Les Cròniques de Nàrnia

«Nàrnia» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Narni».

Les cròniques de Nàrnia són una sèrie de 7 novel·les fantàstiques escrites per C. S. Lewis entre 1950 i 1956. Són considerades un clàssic de la literatura anglesa per a nens i són les obres més reconegudes de l'autor. Se n'han venut més de 95 milions d'exemplars en 41 llengües. Encara que els temes semblen una representació del cristianisme, contenen personatges i elements de la mitologia grega i romana, així com dels contes de fades tradicionals d'Anglaterra i Irlanda. Els llibres han estat adaptats per a la ràdio, la televisió, el teatre i el cinema.

Infotaula de llibreLes Cròniques de Nàrnia
(en) The Chronicles of Narnia Modifica el valor a Wikidata
Tipussèrie de novel·les i heptalogia Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorClive Staples Lewis Modifica el valor a Wikidata
Llenguaanglès britànic Modifica el valor a Wikidata
Il·lustradorPauline Baynes Modifica el valor a Wikidata
PublicacióRegne Unit Modifica el valor a Wikidata, 1950 Modifica el valor a Wikidata
Creació1950 Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Gènerenovel·la de ficció especulativa, novel·la infantil i alta fantasia Modifica el valor a Wikidata
Descriu l'univers de ficcióNarnia universe (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Obra derivadaThe Chronicles of Narnia (en) Tradueix i The Chronicles of Narnia (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Fanal similar al que apareix en diferents moments importants d'aquesta sèrie de llibres

Les Cròniques són aventures de diversos nens, els personatges principals de les històries que viatgen màgicament de llur món al reialme de Nàrnia, un altre món o lloc màgic en què els animals poden parlar, la màgia és possible i el bé lluita contra el mal. El personatge més important de les sèries, encara que no n'és el personatge principal, és Aslan el Gran Lleó, que va crear Nàrnia, i guia i ajuda els nens en les seves travessies.

Llibres de la sèrie (segons l'ordre de lectura establert per l'autor el 1957)Modifica

  1. El nebot del mag (1955). Nàrnia..., una terra habitada per bèsties parlants..., on espera una bruixa..., on s'amaga una bruixa..., on un nou món està a punt de néixer. Dos amics, víctimes del poder d'uns anells màgics, han estat enviats a un altre món dominat per una malvada bruixa que intenta convertir-los en els seus esclaus. Però, de cop, apareix Àslan i, amb la seva cançó, va filant el teixit d'una terra nova que rebrà el nom de Nàrnia... un món on tot és possible.
  2. El lleó, la bruixa i l'armari (1951). Nàrnia..., un món congelat..., una terra que espera la seva alliberació. Quatre nens descobreixen un armari que els serveix de porta d'accés a Nàrnia, un país congelat en un hivern etern i sense Nadal. Però, complint les velles profecies, els nens -juntament amb el lleó Àslan- seran els encarregats d'alliberar el Regne de Nàrnia de la tirania de la bruixa Blanca i recuperar l'estiu, la llum i alegria per a tots els habitants de Nàrnia.
  3. El cavall i el noi (1954). Nàrnia..., una terra on els cavalls parlen..., on es maquina una gran traïció..., on el destí espera el seu moment. Dos fugitius es troben en un viatge desesperat i, amb l'ajuda d'Àslan, uneixen les seves forces per escapar i evitar la conspiració que pretén apoderar-se del país i els territoris veïns del rei Archenland. Una terrible batalla decidirà el seu destí i també el de Nàrnia.
  4. El príncep Caspian (1951). Un príncep desposseït del dret al tron reuneix un exèrcit per alliberar el seu país d'un rei deslleial. Un combat d'honor entre dos homes decidirà el destí de tot el món.
  5. La travessia del navegant de l'Alba (1952). Un viatge a la veritable fi del món, en què un munt de profecies esdevindran realitat... Un rei, acompanyat d'uns inexperts companys de viatge, emprèn una travessia fins més enllà de tota terra coneguda. A mesura que s'endinsen per mars que ni tan sols apareixen als mapes, descobreixen que la seva missió és, en realitat, el llindar d'una terra incògnita.
  6. El tron de plata (1953). Nàrnia..., un món on els gegants fan estralls..., on la maldat pot escampar-se com una espessa teranyina..., on els encanteris ho dominem tot... A través de perills inaudits i cavernes profundes, un noble grup d'amics van a la recerca d'un príncep captiu. Però, la seva missió a Ultraterra farà que se les hagin de veure, cara a cara, amb la maldat més bonica, però també més letal que mai s'haurien imaginat.
  7. L'última batalla (1956). Nàrnia..., on les mentides engendren por..., on la lleialtat es posa a prova..., on l'esperança sembla perduda. Durant els darrers dies de Nàrnia, l'indret s'enfronta al seu repte més cruel; no es tracta d'un invasor de fora sinó d'un enemic intern. Mentides i traïció han arrelat amb força, i tan sols el rei i un grup reduït de seguidors lleials poden impedir la destrucció del que més s'estimen, en aquest magnífic colofó de Les cròniques de Nàrnia.

