Obre el menú principal

La boda de la Rachel

pel·lícula de 2008 dirigida per Jonathan Demme

La boda de la Rachel[1] (títol original en anglès Rachel Getting Married) és una pel·lícula dramàtica de 2008 dirigida per Jonathan Demme i protagonitzada per Anne Hathaway, Rosemarie DeWitt i Debra Winger.

Infotaula de pel·lículaLa boda de la Rachel
Rachel Getting Married
Rachel getting married.jpg
Pòster de la pel·lícula
Fitxa
Direcció Jonathan Demme
Protagonistes
Producció Neda Armian
Marc E.Platt
Guió Jenny Lumet
Música Zafer Tawil
Fotografia Declan Quinn
Muntatge Tim Squyres
Distribuïdor Sony Pictures
Característiques
País d'origen Estats Units
Data d'estrena 2008
Durada 113 min.
Idioma original anglès
Lloc de rodatge Connecticut
Color en color
Descripció
Gènere Drama romàntic
Tema principal droga
Lloc de la narració Connecticut
Premis i nominacions
Nominat per a
Premis
Altres dades
Identificador IMDb Fitxa 6.9/10 stars
Identificador Filmaffinity Fitxa
Identificador Rotten Tomatoes Fitxa
Identificador Box Office Mojo de pel·lícula Fitxa
Identificador AllMovie de pel·lícula Fitxa
Identificador Turner Classic Movies de pel·lícula Fitxa
Identificador Metacritic Fitxa
Lloc web oficial Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

La cinta va obrir la 65a edició del Festival Internacional de Cinema de Venècia, en què va competir pel màxim guardó del certamen, el Lleó d'Or a la millor pel·lícula. Tres dies més tard, el 6 de setembre de 2008, es va presentar en el Festival Internacional de Cinema de Toronto. Malgrat tot, no va ser fins al 3 d'octubre de 2008 que el nou treball de Jonathan Demme va poder ser vist a les sales de cinema dels Estats Units. A l'estat espanyol, la seva estrena va tenir lloc el 31 d'aquest mateix mes i arribà a la resta d'Europa a principis del 2009.

ArgumentModifica

Malgrat la seva joventut, Kym (Anne Hathaway) té un llarg historial de crisis personals, conflictes familiars i estances en clíniques de rehabilitació. La boda de la seva germana Rachel (Rosemarie De Witt) es presenta com l'ocasió perfecta per a tornar a la casa familiar dels Buchman i afinar les rugositats del passat. Malauradament, el que prometia ser un cap de setmana festiu amb tots els parents i amics dels nuvis, es complica quan comencen a sortir antigues tensions. Kym, amb la seva mordacitat habitual, hi contribueix formant un retrat familiar força estrany.

RepartimentModifica

El director de la pel·lícula, Jonathan Demme, ja feia cinc anys que tenia ganes de treballar amb Anne Hathaway des que l'havia vista rodant en el carrer entremig de la gentada. Així, quan li va arribar a les mans el guió de La boda de la Rachel, de seguida va pensar en ella per al paper de Kym. Hathaway, més tard, va comentar que des del primer moment la història de Jenny Lumet l'havia atret: "Em trobava en el meu pis de West Village (Manhattan), caminant amunt i avall des de la taula de la cuina al sofà i, d'alguna manera, em vaig trobar a terra absorbint-ne l'última pàgina".[2]

ProduccióModifica

La història va ser escrita per Jenny Lumet, la filla del director de cinema Sidney Lumet i néta de l'actriu Lena Horne. Lumet, professora de teatre d'institut, ja havia escrit anteriorment quatre guions semblants. Aquest, però, va ser el primer a ser produït. Va ser el mateix Sidney Lumet qui va mencionar a Demme l'escrit de la seva filla. Demme, encuriosit, el va llegir i va quedar encantat amb la visió poc convencional que Jenny donava als seus personatges. Sobretot, pel seu emotiu i humanista tracte de sentiments tan universals com la veritat, el dolor i l'humor.[3]

La pel·lícula va ser rodada a finals del 2007 a Stamford (Connecticut), seguint un estil natural i documentalista. El títol original de la cinta havia de ser Dancing with Shiva, però en l'últim moment es va canviar per La boda de la Rachel.

