La finta giardiniera

La finta giardiniera, K. 196, és una òpera en tres actes de Wolfgang Amadeus Mozart, amb llibret probable de Giuseppe Petrosellini (altres fonts l'atribueixen a Marco Coltellini), basat en un text de Ranieri de' Calzabigi. S'estrenà al Salvatortheater de Munic el 13 de gener de 1775.

Infotaula de composicióLa jardinera fingida
Títol originalLa finta giardiniera
Forma musicalòpera Modifica el valor a Wikidata
CompositorWolfgang Amadeus Mozart
LlibretistaGiuseppe Petrosellini
Llengua del terme, de l'obra o del nomitalià
Basat enText de Ranieri de' Calzabigi
Creació1773 Modifica el valor a Wikidata
Data de publicaciósegle XVIII Modifica el valor a Wikidata
GènereOpera buffa
Partstres
CatalogacióKöchel catalogue (1st edition) (en) Tradueix 196 Modifica el valor a Wikidata
Part deLlista d'òperes de Wolfgang Amadeus Mozart Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióItàlia Modifica el valor a Wikidata
Època d'ambientaciósegle XVIII Modifica el valor a Wikidata
PersonatgesCavalier Ramiro (en) Tradueix, Marchioness Violante Onesti (Sandrina) (en) Tradueix, Contino Belfiore (en) Tradueix, Arminda (en) Tradueix, Don Anchise (en) Tradueix, Serpetta (en) Tradueix i Roberto (Nardo) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena13 de gener de 1775
EscenariSalvatortheater de Munic,
Musicbrainz: 677c3af6-c011-4dae-8bf7-20776a084822 IMSLP: La_finta_giardiniera,_K.196_(Mozart,_Wolfgang_Amadeus) Allmusic: mc0002360725 Modifica el valor a Wikidata

L'ostracisme del trienni 1774-1777 a Salzburg, ple d'encàrrecs de música d'església per a la capella i de música galant per a l'aristocràcia local, fou trencat tan sols per la breu estada del 1775 a Munic amb motiu de l'estrena de la seva opera buffa La finta giardiniera.

Síntesi argumentalModifica

L'acció té lloc en les possessions camperoles del podestà (alcalde) Don Anchise a Lagonero, localitat italiana propera a la ciutat de Milà. Època: mitjan del segle xviii. La breu obertura, la durada amb prou feines arriba als cinc minuts, està formada per un allegro molto, un andantino grazioso i un finale, els temes no tenen res a veure amb la resta de la partitura.

Vegeu tambéModifica