Pinetell d'avet

(S'ha redirigit des de: Lactarius salmonicolor)

El pinetell d'avet o rovelló d'avet[4] (Lactarius salmonicolor) és un pinetell pertanyent a la família de les russulàcies.

Infotaula d'ésser viuPinetell d'avet
Lactarius salmonicolor Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Bolet
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneFungi
ClasseAgaricomycetes
OrdreRussulales
FamíliaRussulaceae
GènereLactarius
EspècieLactarius salmonicolor Modifica el valor a Wikidata
R.Heim i Leclair, 1953
Nomenclatura
Sinònims
  • Lactarius salmoneus R. Heim & Leclair, 1950[1]
  • Lactarius subsalmoneus Pouzar, 1954[2][3]
Exemplars fotografiats a Alemanya.
Exemplars d'Alemanya, es mostra el tall del peu.

Descripció modifica

  • El barret mesura entre 7 i 13 cm de diàmetre i, de bon principi, presenta una forma bombada, mentre que en madurar s'aplana i mostra una depressió central. Durant tot el desenvolupament el marge es presenta clarament corbat cap a l'interior (involut). La seua superfície és lluent, glabra, amb una feble zonació (bandes concèntriques més fosques) i de color d'ataronjat a rosa ataronjat, característica reflectida en l'epítet específic.
  • Les làmines estan disposades de forma molt densa, subhoritzontal, i són del mateix color que el barret o, fins i tot, una mica més pàl·lides (d'una tonalitat ataronjada clara), i no es tornen de color verdós a mesura que envelleixen.
  • La cama és cilíndrica, mesura 4-7 x 1-2 cm, és de color més pàl·lid que el barret, blanquinosa i sovint presenta nombroses fossetes de color ataronjat (escrobícules).
  • La carn és densa, compacta, de color ataronjat clar i exsuda un làtex poc abundant de color ataronjat llampant. L'olor és suau, i el sabor té un lleuger regust amargant.
  • Les espores mesuren 9-11,5 x 6-7,5 micres, són el·lipsoïdals, sense porus germinatiu, amiloides (es tenyeixen en presència de reactius iodats) i ornamentades amb un subreticle.[5][6][7][8][9]

Hàbitat i distribució geogràfica modifica

Fructifica sobretot a l'estatge subalpí (entre 1.300 i 1.800 m d'altitud), en sòls àcids, exclusivament sota avets (Abies alba) -encara que, de vegades, també ha estat trobat associat a Picea spp. i Taxus-[10] i es pot trobar amb freqüència durant l'estiu i fins a principis de la tardor (des del juliol fins a l'octubre)[5] a Europa[11][12][13][7] (Andorra, Anglaterra -com ara, els comtats de Kent i West Sussex-,[10] Escòcia,[10] Àustria,[14] Bèlgica, França, Alemanya,[15] Itàlia,[16] Noruega, Polònia, Romania, Eslovàquia,[17] Eslovènia,[18] l'Estat espanyol -com ara, l'Alt Urgell, l'Alta Ribagorça, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, la Cerdanya i la Vall d'Aran[19]-, Suècia i Suïssa),[20] el Marroc, Turquia[21] i Amèrica (els Estats Units, Mèxic,[22][23] Guatemala[24] i Belize).[25]

Comestibilitat modifica

És comestible, tot i que de menys qualitat que el rovelló, ja que és força insípid i mediocre.[5][8][26]

Risc de confusió amb altres espècies modifica

El color salmonat del basidioma, l'hàbitat en què fructifica, així com el color ataronjat immutable del làtex, faciliten molt la correcta identificació del pinetell d'avet. Tot i així, aquest bolet pertany al grup dels rovellons, els quals tenen una coloració i exsuden un làtex d'un ampli ventall de tonalitats vermelloses o ataronjades, que els fa força semblants. Així, es podria confondre amb Lactarius sanguifluus i Lactarius vinosus, espècies que exsuden un làtex de color vinós, tonalitat que també es pot observar en el seu barret i làmines; Lactarius semisanguifluus, que inicialment té el làtex de color ataronjat, després vermellós i finalment vinós; Lactarius quieticolor, que té el barret de color bru ataronjat i que finalment es torna tot verdós, i Lactarius deliciosus, de color vermellós que es taca de verd i amb un làtex de color ataronjat pastanaga immutable.[5]

Referències modifica

  1. R. Heim & Leclair, 1950. Revue Mycol., Paris 15(1): 79 (1950).
  2. Pouzar, 1954. Česká Mykol. 8: 44 (1954).
  3. Catalogue of Life (anglès)
  4. Cuello Subirana, Josep. Els noms dels bolets. Bellaterra: Lynx, 2007, p. 493. ISBN 978-84-96553-39-2. 
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 El Fascinant món dels bolets. Volum 3. Espècies i famílies (II). Barcelona: ECRIC (Enciclopèdia Catalana Revistes i Col·leccionables), 2004. ISBN 8493317365. Pàgs. 189-190.
  6. Russulales News Arxivat 2011-08-05 a Wayback Machine. (anglès)
  7. 7,0 7,1 J. Nuytinck & A. Verbeken, 2005. Morphology and taxonomy of the European species in Lactarius sect. Deliciosi (Russulales). A: Mycotaxon. 92, 2005. ISSN 0093-4666. Pàg. 150. [1]
  8. 8,0 8,1 RedNaturaleza (castellà)
  9. Isona.org (català)
  10. 10,0 10,1 10,2 Checklist of the British & Irish Basidiomycota (anglès)
  11. Heilmann-Clausen, J., Verbeken, A. & Vesterholt, J., 1998. Fungi of Northern Europe: The genus Lactarius, 2: 287 pp., p. 138-139.
  12. Courtecuisse, R. & Duhem, B., 1995. Mushrooms and Toadstools of Britain & Europe. 480 pp., p. 407.
  13. Bon, M., 1987. The Mushrooms and Toadstools of Britain and North-western Europe. 352 pp., p. 81.
  14. Austrian Fungi Database Arxivat 2011-08-12 a Wayback Machine. (anglès) i (alemany)
  15. G. J. Krieglsteiner, A. Gminder, W. Winterhoff, 2000. Die Großpilze Baden-Württembergs. 2, Eugen Ulmer, Stuttgart. ISBN 3800135310. Pàgs. 354-355.
  16. Funghi in Italia (italià)
  17. Diptera associated with fungi in the Czech and Slovak Republics Arxivat 2013-09-08 a Wayback Machine. (anglès)
  18. CalPhotos (anglès)
  19. Boletaires.cat (català)
  20. Fred Kränzlin. Pilze der Schweiz. Vol. 6. Russulaceae. Editorial Mykologia, Lucerna. ISBN 3856040609. Pàg. 102.
  21. Macrofungal diversity of Bolu Abant Nature Park (Turkey) (anglès)
  22. Inventarios Florísticos y Faunísticos de la Cuenca Alta del Río Lerma[Enllaç no actiu] (castellà)
  23. Zamora Martínez, M., 1999. Distribución conocida y potencial de 48 especies de hongos silvestres comestibles en la región central del país. Secretaría de Agricultura, Ganadería, Desarrollo Rural, Pesca y Alimentación. Instituto Nacional de Investigaciones Forestales Agrícolas y Pecuarias. Bases de datos SNIB2010-CONABIO proyecto núm. J064. Ciutat de Mèxic.
  24. Diversidad florística de Guatemala (castellà)
  25. GBIF (anglès)
  26. Natura al Berguedà (català)

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica