Ladislau el Pòstum
Ladislau el Pòstum[1] (22 de febrer de 1440 - 23 de novembre de 1457) va ser Duc d'Àustria (1440-1457), rei d'Hongria (1444-1457) i rei de Bohèmia (1453-1457)[2]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 22 febrer 1440 (Gregorià) Komárno (Eslovàquia) |
| Mort | 23 novembre 1457 (Gregorià) (17 anys) Praga (Txèquia) |
| Causa de mort | leucèmia |
| 15è Rei de Bohèmia | |
| 1453 – 1457 ← Albert II d'Alemanya – Jordi I de Bohèmia → | |
.svg){kind=small} Rei d'Hongria | |
| 1440 – 1457 (mort en el càrrec) ← Albert II d'Alemanya – Maties Corví → | |
| Príncep elector | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | governant |
| Altres | |
| Títol | Marcgravi |
| Família | Dinastia dels Habsburg |
| Pares | Albert II d'Alemanya i Elisabet de Luxemburg |
| Germans | George de Habsburg Elisabet d'Habsburg Anna d'Habsburg |
| Parents | Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic, avi matern Barbara of Cilli, àvia materna |
| Cronologia | |
| 1457 | The French Marriage Project of Ladislaus the Posthumous (en)  |
| 28 octubre 1453 | consagració reial |
| naixement pòstum
| |
 | |
Biografia
modificaLadislau era fill del rei germànic Albert II d'Habsburg i la seva esposa Elisabet de Bohèmia, filla de l'emperador Segimon. Rebé el sobrenom d'«el Pòstum», ja que nasqué quatre mesos després de la mort del seu pare.
Al néixer va heretar el Ducat d'Àustria i es convertí en el cap de la casa d'Habsburg, però no rebé la resta de títols del seu pare: el seu cosí segon Frederic va ser escollit com a nou Rei dels Romans, Bohèmia el va acceptar com a rei sols de forma nominal i la noblesa hongaresa va oferir la corona a Ladislau de Varna, ja que no volia un rei infant davant l'amenaça otomana.
La seva mare Elisabet no va voler renunciar als drets dinàstics del seu fill al tron d'Hongria i va fer robar la corona dels magiars, enduent-se-la a Àustria amb el seu fill. Segons la llegenda, la creu de la corona està torçada per un cop rebut durant el furt. Elisabet va fer coronar al seu fill a Székesfehérvár el 15 de maig de 1440, però Ladislau de Varna ja regnava a Hongria. Ladislau el Pòstum va quedar sota la tutela del seu cosí Frederic, que el retingué com a virtual presoner al Castell d'Orth per poder governar tot Àustria en nom seu.
Ladislau de Varna va morir el 10 de novembre de 1444 combatent els turcs, i finalment Ladislau el Pòstum va ser escollit rei d'Hongria. Frederic, però, es va negar a alliberar Ladislau i a retornar la Santa Corona d'Hongria. Mentre Ladislau seguia captiu, Joan Corví (János Hunyadi) va actuar com a regent.
El 1450 una aliança de nobles van aconseguir alliberar a Ladislau per la força. Ulrich de Celje, un dels líders i cosí de la mare de Ladislau, fou designat nou guardià de Ladislau i va passar a governar en nom seu. El 28 d'octubre de 1453, als tretze anys, Ladislau va ser coronat finalment com a rei de Bohèmia.
Ladislau i Ulrich es van despreocupar de la situació a Hongria, que es trobava cada cop més assetjada pels turcs. Joan Corví es va erigir com l'heroi que va defensar el regne i va aconseguir frenar l'avanç otomà al setge de Belgrad.[3] Després de la mort de Joan en una plaga que s'estengué al campament, Ulrich de Celje va intentar apoderar-se dels territoris de la família Corví i la situació va desembocar en l'assassinat de Celje a mans del fill de Joan, László.
Ladislau va fer decapitar al jove Corví el 16 de març de 1457. L'execució va generar tal indignació a Hongria que el rei es va veure obligat a fugir a Praga. Uns mesos després, el 23 de novembre de 1457, Ladislau va morir sobtadament mentre preparava el seu matrimoni amb Magdalena de França, filla del rei Carles VII de França. Els seus contemporanis van especular que havia estat enverinat pels seus adversaris polítics a Bohèmia, però l'exhumació del seu cadàver al segle xx va demostrar que havia mort de leucèmia.
Ladislau va ser succeït pels seu cosí Frederic a Àustria, per Jordi de Poděbrady a Bohèmia, i per Maties Corví (germà de László Corví) a Hongria.[4]
Família
modificaAvantpassats
modifica
| 16. Albert II d'Àustria | ||||||||||||||||
| 8. Albert III d'Àustria | ||||||||||||||||
| 17. Joana de Pfirt | ||||||||||||||||
| 4. Albert IV d'Àustria | ||||||||||||||||
| 18. Frederic V de Nuremberg | ||||||||||||||||
| 9. Beatriu de Nuremberg | ||||||||||||||||
| 19. Elisabet de Meissen | ||||||||||||||||
| 2. Albert II d'Alemanya | ||||||||||||||||
| 20. Lluís IV del Sacre Imperi | ||||||||||||||||
| 10. Albert I de Baviera | ||||||||||||||||
| 21. Margarida II d'Heinault | ||||||||||||||||
| 5. Joana Sofia de Baviera | ||||||||||||||||
| 22. Lluís I de Brieg | ||||||||||||||||
| 11. Margarida de Brieg | ||||||||||||||||
| 23. Agnès de Sagan | ||||||||||||||||
| 1. Ladislau el Pòstum | ||||||||||||||||
| 24. Joan de Bohèmia | ||||||||||||||||
| 12. Carles IV del Sacre Imperi | ||||||||||||||||
| 25. Elisabet de Bohèmia | ||||||||||||||||
| 6. Segimon I del Sacre Imperi | ||||||||||||||||
| 26. Bogislau I de Pomerània | ||||||||||||||||
| 13. Elisabet de Pomerània | ||||||||||||||||
| 27. Elisabet de Polònia | ||||||||||||||||
| 3. Elisabet de Bohèmia | ||||||||||||||||
| 28. Hermann I de Cilli | ||||||||||||||||
| 14. Hermann II de Celje | ||||||||||||||||
| 29. Caterina de Bòsnia | ||||||||||||||||
| 7. Bàrbara de Cilli | ||||||||||||||||
| 30. Enric VII de Schaunberg | ||||||||||||||||
| 15. Anna de Schaunberg | ||||||||||||||||
| 31. Úrsula de Görz | ||||||||||||||||
Notes i referències
modifica
- ↑ en txec: Ladislav Pohrobek; en hongarès: Utószülött László.
- ↑ «Ladislau el Pòstum». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Housley, Norman. Religious Warfare in Europe 1400-1536 (en anglès). OUP Oxford, 2008, p. 65. ISBN 0191564508.
- ↑ Russell, William. Russell's History of Modern Europe Epitomised (en anglès). LL.D., Historical Writer, 1857, p. 118.