La risurrezione di Lazzaro

(S'ha redirigit des de: La Resurrezione di Lazzaro)

La risurrezione di Lazzaro (La resurrecció de Llàtzer) és un oratori compost per Lorenzo Perosi estrenat a La Fenice de Venècia el 28 de juliol de 1898[1] amb un resultat apoteòsic.[2] Va ser dedicat al director Giuseppe Gallignani.[3]

Infotaula obra musicalLa risurrezione di Lazzaro
Forma musicaloratori Modifica el valor a Wikidata
CompositorLorenzo Perosi Modifica el valor a Wikidata

Origen i context

modifica

La lletra fou extreta de l'Evangeli de Sant Joan, excepte alguns versicles, i amb l'agregació, en canvi, d'alguna coral treta d'altres punts dels llibres sagrats.[4] Perosi posa en escena al mateix Jesucrist, conduït per un narrador entre variables companyies, entre elles dues femenines, Marta i Maria, mentre que el cor fa d'un ésser col·lectiu i participant, inspirat en la tragèdia grega, només que aquí el final és un triomf de l'amor sobre la mort: qui estima demanda la immortalitat i el Gran Amat de la faula, Crist, així ho promet als seus seguidors, és a dir als seus enamorats.[2]

Representacions

modifica

L'estrena va ser molt reeixida i es van fer set audicions, quatre més de les projectades, obtenint un benefici de 12.000 lires que foren entregades als pobres.[4] Del 5 al 9 d'abril de 1899 es representà a Viena, el 5 de maig al Metropolitan Opera House de Nova York. el 5 de juny a Buenos Aires.[1]

A Catalunya s'estrenà al Gran Teatre del Liceu el 3 de març de 1907 amb els cors de l'Orfeó Barcelonès.[5]

Seccions

modifica
  • Preludio
  • La malattia di lazzaro
  • La dilezione - la consolazione[6]

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 «Cronologia della vita, delle opere e delle attività artistiche». Il Coro Polifonico “Lorenzo Perosi” di Misterbianco. Arxivat de l'original el 2013-06-03. [Consulta: 13 juny 2013].
  2. 2,0 2,1 Matamoro, Blas. «Ressenya del disc». diverdi.com.
  3. «Llibret de l'estrena». Ricordi.
  4. 4,0 4,1 Cesare «Desfilada de la quinzena. Roma». La Vanguardia, 08-09-1898.
  5. «Estrena al Liceu». La Vanguardia, 01-03-1907.
  6. «Gravació en disc». Jupiter Classics.