Obre el menú principal

El lector en l'església catòlica és un dels ordes menors de l'orde sacramental que pot atorgar-se tant a laics com a futurs preveres.[1]

Reconvertit el 1972 pel motu proprio Ad pascendum de Pau VI[2] en ministeri de laics, el lector és l'encarregat de fer les lectures de l'Antic Testament i les epístoles del Nou Testament en la litúrgia de la paraula d'una missa, excepte l'evangeli, la lectura del qual és reservat als ordes majors des de diaca.[3] Com que el lectorat va tornar a ser un orde sui generis que pot exercir-se per laics, i ja no és únicament un orde preliminar, es va abolir el ritu de la tonsura i l'estat de clergue des d'aleshores s'adquireix des del diaconat.[4]

ReferènciesModifica