Laurent Schwartz
Laurent Schwartz (16è districte de París i París, 5 de març de 1915 - 14è districte de París i París, 4 de juliol de 2002) va ser un matemàtic francès conegut pels seus treballs sobre la teoria de distribucions. Va rebre la Medalla Fields el 1950.[1]
Vida
modificaDurant la seva escolarització va ser un estudiant brillant, sobretot en llatí, grec i matemàtiques. Un dels seus professors va dir als seus pares: "Us diran que el vostre fill és dotat per als idiomes, però li interessen de fet només l'aspecte científic i matemàtic: ha de convertir-se en matemàtic". Amb aquest consell i el recolzament del seu oncle, el conegut pediatra Robert Debré, va inclinar-se per estudiar matemàtiques.[2] El 1934 va entrar a l'Escola Normal Superior de París en la qual es va graduar el 1937.[3] Va fer el servei militar com a oficial entre 1937 i 1939, servei perllongat un any a causa de la Segona Guerra Mundial. Va ser desmobilitzat el 1940 després de l'ocupació de França per l'exèrcit nazi.[4] Per la seva militància política esquerranista i per la seva condició de jueu els anys de l'ocupació va ser difícils, tot i tenir un petit sou del CNRS.[5] Amb la seva dona, Marie-Hélène Schwartz, van haver d'amagar-se i falsificar-se documents d'identitat, escollint el cognom de Sélimartin.[6] Durant aquests temps va continuar estudiant a Clarmont d'Alvèrnia, a on s'havia traslladat la universitat d'Estrasburg[7] i on va entrar en contacte amb el grup N. Bourbaki i va ingressar-hi.[8]
Després de defensar la seva tesi doctoral a Clarmont el 1943, va ser professor durant un curs a la universitat de Grenoble (1944-1945) abans de ser nomenat professor de la universitat de Nancy on va romandre fins al 1953.[9] Aquest any torna a París per a ser professor a la Sorbona[10], i a l'École polytechnique a partir de 1969.[11] El 1975 va ser elegit membre de l'Acadèmia Francesa de les Ciències. Després de la seva jubilació de l'École polytechnique el 1980, va retornar com professor a la universitat de París VII en la qual es va jubilar definitivament el 1983.[11]
Obra
modificaLa seva obra matemàtica es pot dividir en cinc camps: anàlisi matemàtica, teoria de les distribucions, anàlisi funcional, física teòrica i teoria de la probabilitat.[12]
Els seus treballs més importants (pels quals va rebre la medalla Fields) van ser els de teoria de les distribucions, que ja havia estat suggerida per Serguei Sóbolev el 1935,[13] però que Schwartz va desenvolupar totalment en els anys 1940's i que li va donar fama internacional.[14] Amb aquests treballs, va introduir la noció de distribució com una extensió del concepte de funció de varies variables reals,[15] amb lo qual donava una nova interpretació de la funció delta de Dirac[16] i anunciava la definició de la derivada generalitzada. El 1950 i el 1951 van publicar-se els dos volums de la seva obra més important: Theorie Des Distributions.[17] Com producte d'aquesta teoria, el 1952, va enunciar i demostrar el seu teorema més conegut: el teorema del nucli de Schwartz.[18]
Activitat política
modificaEra un anti-colonialista i trotskista, convençut que la política de no-intervenció realitzada pel govern de Léon Blum enfront del nazisme era totalment ineficaç, i fins i tot perillosa. Des de 1936 fins a 1947 va ser militant del partit trotskista.[5] A partir de 1960 va presidir el Comitè Maurice Audin, que protestava contra els mètodes emprats per l'exèrcit francès a la guerra d'Algèria defensant el dret a l'objecció dels joves i dels militars francesos i la legitimitat de les reivindicacions nacionals algerines.[19] També el 1960 va presidir l'assemblea constituent del Partit Socialista Unificat, un partit d'esquerra radical no prosoviètic.[20] Va participar activament en els moviments contra la Guerra de Vietnam, contra la intervenció soviètica a Afganistan i en favor d'intel·lectuals reprimits (sobre tot matemàtics, a través del Comité des Mathématiciens, 1973-1985)[21] a tot el món.
Altres activitats
modificaMalgrat que les seves ocupacions matemàtiques, docents i polítiques li consumien quasi tot el seu temps, encara trobava el temps suficient per dedicar-se a la seva afició per les papallones, de les quals va ser un caçador i col·leccionista apassionat.[22] La seva col·lecció, composta de quatre brillants famílies de lepidòpters i amb uns 20.000 exemplars, va ser confiada a diversos museos francesos i estrangers.[23]
Referències
modifica- ↑ «Laurent Schwartz». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ López Pellicer, 2016, p. 51.
