Obre el menú principal

La neboda del pintor (La nièce du peintre) és un quadre d'André Derain pintat el 1931 i dipositat al Museu de l'Orangerie de París.[1]

Infotaula d'obra artísticaLa neboda del pintor
Artista André Derain
Col·lecció Col·lecció Jean Walter i Paul Guillaume (París)
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

HistòriaModifica

L'any 1919, la cunyada de Derain i la seua filla, Geneviève, se'n van anar a viure a casa del pintor. Ell adorava la seua neboda, la qual va esdevindre un dels seus models preferits. Més endavant, ella, juntament amb el seu oncle i la seua família, es van mudar a la Rue de Douanier i, més tard, a Chambourcy.[2] Derain pintà al voltant d'un centenar de retrats de la seua neboda Geneviève a partir del novè aniversari d'aquesta (en l'estudi, ella sempre estava ocupada esmolant llapis o rentant pinzells amb sabó de Marsella seguint el ritual apreciat pel pintor).[2] Geneviève, més tard, explicà les circumstàncies de l'execució d'aquesta tela, reconeixent-hi el seu vestit "dels diumenges" i recordant que s'havia deixat créixer els cabells l'any anterior (el 1930) per a fer la comunió.[3][1]

DescripcióModifica

En aquest oli sobre tela de 171 x 77 cm veiem Geneviève, d'aproximadament 12 anys d'edat, representada a mida natural, en una composició d'harmonies terroses i blanques, subratllades pel vermell de les flors. La verticalitat de la figura dempeus s'equilibra amb les línies horitzontals que descriuen el braç plegat i la cama que reposa damunt de la cadira. En aquesta postura, en què l'extrem de cada peu recolza sobre un costat del quadre, la noia sembla estar suspesa.[1] El seu vestit blanc i la cara il·luminen el llenç, compost per una harmonia de marrons i grocs. Les línies geomètriques són temperades pel barret rodó i la cistella de flors.[2]

Un dels visitants més freqüents de l'estudi d'André Derain fou el pintor Balthus, el qual va rebre la influència de Derain com es pot veure ací.[2]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 Pierre Georgel, José Francisco Yvars, Jean-Pierre Labiau, 2002. De Renoir a Picasso: obres mestres del Musée de l'Orangerie, París. Barcelona: Fundació "la Caixa". ISBN 8476647808. Pàgs. 228-229.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Museu de l'Orangerie (francès) i (anglès)
  3. Orangerie des Tuileries. Collection Jean Walter-Paul Guillaume, París, Ministère des Affaires Culturelles / Réunion des Musées Nationaux, 1966, núm. 85.

Enllaços externsModifica