Obre el menú principal

Laurent Koudou Gbagbo (n. 1945) és historiador, polític i fou el President de Costa d'Ivori del 2000 al 2011. Pertany a l'ètnia bété i va cursar estudis d'Història a Costa d'Ivori i França i es va dedicar a l'ensenyament.

Infotaula de personaLaurent Gbagbo
Laurent Gbagbo (2008).jpg
Nom original (fr) Laurent Koudou Gbagbo
Biografia
Naixement 31 maig 1945 (74 anys)
Gagnoa
  President de la Costa d'Ivori 

26 octubre 2000 – 11 abril 2011
← Robert GuéïAlassane Ouattara →
  Member of the National Assembly of Ivory Coast Tradueix 

Dades personals
Religió Catolicisme
Formació Universitat Denis Diderot
Universitat de Lió
Activitat
Ocupació Polític, escriptor i professor d'universitat
Partit Ivorian Popular Front Tradueix
Família
Cònjuge Simone Gbagbo Tradueix
Fills Michel Gbagbo
Premis

Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata

El 31 de març de 1971 va ser arrestat pel seu activisme polític d'oposició al partit únic de l'època, al govern des de la independència. El seu empresonament va durar dos anys. Des dels seus inicis lluità per la democràcia i el multipartidisme que li van valer la presó i l'exili.

Des del 1980 ha adoptat fortes posicions nacionalistes que li han valgut el decidit suport de la població majoritàriament cristiana del sud del país. En secret va establir les bases d'un partit socialista. En descobrir el govern la seva existència va haver d'exiliar-se a França, entre 1980 i 1988. El 1990 va ser candidat a la presidència i posteriorment va ser triat membre de l'Assemblea Nacional, on va combatre les tendències autoritàries del govern del president Félix Houphouët-Boigny.

Gbagbo en 2008.

L'octubre del 2000 guanyà les primeres eleccions democràtiques celebrades en Costa d'Ivori i va ser proclamat president, després d'una rebel·lió civil que va deposar al govern militar instaurat des del 1999.

Els opositors al seu govern, encapçalats per Alassane Ouattara (ADO) que no havia pogut participar en no haver demostrat la seva nacionalitat ivoriana segons els criteris instaurats pel General Guéï (autor del cop d'estat en el 1999 i recolzat per ADO) van fer una crida a noves eleccions. En setembre de 2002 un motí en una guarnició va degenerar en guerra civil, ocasionant la intervenció d'una força d'interposició de les forces franceses així com de l'ONU, que va separar els dos bàndols i va aconseguir una treva en 2003 que va durar fins a setembre de 2004.

Laurent Gbagbo realitzà un cop mestre en iniciar els acords d'Ouagadougou amb el respatller de Blaise Compaoré, i uns acords únicament interafricans sense ingerència externa, en aquests acords va integrar Guillaume Soro cap dels Rebels com a Primer Ministre deixant així escapçada la rebel·lió i els seus afiliats polítics com Alassane Ouattara. Als anomenats a reformes i noves eleccions el govern del president Gbagbo anteposa la rendició de les tropes rebels.

Després d'una crisi política per les eleccions del 31 d'octubre i 28 de novembre de 2010, en les quals Gbagbo no va assumir la derrota, el país va entrar en una Guerra Civil entre els partidaris de Gbagbo i els del candidat Alassane Ouattara. Finalment, l'11 d'abril de 2011, Gbagbo fou capturat i deposat del càrrec. S'espera que se'l jutgi en els pròxims mesos per crims contra la humanitat.

Vegeu tambéModifica