La puerta y la mujer del carnicero

pel·lícula de 1969 dirigida per Luis Alcoriza

La puerta y la mujer del carnicero s una pel·lícula mexicana de 1968 la qual abasta els gèneres de suspens, terror i comèdia negra i és, en realitat, una compilació del curtmetratge “La puerta” (dirigit per Luis Alcoriza) i el migmetratge “La mujer del carnicero” (dirigit per Ismael Rodríguez i Chano Urueta).

Infotaula de pel·lículaLa puerta y la mujer del carnicero
La puerta y La mujer del carnicero Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióLuis Alcoriza de la Vega, Ismael Rodríguez Ruelas i Chano Urueta Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióIsmael Rodríguez Ruelas Modifica el valor a Wikidata
GuióLuis Alcoriza de la Vega, Ismael Rodríguez Ruelas i Pedro de Urdimalas Modifica el valor a Wikidata
MúsicaRaúl Lavista Modifica el valor a Wikidata
FotografiaGabriel Figueroa Mateos i Alex Phillips Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeJorge Bustos Modifica el valor a Wikidata
ProductoraPelículas Rodríguez
Dades i xifres
País d'origenMèxic Modifica el valor a Wikidata
Estrena25 setembre 1969 Modifica el valor a Wikidata
Durada87 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
ColorEastmancolor Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema de terror Modifica el valor a Wikidata
TemaRevolució Mexicana Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0247642 Filmaffinity: 718575 Rottentomatoes: m/la_puerta_y_la_mujer_del_carnicero Allmovie: v548059 Modifica el valor a Wikidata

SinopsiModifica

Partint de les premisses (esmentades al començament del primer episodi i en començar el segon episodi) que l'home, per instint, tem a l'inexplicable i, quan aquest temor es fa col·lectiu, a vegades mou al riure, ja que el món en què vivim és tan absurd que, si busquen bé, trobaran a moltes persones -tal vegada vostès mateixos- que tenen també el seu “monstre en el clóset" i que quan hi ha inquietuds de culpabilitat, aquest temor pot convertir-se en por, arribar al pànic, finalment a la paüra i fins a l'horror se'ns presenten dues històries ambientades en el Mèxic contemporani (és a dir, de finals de la dècada de 1960) i revolucionari, respectivament.

Primer episodi: «La puerta»Modifica

Elenita i Jorge són un matrimoni de classe mitjana alta qui es va mudar a una nova casa i decideixen fer una festa per a celebrar-ho. La mateixa transcorre normalment fins que el Dr. Gracia -un dels convidats- descobreix per accident una porta que dona cap a un llarg i fosc passadís i, enmig de la penombra, sobtadament se li apareix un estrany home alt, corpulent i nu qui, sense dir paraula, camina cap a ell.

Aterrit per aquesta aparició el metge tanca La puerta però, en tornar a obrir-la una estona després, descobreix que el mateix subjecte torna cap a ell i torna a tancar-la de cop; només que ara altres convidats també van presenciar aquest descobriment i, a poc a poc, tots s'adonen d'aquesta troballa (incloent als amfitrions, els qui tampoc coneixien de l'existència d'aquesta porta i el passadís) per, seguidament, començar a fer tot tipus d'elucubracions i especulacions sobre quins o qui és aquest misteriós subjecte que està darrere de La puerta fins que Raúl, un altre dels convidats de la festa, decideix obrir-la per a enfrontar-se a l'enigmàtic convidat però després de la por col·lectiva causada en veure que aquest se'ls acosta, tant Jorge com el Dr. Gracia, el pare de Raúl i altres convidats més decideixen clausurar La puerta col·locant davant d'ella un aparador -i, més tard, veiem que algú col·loca sigilosament un crucifix- per a després anar tots a sopar.