CríticaModifica

En general, els crítics van considerar que aquesta era la millor pel·lícula de Demme des de feia anys. Però, sobretot, els afalacs de la crítica van ser per als seus protagonistes, principalment, per Anne Hathaway i Debra Winger. Sobre elles dues, Peter Travers, de la revista Rolling Stone, va comentar que Anne hi feia una "interpretació de premi" i que Debra estava simplement sublim.[4] Opinió amb la qual va coincidir Federico Mallín, del diari ABC. Segons ell, "el més gran prodigi de la cinta és la capacitat d'Anne Hathaway per a obligar-nos a estimar-la i a témer-la al mateix temps".[5] Malauradament, el criteri general va ser que la pel·lícula no sempre estava a l'altura dels seus actors. Així, Carlos Boyero, del diari El País, va assenyalar que aquesta pel·lícula era una història d'un Jonathan Demme "en baixa forma. (...) pretén ser propera, humanista, complexa i emotiva, però, en realitat, resulta un xic sonsa i a vegades, pesada".[6] Malgrat tot, quasi tots ells van destacar que "seria una pena perdre's La boda de la Rachel que, encara que té els seus errors, és tan persuasiva perdonant els seus personatges que hom només pot respondre de la mateixa manera, amb afecte" (A. O. Scott: The New York Times).[7]

La boda de la Rachel va aparèixer a les llistes de les deu millors pel·lícules del 2008 de diversos crítics. Entre ells:

  • 1r - David Edelstein, New York magazine
  • 2n - David Denby, The New Yorker
  • 3r - Owen Gleiberman, Entertainment Weekly
  • 4t - Elizabeth Weitzman, New York Daily News
  • 6è - Kenneth Turan, Los Angeles Times
  • 8è - Ann Hornaday, The Washington Post
  • 9è - A. O. Scott, The New York Times
  • 9è - Kyle Smith, New York Post
  • 9è - Peter Travers, Rolling Stone
  • Top 20 - Roger Ebert, Chicago Sun-Times (llista ordenada alfabèticament)

Premis i nominacionsModifica

La senzillesa i profunditat de La boda de la Rachel li van valer el reconeixement de la crítica internacional en diversos festivals de cinema. De tots aquests, els més destacats són els següents:

Premi Categoria Nom Resultat
Oscar Oscar a la millor actriu Anne Hathaway Nominada
Chicago Film Critics Association Awards Millor actriu Anne Hathaway Guanyadora
Millor actor secundari Bill Irwin Nominat
Millor actriu secundària Rosemarie DeWitt Nominada
Millor guió original Jenny Lumet Nominada
Globus d'Or Globus d'Or a la millor actriu dramàtica Anne Hathaway Nominada
Premis Independent Spirit Millor pel·lícula Nominada
Millor director Jonathan Demme Nominat
Millor guió original Jenny Lumet Nominada
Millor actriu Anne Hathaway Nominada
Millor actriu secundària Rosemarie DeWitt Nominada
Millor actriu secundària Debra Winger Nominada
National Board of Review Awards Millor actriu Anne Hathaway Guanyadora
New York Film Critics Circle Awards Millor guió original Jenny Lumet Guanyadora
Satellite Awards Millor actriu secundària Rosemarie DeWitt Guanyadora
Millor actriu dramàtica Anne Hathaway Nominada
Screen Actors Guild Awards Millor actriu Anne Hathaway Nominada
Festival Internacional de Cinema de Venècia Lleó d'Or Nominada

ReferènciesModifica

  1. Títol en català a Ésadir.cat
  2. Naomi West «Anne Hathaway: Oscar contender who is the real deal». The Telegraph [Londres], 09-01-2009 [Consulta: 11 gener 2009].
  3. «Rachel Getting Married». Sonyclassics.com. [Consulta: 13 febrer 2011].
  4. Travers, Peter «Rachel Getting Married». Rolling Stone, 02-10-2008 [Consulta: 10 març 2011].
  5. Un dogma más que digerible, ABC, 31 d'octubre de 2008
  6. Un Jonathan Demme en baja forma, El País, 4 de setembre de 2008
  7. A.O. Scott «Out of Rehab, Wreaking Havoc». The New York Times, October 2, 2008 [Consulta: 13 febrer 2011]. «It's a small movie, and in some ways a very sad one, but it has an undeniable and authentic vitality, an exuberance of spirit, that feels welcome and rare.»

Enllaços externsModifica