Laia Noguera i Clofent
Laia Noguera i Clofent (Calella, 4 de març de 1983) és una filòloga, poeta, dramaturga, traductora i música catalana.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 4 març 1983  (41 anys)Calella (Maresme) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Barcelona - filologia catalana |
| Activitat | |
| Ocupació | poetessa, música, escriptora, traductora |
| Influències | |
Premis
| |
| Lloc web | laianoguera.com |
Trajectòria modifica
Noguera cursà a Calella l'ensenyament primari i el secundari i hi inicià la seva formació musical. Entre el 2001 i el 2005 estudià a la Facultat de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona i hi obtingué el títol de llicenciada amb Premi Extraordinari de Fi de Carrera. Durant aquest període universitari preparà els seus primers poemaris complets i rebé el primer premi literari de relleu, l'Amadeu Oller del 2002 per L'oscultor, que a més li permeté publicar el primer llibre de poesia. D'aleshores ençà la producció poètica ha continuat amb altres llibres i guardons, juntament amb altres activitats artístiques i professionals en el camp de la filologia, com ara la codirecció amb Esteve Plantada de l'edició catalana de la revista digital Barcelona Review.[2]
Obra modifica
L'obra poètica editada de Laia Noguera inclou els poemaris L'oscultor (premi Amadeu Oller 2002, ex aequo, publicat per Editorial Galerada el 2002),[3] Fuga evasió (Premi Recull de poesia 2003, publicat per Pagès Editors el 2004), la plaqueta Incendi (Cafè Central, 2005), No et puc dir res (premi Martí Dot 2006, publicat per Viena Edicions el 2007), Els llops (La Garúa, 2009; escrit conjuntament amb Esteve Plantada i Joan Duran), Triomf (premi Miquel de Palol 2009, publicat per Columna), L’U (Arola Editors, 2010, amb fotografies de Fiona Morrison), Parets (Edicions 96, 2011), Caure (Premi Ausiàs March 2011), L’intrús (Premi Narcís Punes i Boloix, Editorial Meteora, 2020).[4][5][6]
També ha publicat, entre d'altres, a les antologies Singulars d'un plural (Festival de Poesia de Girona, 2004), Joves poetes catalans (Brosquil Edicions, 2004), Los versos de los acróbatas (Fronteras Movedizas, 2005), Solstici d'estiu (Fundació A.C.A., 2006), Bellesa ferotge (Editorial Fonoll, 2006), Eròtiques i despentinades (Arola Editors, 2008) i De l'Atles a Formentor (Rema/Tira, 2008).[7] Pel que fa a producció dramatúrgica, ha preparat, juntament amb Albert Mestres, una versió teatral de Disputa de l'ase, d'Anselm Turmeda, i el llibre de poesia i teatre Ah! (Edicions Poncianes, 2013). A més, ha estat guitarra solista del grup de thrash metal Red for more.[1]
Ha traduït del basc Kirmen Uribe, Miren Agur Meabe, Leire Bilbao i Itxaro Borda; de l'italià, Teresa di Cosimo i Luigi Manzi; del gallec, Xavier Rodríguez Baixeras, i de l'occità, Aurélia Lassaque.
Obra publicada modifica
- L'oscultor. Galerada, 2002.
- Fuga evasió. Pagès Editors, 2004.
- Incendi. Cafè Central, 2005.
- No et puc dir res. Viena Edicions, 2007.
- Els llops (amb Esteve Plantada i Joan Duran). La Garúa, 2009.
- Triomf, Columna. 2009.[8]
- L'U (amb fotografies de Fiona Morrison). Arola Editors, 2010.
- Parets. Edicions 96. La Pobla Llarga. 2011.
- Caure. Edicions 62, 2011.
- Rius soterrats. Petjades d'Art, 2011.
- Ah!. Edicions Poncianes, 2013.
- Caída precedido de Triumfo (versió castellana de Triomf i Caure). Amargord Ediciones, 2015.
- Qué extraña ventana. La Garúa poesía, 2016.
- Amor total. Tanit, 2016.[9][10]
- De rerum natura (amb Maria Espeus). Pagès Editors, 2019.[11]
- L'intrús. Editorial Meteora, 2020.
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 «Laia Noguera». Elixir. Festival Poètic Terrassa. [Consulta: 25 abril 2020].
- ↑ Subirats i Sebastià, Emigdi. «Poetes catalanes (206): Laia Noguera i Clofent». Vilaweb, 15-12-2020. [Consulta: 27 juny 2022].
- ↑ «Laia Noguera i Clofent». La poeta del mes. Ciutat Oci, Octubre 2007. Arxivat de l'original el 2013-11-13. [Consulta: 13 novembre 2013].
- ↑ «Seixanta poemes per dir el triomf de l'existència». El Punt Avui, 09-10-2009. [Consulta: 11 novembre 2013].
- ↑ «Laia Noguera». Versos.cat. [Consulta: 7 gener 2021].
- ↑ «Laia Noguera i Clofent guanya el IV Concurs de Poesia Narcís Lunes i Boloix 2019». Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts, 29-11-2019. [Consulta: 7 gener 2021].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Laia Noguera guanya el premi Miquel de Palol de Poesia 2009 | Diari Maresme». diarimaresme.com. Arxivat de l'original el 2010-01-03. [Consulta: 27 desembre 2016].
- ↑ «Laia Noguera porta a Vic el seu guardonat «Triomf»». Nació Digital, 09-03-2010. [Consulta: 25 abril 2020].
- ↑ Ginabreda, Francesc. «‘Amor total', el riu poètic de Laia Noguera». Núvol, 07-01-2017. [Consulta: 25 abril 2020].
- ↑ «Escriure poesia em posa en contacte amb mi mateixa». El Temps, 06-02-2017. [Consulta: 25 abril 2020].
- ↑ Monclús, Judit. «‘De rerum natura’ o l'art d'interpel·lar la subjectivitat», 04-09-2019. [Consulta: 25 abril 2020].