarada a migdia. És un edifici de tres plantes, amb força complexitat arquitectónica, i amb moltes etapes de construcció. Uns murs tanquen, pel cantó de migdia, la masia, el barri, la capella, i altres cossos adossats, deixant dues portes d'entrada, una pel mas i les seves dependències, i l'altre per la capella. Sobresurt del conjunt arquitectònic una torre de defensa. Al 1792 s'adossà un cos a ponent; a proncipis del 1900 hi ha modificacions a la part nord i est, amb influències modernistes. Altres construccions posteriors a la part oest (corts, corrals...) Té finestres gotitzants. El material constructiu hi és variat; La part més antiga és pedra (bàsicament el cos residencial); hi ha sectors en reble i sectors amb maó.[3]
Capella de Sant Narcís
modifica
Sant Narcís de la Païssa és una capella al costat del mas, sense un estil gaire definit, d'una sola nau, petita i rectangular, i sense absis exempt. És al costat sud-est de la masia, fora del cos principal, amb porta exempta, però integrada en el recinte exterior.[4]
Camp de la Font
modificaEl Camp de la Font és un camp de conreu de cereals al nord-oest de la masia de la Païssa. Conté la font que subministrava aigua a aquesta masia. Aquest camp centra tot el sector nord-oest dels camps immediats a la masia, a la banda oposada a la Quintana de la Païssa.[5][6][7]
Font
modificaLa Font de la Païssa és una surgència a 480 metres d'altitud, al nord-oest de la masia de la Païssa, en el Camp de la Font.[8] [9][10]
Les Vinyes
modificaLes Vinyes de la Païssa és un paratge. De les vinyes que donaren nom al paratge, no en queda res, a part que l'indret està començant a ser destruït per l'ampliació de la propera pedrera de la Païssa. Les vinyes caigueren en desús i abandonament a mitjan segle xx, però en queden de testimoni nombroses barraques de vinya i parets de marge de pedra seca. Aquest paratge d'antigues vinyes és al nord de la masia de la Païssa.[11][12]
Pedrera
modificaLa Pedrera de la Païssa o Pedrera dels Gorgs Blaus és una antiga explotació d'extracció de pedra per a la construcció al terme municipal que al segle XXI serveix per a l'extracció de terra i grava per a la construcció, bàsicament pel descens de la qualitat de la pedra, que fou la primera activitats de la pedrera. És al nord de la masia de la Païssa i queda damunt i a ponent dels Gorgs Blaus.[13][5][14]
Quintana
modificaLa Quintana de la Païssa és la quintana de la masia de la Païssa.[5][15][16]
Història
modificaAl mas s'hi observa obra des del segle xii fins al XIX. El topònim "La Pahissa" es troba ja en documentació del s. IX.[3] Se sap que un fill de la Pahissa fou abat del monestir de Sant Benet de Bages al segle xii, i que en aquest temps es pagaven uns tributs al monestir de Santa Mª de l'Estany, per uns privilegis especials en forma de butlles.[3]
Havia tingut una anterior capella, romànica, que va passar a ser presó, avui estable. La capella avui existent data del 1629, i era sota l'advocació de Sant Narcís. Al 1936 fou profanada.[3]
El mas, avui casa de colònies, conservava una interessant decoració i mobiliari, i també documentació. Tradicionalment s'explica l'existència de la torre com a defensa de bandolers i posteriorment per les carlinades.[3]
Referències
modifica
- ↑ Erill I Pinyot, Gustau, Gual I Purtí, Jordi (fotografies) i MANENT I ORISTRELL, Llibert (cartografia). Monistrol de Calders: El poble dels pagesos enginyers. Moià-Monistrol de Calders: Gràfiques Ister. Ajuntament de Monistrol de Calders, 2006. (Col·lecció Pedra i aigua, 1). DL. B-54.339/2006
- ↑ Perarnau I Llorens, Jaume I Piñero I Subirana, Jordi. Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Monistrol de Calders: Ajuntament de Monistrol de Calders, 1993. Sense ISBN.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «La Païssa». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 8 març 2017].
- ↑ Institut Cartogràfic de Catalunya; cal fer dos passos d'aproximació
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Erill I Pinyot, Gustau, Gual I Purtí, Jordi (Fotografies) I Manent I Oristrell, Llibert (cartografia). Monistrol de Calders: El poble dels pagesos enginyers. Moià-Monistrol de Calders: Gràfiques Ister. Ajuntament de Monistrol de Calders, 2006. (Col·lecció Pedra i aigua, 1). DL. B-54.339/2006.
- ↑ Institut Cartogràfic de Catalunya; cal fer dos passos d'aproximació
- ↑ 41° 46′ 25.34″ N, 2° 0′ 53.46″ E / 41.7737056°N,2.0148500°E
- ↑ 41° 46′ 24.06″ N, 2° 0′ 47.61″ E / 41.7733500°N,2.0132250°E
- ↑ Erill I Pinyot, Gustau, Gual I Purtí, Jordi (Fotografies) I Manent I Oristrell, Llibert (cartografia). Monistrol de Calders: El poble dels pagesos enginyers. Moià-Monistrol de Calders: Gràfiques Ister. Ajuntament de Monistrol de Calders, 2006. (Col·lecció Pedra i aigua, 1). DL. B-54.339/2006
- ↑ Institut Cartogràfic de Catalunya; cal fer un pas d'aproximació
- ↑ Les Vinyes de la Païssa a l'Institut Cartogràfic de Catalunya
- ↑ 41° 46′ 33.72″ N, 2° 1′ 7.202″ E / 41.7760333°N,2.01866722°E
- ↑ 41° 46′ 30.42″ N, 2° 1′ 24.76″ E / 41.7751167°N,2.0235444°E
- ↑ Institut Cartogràfic de Catalunya; cal fer un pas d'aproximació
- ↑ La Quintana de la Païssa en el seu entorn a l'Institut Cartogràfic de Catalunya
- ↑ 41° 44′ 44.55″ N, 1° 59′ 56.23″ E / 41.7457083°N,1.9989528°E