Obre el menú principal

Les cérvoles

(S'ha redirigit des de: Les Biches (Marie Laurencin))

Les cérvoles (Les Biches) és un quadre de Marie Laurencin dipositat al Museu de l'Orangerie de París.[1]

Infotaula d'obra artísticaLes cérvoles
Creador Marie Laurencin
Col·lecció Col·lecció Jean Walter i Paul Guillaume (París)
Modifica les dades a Wikidata

HistòriaModifica

L'opereta Les Cérvoles s'estrenaren a l'Òpera de Montecarlo el 6 de gener del 1924. Es tracta d'una creació dels Ballets Russos de Serguei Diàguilev, amb tema i música de Francis Poulenc, llibret de Jean Cocteau i coreografia de Bronislava Nijinska, germana de Vàtslav Nijinski. Els decorats i els vestits eren de Marie Laurencin. La representació fou un èxit triomfal i l'estrena a París, el 26 de maig següent al Théatre des Champs-Élysées i en el marc dels Jocs Olímpics d'estiu de 1924,[2] fou esperada amb expectació.[1]

A mig camí entre la paròdia i la crítica de costums, aquest divertiment coreogràfic dividit en vuit quadres posa en escena la societat elegant i amanerada de principis dels anys vint. El títol de Les Cérvoles fou inspirat a Francis Poulenc pels animals així denominats, però d'identitat zoològica difícil de determinar, que habiten les teles de Marie Laurencin. El compositor recorda l'argument del ballet:[1]

«
"Vaig tindre la idea d'ambientar unes festes galants modernes dins d'un ampli saló de camp tot blanc, amb un immens canapè de color blau Laurencin com a única peça de mobiliari. Una vintena de dones coquetes i encantadores hi joguinejaven amb tres homes ben plantats vestits de remadors. Podies no veure res en aquests jocs galants, o bé imaginar el pitjor..."[3][1]
»

DescripcióModifica

Aquest oli sobre tela de 73 × 92 cm és un quadre preparatori del teló de fons de l'escenari. La composició s'organitza a partir d'una figura central, una dona-cérvola, al voltant de la qual graviten alguns animals fantàstics, una guitarra sense cordes i una altra figura estranya, mig dona i mig cérvola, amb un braç acabat en forma de peülla de cèrvid. Darrere de les figures, un motiu en expansió es repeteix en una successió de tons evanescents.[1]

Laurencin es va prendre la seua participació en aquesta opereta com un manifest artístic i va mostrar un especial afecte per aquest quadre fins al punt que el va penjar a la sala d'estar de casa seua durant un temps.[2]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Pierre Georgel, José Francisco Yvars, Jean-Pierre Labiau, 2002. De Renoir a Picasso: obres mestres del Musée de l'Orangerie, París. Barcelona: Fundació "la Caixa". ISBN 8476647808. Pàgs. 204-205.
  2. 2,0 2,1 Museu de l'Orangerie (francès) i (anglès)
  3. Citat a José Pierre, Marie Laurencin, París, Somogy, 1988, pàg. 104.

Enllaços externsModifica