Launaea arborescens
El gatell o socarell[1] (Launaea arborescens) és una espècie de planta de la família de les asteràcies.
 Aspecte general en antesi | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Asterales |
| Família | Asteraceae |
| Gènere | Launaea |
| Espècie | Launaea arborescens  (Batt.) Murb. |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Zollikoferia arborescens |
| Distribució | |
 | |
Descripció modifica
Es tracta d'un arbust de base llenyosa, d'aspecte dens i intricat, molt ramificat de forma zigzaguejant (amb angles de 80-100º), laticífer, d'olor desagradable i d'aparença espinosa després de la caiguda dels capítols, doncs aquestes "espines" són en realitat pseudoespines derivades dels peduncles capitulars modificats quan aquests capítols s'han mort, marcit i caigut.
Fa 50-100 cm; pot arribar a 150 cm d'alçada, té arrels robustes, de profund abast vertical, però també d'extensió lateral. Les fulles, generalment una mica suculentes, en roseta o concentrades a la base dels brots ramals, són més o menys linears, d'1 a 5 mm d'ample per 1-8 cm de llarg, senceres o una mica dentades i, fins i tot, pinnatífides, més o menys abraçadores i decurrents i aviat caduques. Cada brot sosté un capítol cilindricocònic de 7-15 mm d'alt amb les bràctees involucrals externes imbricades i amb marges escariosos; i les internes gradualment més llargues i lanceolades. Envolten un receptacle amb 7-19 lígules amb el limbe de la corol·la de 5-8 x 2-3 mm i l'àpex pentadentat, de color groc amb el revés sovint subratllat de vermellós.
Les cípseles, una mica dimòrfiques, de 2,5-5 x 0,7-1,3 mm, són de forma prismàtica, totes amb 5 costelles principals, acompanyades de 2 de secundàries, amb arrugues transversals tuberculades; les interiors estretament cuneades i de color marró clar, i les perifèriques una mica corbades i comprimides, més espesses i de color marró fosc.[2][3]
Distribució i hàbitat modifica
És una espècie nadiua de les zones costaneres del sud-est de la península Ibèrica, Illes Canàries, i també de les zones àrides i desèrtiques del nord-oest d'Àfrica fins a Mauritània.[4][2] El seu hàbitat preferent és el propi de matollars, més o menys alterats. Pateix pressió d'herbivorisme per part del bestiar caprí i oví quan és jove. Tolera mitjanament la salinitat.
Taxonomia modifica
Launaea arborescens va ser descrita originàriament per Jules Aimé Battandier en el Bulletin de la Société Botanique de France, vol. 35, p. 391-392, 1888[5] com a Zollikoferia arborescens Batt. (basiònim), ulteriorment atribuïda al gènere Launaea per Svante Samuel Murbeck i publicada en Acta Universitatis Lundensis, ser. 2, vol. 19(1), p. 65, 1923.[6]
Etimologia modifica
- Launaea: nom genèric dedicat a Jean-Claude Michel Mornant de Launay (1750-1816), advocat i naturalista francès.
- arborescens: epítet prestat del llatí i derivat de arbŏr, -bōs = abre; de significat 'arborescent'.
Sinonímia modifica
- Launaea freyniana Pau
- Launaea melanostigma Pett.
- Prenanthes spinosa T.E.Bowdich
- Sonchus freynianus "Huter, Porta & Rigo ex Huter"
- Sonchus freynianus Huter & al.
- Zollikoferia arborescens Batt.
- Zollikoferia arborescens var. arborescens
- Zollikoferia arborescens var. cerastina Chabert[7]
Citologia modifica
El nombre de cromosomes de Launaea arborescens és 2n=14.[8][9]
Referències modifica
- ↑ «Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana». Termcat, 2020. [Consulta: 26 març 2020].
- ↑ 2,0 2,1 Launaea arborescens en Kilian N., Hand R. & Raab-Straube E. von, (eds), Cichorieae Systematics Portal, 2009+ (continuously updated) - Consultado 21-01-2017
- ↑ Kilian N., Revision of Launaea Cass. (Compositae, Lactuceae, Sonchinae), Englera, vol. 17, p. 3-478, 1997 (requereix inscripció prèvia)
- ↑ Launaea arborescens en The Euro+Medit Plantbase, Botanic Garden and Botanical Museum Berlin-Dahlem, 2006
- ↑ [1]
- ↑ «Launaea arborescens». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 14 agost 2012].
- ↑ «Launaea arborescens a The Plant List» (en anglès). [Consulta: 12 juliol 2017].
- ↑ Mejías, J.A., Estudio cariológico del género Launaea Cass. en la Península Ibérica, Lagascalia, vol. 17(1), p. 135-149, 1993
- ↑ Anthos RJB-CSIC, Madrid
Bibliografia modifica
- Alcaraz Ariza, F. et al., Flora básica de la Región de Murcia, Sociedad Cooperativa de Enseñanza "Severo Ochoa", 2002.
- Barry J.P. & CELLES J.C., Flore de Mauritanie, p.61, Institut supérieur scientifique de Nouakchott - Université de Nice, 1991.
- Jahandiez, E. & Maire R., Catalogue des Plantes du Maroc, vol. 3, p.845, Minerva, Lechevalier éds., Alger, 1934[2] Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine..
- Kilian, N., Revision of Launaea Cass. (Compositae, Lactuceae, Sonchinae), Englera, vol. 17, p.151, 1997[3].
- Maire, R. - Contribution à l'étude de la flore de l'Afrique du Nord, Fasc. 8, Bull. Soc. Hist. Nat. Afrique N., vol. 15, nº3, p.101, 1924[4] Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine..
- Monod, Th., Fruits et graines de Mauritanie, Bull. Mus. Natl. Hist. Nat., Ser. 4, vol. 1, p. 3-51, 1979.
- Nègre, R., Petite flore des régions arides du Maroc occidental, CNRS, Paris, 1961-1962, p.358.
- Ozenda, P. (1983). Flore du Sahara. (ed. 2), p.460, CNRS, Paris.
- Quézel, P. & Santa S., Nouvelle flore de l'Algérie et des régions désertiques méridionales, vol. 2, p.1074, CNRS, Paris, 1963.
- Tutin, T.G. & al. (ed.), Flora Europaea, vol.4, p.326, Cambridge University Press, Cambridge, 1976.
