Obre el menú principal

La Roca de Gavà, o simplement La Roca, és una muntanya de 26,5 metres que es troba al municipi de Gavà, a la comarca del Baix Llobregat. El seu color rogenc de la part més elevada procedeix dels materials del Buntsandstein del període del Triàsic inferior.[2] Es troba a una zona de gran interès històric i arqueològic que comparteix amb el veí Turó del Calamot.

Infotaula de geografia físicaLa Roca de Gavà
Tipus Muntanya
Ubicació
Continent Europa
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaÀmbit Metropolità de Barcelona
ComarcaBaix Llobregat
MunicipiGavà
Localització Gavà (Baix Llobregat)
 41° 17′ 52″ N, 1° 59′ 57″ E / 41.2979°N,1.99917°E / 41.2979; 1.99917
Serralada Serralada Litoral Catalana
Dades i xifres
Altitud 26,5[1]
Modifica les dades a Wikidata

La Roca, avui integrada a Gavà, constituí una població independent durant molt de temps gràcies al fet que era un senyoriu privatiu amb terme propi. Aquesta població medieval comptava amb una casa fortificada i la capella de Santa Maria Magdalena. Tenim algunes dades sobre els habitants del nucli de la Roca:[3] 40 famílies el 1337, 26 focs el 1365 per causa de la pesta, 23 focs el 1381 i 10 focs el 1522. A un plànol de Gavà d'inicis del segle XVIII (erròniament datat el 1590) es diferencien dos nuclis de població, Sant Pere de Gavà i La Roca, aquesta darrera amb sis edificis. Més tard ja no tenim notícies sobre si aquest poble continuava habitat.

Avui dia, despoblat des de fa temps i desapareguts els seus edificis, una part del turó està urbanitzada i rep la denominació oficial de Parc del Calamot (1998).[4] A l’entorn d’aquest turó, cap a migdia, es troba el mas de l’Horta, que sembla que té el seu origen en la residència senyorial denominada torre, mas o, fins i tot, castell. Aquest edifici va esdevenir una masia al segle XVI a mans de la família Gallart. Aquesta família s’arruïnà i la propietat acabà el 1681 a mans de l’argenter barceloní Gabriel Llor. Aquest burgès comprà els masos propers i els unificà configurant l’actual mas de l’Horta.[5] Als anys noranta del segle XX, l’Ajuntament de Gavà adquirí la propietat i està pendent de restauració.

ReferènciesModifica

  1. Altituds preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000 de l'Institut Cartogràfic de Catalunya
  2. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Mapa geològic comarcal del Baix Llobregat, escala 1:50.000, 2005.  PDF
  3. Barreda, Estrada, Miquel, Maria Lledó, Alícia, Júlia. Diputació de Barcelona. "La Roca 1998. Resultats de la intervenció arqueològica", dins Actes de la III Trobada d'Estudiosos del Garraf, 19 i 20 de novembre de 1998, 2000.  PDF
  4. Diputació de Barcelona. "Parc del Calamot", fulletó de la Xarxa de Parcs de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, 2012.  PDF
  5. Campmany i Guillot, Josep. Associació d'Amics del Museu de Gavà. Gavà, històries medievals. 24 personatges gavanencs del passat, 2006, pag. 91.  PDF