Vista
La vista és el sentit que permet percebre la llum de l'exterior i interpretar-la per a obtenir informació sobre la mida, la forma, el color, la distància, la posició i el moviment del que es trobi en el camp de visió. Això ens permet conèixer el medi del nostre entorn i relacionar-nos-hi.
Aquestes percepcions lluminoses es capten a través dels ulls, situats a la part frontal de la cara, a sobre el nas, i protegits pels ossos facials i del crani. Els ulls estan formats per diferents parts anatòmicament diferenciades, com la còrnia, el cristal·lí, el nervi òptic i la retina, entre d'altres, que capten la llum i la transmeten al cervell perquè la interpreti.
El paper del cervell és cabdal en el sistema visual humà, ja que permet reaccionar amb actes reflexos, la interpretació i comunicació no verbal, i la interpretació i comunicació tecnològica i artística per mitjà del dibuix i les arts plàstiques, entre altres coses. La vista no comunica una realitat objectiva, s'ha d'aprendre a mirar una perspectiva cavallera o una cubista, per exemple, i pot ser enganyada, com ocorre als espectacles de màgia o al cinema.
Contingut
HistòriaModifica
La història de l'estudi de la visió va començar amb els presocràtics dient que l'ull està fet d'aigua i foc. Després Aristòtil va donar les bases per a l'estudi científic. L'estudi científic de la percepció visual comença al segle XIX amb Hermann von Helmholtz, i els primers mètodes psicofísics. Al començament del segle XX es fa fort l'escola de la Gestalt que proposa que la visió està fortament guiada per processos dalt-baix. A mitjan segle XX apareixen els proponents de la percepció indirecta i els proponents de la percepció directa. Avui en dia és més difícil parlar d'escoles, ja que l'estudi de la visió és summament interdisciplinari.
AnatomiaModifica
- Còrnia: Cobreix l'iris i la pupil·la, serveix també com a lent.
- Iris: Regula el diàmetre de la pupil·la tot fent-la més gran o més petita.
- Pupil·la: Obertura de l'iris.
- Cristal·lí: Serveix per fixar les imatges a la retina.
- Cos ciliar: Fa que canviï la curvatura del cristal·lí i que es mantingui en la seva posició.
- Humor vitri: Dóna forma i consistència a l'ull.
- Retina: En ella es troben les cèl·lules receptores (cons i bastonets).
- Coroide: És la capa vascular que nodreix la part basal de la retina.
- Escleròtica: Manté l'estructura (junt amb la còrnia) de l'ull, en ella se subjecten els músculs que mouen l'ull.
FisiologiaModifica
La vista fisiològicament és un dels sentits, és el que permet detectar i interpretar la llum, és a dir és el sentit que ens permet veure-hi.
Si els nostres ulls poden veure un objecte, és perquè la llum els arriba des d'aquest. Aquesta llum travessa la còrnia, entra per la pupil·la i travessa el cristal·lí. La llum llavors es projecta sobre la retina, on els cons (per als colors) i els bastons (en blanc i negre) passaran els estímuls rebuts al nervi òptic que va fins al cervell. Hi ha dos nervis òptics per ull, un per a cada meitat del camp visual. En el quiasma òptic s'ajunten els quatre nervis, però després se separen. Els dos nervis òptics corresponents a l'esquerra de l'ull (dreta del camp visual) aniran junts a l'esquerra, i viceversa, els de la dreta (esquerra del camp visual) també aniran junts. D'aquesta manera es formarà una imatge totalment inversa a l'escorça cerebral, és a dir que, per exemple, el quadrant superior dret del camp visual es projectarà a la part inferior esquerra de l'escorça visual.
Òptica ocular[1]Modifica
El funcionament òptic de l'ull és comparable al d'una càmara fotogràfica. La crónea i el cristal·lí són anàlogs a l'objectiu o sistema de lents de la càmara; el diafragma està representat per l'iris, amb un orifici central variable: la pupil·la. Al múscul ciliar realitza l'enfocament i la retina seria l'anàlog de la pel·lícula. Les areas visuals corticals revelen una imatge positiva.
En aquest àmbit hi trobem diferents punts:
- Mecanismes d'enfocament: acomodació. L'acomodació és un mecanisme flexible per mitjà del qual l'ull pot canviar el seu poder de refracció, a través de variacions en la forma del cristal·lí.
- Control de l'enfocament. Quan la imatge visual està mal enfocada en la retina, el còrtex estirat també la percep de manera confusa i envia els impulsos pertinents a través del nucli visceral del tercer nervi craneal.
- Control del diàmetre pupil·lar: Quan la llum incideix en la retina, origina un reflex lluminos que es transmeten pel fascícol o nervi òptic i les cintilles òptiques fins al nucli pretectal del mensencéfal.
- Profunditat del foc: amb la pupil·la dilatada, els raigs lluminossos arriben a la retina després de travessar una ampla zona del cristal·lí.
Visió artificialModifica
La visió artificial és un sistema amb almenys una càmera i un programa informàtic que pot captar i tractar imatges aturades o en moviment i que té aplicacions a l'àmbit de l'automatització, en àmbits de control de qualitat, magatzematge, seguretat, etc.
Ull artificialModifica
Un ull artificial, ull "biònic" o pròtesi ocular és un objecte amb aparença d'ull produït per a susbsituir un ull orgànic natural en un ésser viu. Antigament eren ulls de vidre, o posteriorment d'altres materials, que no permetien recuperar la visió. El 2010, es va presentar un prototip d'ull artificial que s'implanta parcialment al globus ocular i que disposa d'una càmera sobre una lent, captura imatges i les envia a un processador de butxaca.[2] El dispositiu transmet un senyal a la unitat dins la retina que estimula les neurones vives al seu interior, que al seu torn envien les imatges al cervell.[3] (Vegeu també ulleres i lents de contacte)
Articles relacionatsModifica
- Oftalmologia: la ciència que estudia la vista i l'ull, incloent-hi patologies, mentre que l'òptica estudia les lleis generals de la llum
- Deficiència visual
ReferènciesModifica
- ↑ Bonafonte, Sergio. Esquemas clinico- visuales en Fotalmologia (en castellano). segunda. BARCELONA, ESPAÑA: DOYMA, 1992, p. 12. ISBN 84-7592-460-X.
- ↑ Un ‘ull biònic' preveu tornar la visió a milers de persones El Periódico, 31 de març de 2010.
- ↑ Científics australians presenten un revolucionari 'ull biònic' per a cecs El Periódico, 30 de març de 2010.
Enllaços externsModifica
- Vídeo TV3 Quèquicom La visió. Anatomia i funcionalitat de l'ull humà. 2 d'abril de 2013
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vista  |