- ↑ Treves, Pisier i Yor, 2003, p. 1072.
- ↑ López Pellicer, 2016, p. 52.
- ↑ 5,0 5,1 Treves, Pisier i Yor, 2003, p. 1073.
- ↑ Schwartz, 1997, p. 201-202.
- ↑ Schwartz, 1997, p. 157.
- ↑ Treves, Pisier i Yor, 2003, p. 1074.
- ↑ Pisier, 2004, p. 692.
- ↑ Paumier, 2014, p. 285.
- ↑ 11,0 11,1 Paumier, 2014, p. 286.
- ↑ López Pellicer, 2016, p. 58.
- ↑ Cascales et al., 2012, p. 80.
- ↑ Barany, Paumier i Lützen, 2017, p. 367 i ss.
- ↑ Berline i Sabbah, 2007, p. iii.
- ↑ Gouyon, 1979, p. 65.
- ↑ Bochner, 1952, p. 78-85.
- ↑ Paumier, 2014, p. 139-140.
- ↑ Julliard, 2019, p. 63-79.
- ↑ Schwartz, 1997, p. 395.
- ↑ Paumier, 2014, p. 271 i ss..
- ↑ Paumier, 2014, p. 12.
- ↑ Richard, 2003, p. 72-78.
Bibliografia
modifica- Barany, Michael J.; Paumier, Anne-Sandrine; Lützen, Jesper «From Nancy to Copenhagen to the World: The internationalization of Laurent Schwartz and his theory of distributions» (en anglès). Historia Mathematica, Vol. 44, Num. 4, 2017, pàg. 367-394. DOI: 10.1016/j.hm.2017.04.002. ISSN: 0315-0860.
- Berline, Nicole; Sabbah, Claude. Distributions dans le sillage de Laurent Schwartz (en francès). Éditions de l'École polytechnique, 2007. ISBN 2-7302-1095-4.
- Bochner, S. «Book Review: Théorie des distributions» (en anglès). Bulletin of the American Mathematical Society, Vol. 58, 1952, pàg. 78-85. DOI: 10.1090/S0002-9904-1952-09555-0. ISSN: 0002-9904.
- Cascales, Bernardo; Mira, José Manuel; Orihuela, José; Raja, Matías. Análisis Funcional (en castellà). Ediciones Electolibris, 2012. ISBN 978-84-940688-1-2.
- Gouyon, René. Integración y distribuciones (en castellà). Editorial Reverté, 1979. ISBN 84-291-5079-X.
- Julliard, François-René «Le Comité Maurice Audin : s’organiser contre la torture» (en francès). Le Mouvement Social, Vol. 2, Num. 267, 2019, pàg. 63-79. DOI: 10.3917/lms.267.0063. ISSN: 0027-2671.
- López Pellicer, Manuel «Laurent Schwartz (1915-2002). Resumen de su vida y obra matemática» (en castellà). Revista de la Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales, Vol. 109, Num. 1-2, 2016, pàg. 51-60. ISSN: 1137-2141.
- Paumier, Anne-Sandrine. Laurent schwartz (1915-2002) et la vie collective des mathématiques (en francès). Université Pierre et Marie Curie - Paris VI, 2014.
- Pisier, G. «Vida y obra científica de Laurent Schwartz» (en castellà). Gaceta de la Real Sociedad Matemática Española, Vol. 7, Num. 3, 2004, pàg. 691-699. ISSN: 1138-8927.
- Richard, Alline «Les papillons de Laurent Schwartz» (en francès). La Recherche, Num. 362, 2003, pàg. 72-78. ISSN: 0029-5671.
- Schwartz, Laurent. Un mathématicien aux prises avec le siècle (en francès). Éditions Odile Jacob, 1997. ISBN 2-7381-0462-2.
- Treves, François; Pisier, Gilles; Yor, Marc «Laurent Schwartz (1915–2002)» (en anglès). Notices of the American Mathematical Society, Vol. 50, Num. 9, 2003, pàg. 1072-1084. ISSN: 0002-9920.
Enllaços externs
modifica
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Laurent Schwartz» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Treves, François. «Schwartz, Laurent» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 4 setembre 2022].
- Muñoz García, Amelia. «Laurent Schwartz: teoría de distribuciones y activismo humanista» (en castellà). Radio Sefarad. [Consulta: 4 setembre 2022].
- Saenz, Luis Miguel. «Laurent Schwartz. Pasión por saber, pasión por vivir» (en castellà). Fundación Andreu Nin. [Consulta: 4 setembre 2022].