Més tard, Raúl s'adona que els convidats estan una mica avorrits i li proposa al seu grup d'amics que juguin amb l'estrany convidat en fer que cadascun d'ells obri i tancament La puerta de cop. Al principi la família de Raúl s'oposa a aquesta idea per por, però aquell acaba per convèncer-los i després veiem que els altres convidats acaben seguint el seu exemple en forma entusiasta i divertida, concloent així aquest episodi.

Segon episodi: «La mujer del carnicero»Modifica

En ple apogeu de la Revolució Mexicana un tren amb un important carregament de monedes d'or és assaltat a l'altura del poblat de Sant Gabriel per un grup de tropes villistes comandades pel coronel Soberón i aquest li demana a Melitón Torres, un humil carnisser del lloc qui està casat amb la bella, sensual, coqueta i ambiciosa Remedios, que li guardi temporalment el botí provinent de l'assalt.

El coronel amaga les monedes d'or dins d'uns cinturons, ques són batejats pels villistes com a “escurçons” (per la dringadissa que fan en portar-les, similar a una cascavell) i li encarrega al tinent Juan Ramírez que vagi a casa de Melitón amb aquest carregament i esperi allí fins que arribi Jones, un traficant d'armes estatunidenca, per a recollir-ho i lliurar-li les armes i municions als revolucionaris. Juan arriba a casa de Melitón i, en assabentar-se Remedios de l'existència del botí, ella convenç en secret al seu marit d'assassinar al visitant per a quedar-se amb aquest, aprofitant també el fet que el nouvingut va ser, en el passat, un altre dels amants de Remedios.

No obstant això, just quan la parella va acabar d'enterrar el cadàver del tinent en el chiquero de la casa, arriba el cura del poble a preguntar per Juan, ja que és el seu nebot i l'havia vist des de lluny poc temps abans. Melitón ho nega tot però, en veure que són allí el cavall i el barret del difunt, el sacerdot discuteix amb l'amo de la casa i aquest, espantat, el fa fora del lloc pel que, a hores d'ara, Remedios decideix arriscar-se col·locant-se els cinturons i fugint de la casa.

L'endemà Melitón va a l’església a confessar l'homicidi de Juan però fa xantatge al capellà adduint que no pot denunciar-lo a les autoritats sota pena de trencar el secret de confessió, per a després anar-se a la cantina. Hores més tard i ja completament borratxo Melitón arriba a la casa i es troba amb una desconeguda ampolla de licor, se la pren i, de sobte, comença a sofrir unes estranyes al·lucinacions on tant els objectes i els quadres de sants i verges de la casa comencen a tenir vida pròpia i la seva sorpresa acaba convertint-se en terror en veure cara a cara al capellà, el coronel i al mateix Juan a la casa pel que, turmentat, finalment ho admet tot per a després desmaiar-se; posteriorment l'espectador descobreix que l'anterior no va ser més que un pla orquestrat per Soberón, Pedro -el germà bessó de Juan- i el capellà (qui va col·locar en l'ampolla una mescla de peyote amb mezcal) perquè el carnisser confessés.

D'altra banda Remedios és descoberta per soldats villistes, però aconsegueix escapolir-se dels seus captors adduint que està embarassada i, quan un d'ells li comenta l'exagerada grandària del seu ventre, els contesta a manera de broma que està carregant escurçons però, una estona més tard i mentre ella continua caminant, veiem que estranyament se li escapoleix... Una escurçó de veritat! finalitzant així la pel·lícula.

