Leopold Gmelin
químic alemany
Leopold Gmelin (Göttingen, Alemanya, 2 d'agost de 1788 – Heidelberg, Alemanya, 13 d'abril de 1853),[1] va ser un químic alemany.
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 2 agost 1788  Göttingen | ||
| Mort | 13 abril 1853 (64 anys) Heidelberg | ||
| Sepultura | Bergfriedhof | ||
| Formació | Universitat de Tübingen Universitat de Göttingen Universitat de Viena | ||
| Director de tesi | Friedrich Stromeyer i Joseph Franz von Jacquin | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Química | ||
| Lloc de treball | Heidelberg | ||
| Ocupació | químic, professor d'universitat | ||
| Ocupador | Universitat de Heidelberg | ||
| Membre de | |||
| Influències | |||
| Obra | |||
| Estudiant doctoral | Friedrich Wöhler | ||
| Localització dels arxius |
| ||
| Família | |||
| Família | Gmelin (en)  | ||
| Cònjuge | Luise Maurer | ||
| Pare | Johann Friedrich Gmelin | ||
 | |||
Gmelin era el fill de Johann Friedrich Gmelin. Estudià medicina i química a Göttingen, Tübingen i Viena, i el 1813 passà a ser lector a Heidelberg, i el 1817 professor de química i medicina. Promocionà l'aprenentatge del jove Friedrich Wöhler. Va ser l'autor d'un important llibre escolar de química i el descobridor del ferricianur de potassi.
Referències
modifica- ↑ Asimov, Isaac. «Gmelin, Leopold». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 222. ISBN 8429270043.
Aquest article incorpora text d'una publicació que es troba en domini públic: Chisholm, Hugh. Encyclopædia Britannica (edició de 1911) (en anglès). 11a ed. Cambridge University Press, 1911.- Bernd Wöbke «Das Portrait: Leopold Gmelin (1788-1853)». Chemie in unserer Zeit, 22, 6, 1988, pàg. 208–216. DOI: 10.1002/ciuz.19880220605.
Enllaços externs
modifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Leopold Gmelin