Aquest ordre de lectura fou establert l'any 1957 pel mateix Lewis, després de rebre una carta d'un nen estatunidenc anomenat Laurence Krieg, en què explicava que havia tingut una discussió amb la seva mare sobre l'ordre que s'havia de seguir a l'hora de llegir la saga completa. La mare afirmava que calia respectar l'ordre de publicació, mentre que el nen creia que era millor llegir-los seguint la cronologia dels fets narrats. L'autor contestà al nen afirmant que també era partidari de seguir l'ordre cronològic.

La carta va ser utilitzada pel fillastre de Lewis, Douglas Gresham, per a demanar a Harper Collins una altra manera d'ordenar la publicació dels llibres. Des d'aquell moment, la majoria d'editorials han mantingut fins ara la tradició d'ordenar els llibres tal com es va suggerir.

EtimologiaModifica

Nàrnia és el nom en llatí de la ciutat italiana de Narni, situada a la regió d'Umbria, a prop de Roma. Segons la tradició, Lewis va veure aquest topònim en un atles quan era nen, i sentí predilecció pel nom, encara que també és probable que el trobés llegint els clàssics grecoromans, dels quals era un gran lector, afició que continuà durant la joventut.[cal citació]

AdaptacionsModifica

Dibuixos animats
  • 1979: The Lion, the Witch and the Wardrobe. Dirigida per Bill Meléndez.
Sèrie TV
  • 1988: BBC's The Chronicles of Narnia: The Lion, the Witch, and the Wardrobe. Dirigida per Marylin Fox.
  • 1989: BBC's The Chronicles of Narnia: Prince Caspian and The Voyage of the Dawn Treader. Dirigida per Alex Kirby.
  • 1990: BBC's The Chronicles of Narnia: The Silver Chair. Dirigida per Alex Kirby.
Sèrie de llargmetratges cinema
Futures pel·lícules

Ha arribat la informació que Douglas Gresham (productor de les pel·lícules) té la idea de filmar i estrenar el llibre Les cròniques de Narnia: el cavall i el noi després de Les cròniques de Narnia: La cadira de plata, seguint l'ordre dictat per l'escriptor C. S. Lewis. El cavall i el noi es va publicar després, el 1954, i La cadira de plata el 1953. El problema de tot això és que eren molts els que pensaven que se seguiria amb l'ordre cronològic (ordre en el qual van entrar a Nàrnia).[cal citació]

CuriositatsModifica

  • Després que s'estrenés la primera adaptació cinematogràfica (Les cròniques de Nàrnia: El lleó, la bruixa i l'armari), els llibres van passar a vendre's més del doble.[cal citació]
  • Segons una enquesta realitzada per fans, el millor llibre de la saga és La travessia del navegant de l'Alba (26% dels vots), seguit d'El lleó, la bruixa i l'armari (19%), L'última batalla (16%), El nebot del mag (15%), El príncep Caspian i El cavall i el noi (9% cada un), El tron de plata (6%).[cal citació]
  • Alguns dels personatges de Les cròniques de Nàrnia (i també el seu creador) tenen el seu propi dia, daus per a fanàtics de la saga:[cal citació]
  • S'ha inaugurat una atracció de Nàrnia al parc d'atraccions de Disney World.[cal citació]

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Les Cròniques de Nàrnia
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Les_Cròniques_de_Nàrnia&oldid=26459113»