ElencModifica

Primer episodi: «La puerta»Modifica

  • Ana Luisa Peluffo... Elenita
  • Armando Silvestre... Jorge
  • Luis Aragón... Sr. Ordiñez, Amic de Jorge
  • Manuel Leal “Tinieblas”... Home misteriós darrere de La puerta (no apareix en els crèdits)
  • Luis Lomelí ... Dr. Gracia
  • Carlos Piñar... Raúl
  • Luis Manuel Pelayo ... Sr. Peó, convidat en la festa
  • Beatriz Baz ... Sra. Peó, convidada en la festa
  • Augusto Benedico... Pare de Raúl
  • Hortensia Santoveña ... Mare de Raúl
  • July Furlong... Germana de Raúl
  • Heidi Blue ... Esposa del Dr. Gràcia
  • Leticia Robles ... Convidada en la festa
  • Rosario Gálvez... Convidada en la festa
  • Pancho Córdova... Convidat en la festa
  • Alicia Ravel ... Convidada en la festa
  • Manuel Zozaya ... Convidat en la festa
  • Patricia de Morelos ... Convidada en la festa
  • José Luis Caro ... Convidat en la festa
  • Jorge Radó ... Convidat en la festa

Segon episodi: «La mujer del carnicero»Modifica

  • Ignacio López Tarso... Melitón Torres
  • Katy Jurado... Remedios
  • Narciso Busquets... Coronel Soberón
  • Manuel López Ochoa... Teniente Juan Ramírez / Pedro Ramírez
  • Chano Urueta... Sacerdote
  • Ahui Camacho … Niño
  • José Chávez... Villista
  • Raúl Meraz... Oficial federal captiu pels villistes
  • Armando Acosta ... Tololo, cantinero amanerat en el bar (no apareix als crèdits)
  • Manuel Alvarado ... Pepe, cantinero amanerat en el bar (no apareix als crèdits)
  • José Muñoz ... Villista (no apareix als crèdits)
  • Mario García "Harapos" ... Villista (no apareix als crèdits)
  • Manuel Vergara "Manver" ... Assaltant del tren (no apareix als crèdits)
  • Vicente Lara "Cacama" ... Assaltant del tren (no apareix als crèdits)
  • Jorge Arvizu... Veus del sacerdot i l'oficial federal (no apareix als crèdits)

Notes de la produccióModifica

La pel·lícula (composta pel curtmetratge "La puerta" que dura 26 minuts i el migmetratge "La mujer del carnicero", el qual dura 59 minuts) va ser estrenada el 25 de setembre de 1969 en els ja desapareguts cinemes Mariscala i Carrusel de Ciutat de Mèxic i es va mantenir en cartellera durant quatre setmanes.

Aquesta cinta originalment formaria part d'una molt ambiciosa saga fílmica produïda per Ismael Rodríguez titulada “Antologia del miedo”, el qual englobaria un total de 26 produccions cinematogràfiques on participarien tant el mateix Ismael Rodríguez i Chano Urueta com altres directors i guionistes (entre ells Roberto Gavaldón, Servando González, Abel Salazar, Julio Bracho, Luis Buñuel, Alejandro Galindo, Emilio Indio Fernández, Juan Ibáñez, Manolo Fábregas, Alberto Isaac, Juan Luis Buñuel, José Luis Ibáñez, Gilberto Gazcón, Manuel González Casado, Mario Hernández, Carlos Velo, Luis Spota i Enrique Rambal). No obstant això, a causa de la vasta envergadura del projecte així com la falta de finançament del mateix i també al fet que diversos dels involucrats van adquirir altres compromisos, aquest projecte mai va arribar a realitzar-se.[1]

El segment de “La puerta” -el qual és considerat per la crítica com el més interessant i més ben reeixit d'aquest díptic- va ser escrit per Luis Alcoriza qui, per cert, en una certa forma reprendria aquí el mateix argument que ja havia utilitzat reeixidament en la cinta de Buñuel El ángel exterminador (1962), del qual també va ser coguionista.

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica

  • García Riera, Emilio. Historia documental del cine mexicano. Tomo XIV: 1968-1969. Universidad de Guadalajara, 1994, p. 52 y 53. 
  • Ibarra, Jesús. Los Bracho: tres generaciones de cine mexicano. Ciudad de México: UNAM, 2006, p. 183 y 184. ISBN 970-32-3074-1. 

Enllaços externsModifica