Laureano Gómez Castro

Laureano Eleuterio Gómez Castro (Bogotà, 20 de febrer de 1889 - Bogotà, 13 de juliol de 1965) va ser un enginyer i polític colombià, president de Colòmbia d'agost de 1950 a novembre de 1951, quan a causa del seu estat de salut, va cedir el poder a Roberto Urdaneta Arbeláez. El 13 de juny de 1953 quan va intentar tornar al càrrec, va ser deposat en un cop d'estat pel general Gustavo Rojas Pinilla. Abans de ser elegit president, Gómez va ser durant tres dècades un dels més radicals líders del Partit Conservador i considerat un dels oradors més incendiaris del Congrés de Colòmbia i un dels principals responsables intel·lectuals de La Violència des de 1946.[1]

Infotaula de personaLaureano Eleuterio Gómez Castro
Laureano Gómez (c. 1925-1926).jpg
Biografia
Naixement20 de febrer de 1889
Bogotà, Colòmbia
Mort13 de juliol de 1965
Bogotà
Lloc d'enterramentCementiri Central de Bogotà
  President de Colòmbia
7 d'agost de 1950 – 5 de novembre de 1951
Dades personals
FormacióUniversitat Nacional de Colòmbia
Activitat
Ocupacióenginyer i polític
PartitPartido Conservador de Colombia
Família
CònjugeMaría Hurtado Cajiao (1916–1965)
FillsEnrique Gómez Hurtado (en) Tradueix
Álvaro Gómez Hurtado
Premis
Modifica les dades a Wikidata

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Laureano Gómez Castro


Precedit per:
Mariano Ospina Pérez
President de Colòmbia
1950-1951
Succeït per:
Gustavo Rojas Pinilla