Obre el menú principal

Les diabòliques

pel·lícula de 1954 dirigida per Henri-Georges Clouzot

Les diabòliques (Les Diaboliques en el seu títol original en francès) és un thriller de l'any 1955 dirigit per Henri-Georges Clouzot i protagonitzat per Simone Signoret i Véra Clouzot.[1]

Infotaula de pel·lículaLes diabòliques
Les Diaboliques
Fitxa
Direcció Henri-Georges Clouzot
Protagonistes
Producció Filmsonor
Guió Henri-Georges Clouzot, Jérôme Géronimi, René Masson i Frédéric Grendel, de la novel·la de Pierre Boileau i Thomas Narcejac Celle qui n'était plus
Música Georges Van Parys
Fotografia Armand Thirard, en blanc i negre
Muntatge Madeleine Gug
Productora Vera Films Tradueix
Característiques
País d'origen França
Data d'estrena 1955
Durada 110 min
Idioma original francès
Lloc de rodatge París
Color en color
Descripció
Gènere Thriller
Lloc de la narració França
Premis i nominacions
Premis

IMDB: 0046911  Filmaffinity: 159554 Allocine: 3732 Rottentomatoes: m/1032980-diabolique  Allmovie: v13579 TCM: 73044  Netflix: 441284 
Modifica les dades a Wikidata

ArgumentModifica

L'Institut Delasalle és un selecte col·legi situat als afores de París. Dirigeix el centre Michel Delasalle (Paul Meurisse), convençut metodista de l'autoritat i la disciplina. De fet, el cruel director té aterrit tothom, incloent-hi la seua esposa Christina (Véra Clouzot), malalta del cor. Delasalle manté relacions amb una de les institutrius, Nicole (Simone Signoret), que l'odia. De comú acord, la muller i l'amant decideixen desempallegar-se'n: el maten i llencen el cadàver a la piscina de l'escola. No obstant això, dies després, quan l'encarregat neteja la piscina, el cadàver de Delasalle no hi és.[1]

Context històric i artísticModifica

Aquesta pel·lícula és un incontestable clàssic del cinema criminal francès, símil de comèdia fosca i opressiva sobre un assassinat imperfecte, el qual generarà conseqüències imprevisibles. La trama ideada per Henri-Georges Clouzot esdevé en les claustrofòbiques dependències d'un sòrdid internat de la perifèria de París, àmbit d'atmosfera tabicada i gòtica en el qual té lloc el pacte delictiu entre Simone Signoret i Véra Clouzot. Aquestes interpreten, respectivament, la muller i l'amant d'un ignominiós i despòtic director d'escola (Paul Meurisse), al qual maten en complicitat. Precisament destaca la tensa, macabra i impactant seqüència on les dues humiliades fèmines adormen i fiquen dins d'una banyera el detestable director del col·legi fins a ofegar-lo. Tan asfixiant episodi (comparable amb el de la dutxa de Psicosi -i no només ací s'estableixen paral·lelismes entre Alfred Hitchcock i Henri-Georges Clouzot-) fou molt comentat en el seu temps per alguns crítics que assenyalaren una suggerida relació lèsbica entre les dues assassines. Això suscitaria controvèrsies, la pel·lícula seria titllada d'escandalosa i immoral, cosa que va contribuir a un apoteòsic èxit comercial.[1]

En el setè llargmetratge d'una filmografia breu, Clouzot aviva la flama del suspens, entretalla la respiració de l'espectador, explora les parts amagades de la psicologia humana, qüestiona la doble moral burgesa i, encara que escenificant alguns macabres cops d'efecte, confereix realisme a la pel·lícula. Tot això es perdria en les posteriors adaptacions televisives de la novel·la (el 1974 i el 1993). En opinió d'alguns, és especialment mediocre la versió que Jeremiah S. Chechik va realitzar el 1996, aleshores amb Sharon Stone i Isabelle Adjani de protagonistes.[1]

Frases cèlebresModifica

«
(...) Això és fals, vostè sap que és absolutament fals. Vostè sap que ell no pot tornar, perquè jo el vaig matar. El vaig matar fa cinc dies, senyor. (Christina Delassalle / Véra Clouzot)[1]
»

CuriositatsModifica

  • Hom diu que Henri-Georges Clouzot va fer servir peix podrit a Véra Clouzot a fi i efecte d'aconseguir una interpretació genuïna de l'actriu durant el rodatge.[2]
  • La pel·lícula va guanyar notorietat extra cinc anys més tard quan Véra Clouzot va morir sobtadament d'un atac de cor a l'edat de 46 anys (el seu personatge al film patia de problemes cardíacs).[2]
  • L'única música de la pel·lícula té lloc durant els títols de crèdit.[2]
  • La pel·lícula defuig la relació lèsbica entre Christina i Nicole, la qual és òbvia a la novel·la original.[2]
  • La pel·lícula va suposar la primea aparició com a actor de Johnny Hallyday.[3]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Vilaseca, Ramón Robert, 2014. Les 500 millors pel·lícules de la història del cinema. Lleida: Pagès Editors, S. L.. ISBN 9788499754932. Pàg. 130.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Trivia - IMDb (anglès)
  3. «Johnny Hallyday, singer known as the ‘French Elvis,’ dies at 74» (en anglès). NBC, 06-12-2017. [Consulta: 6 desembre 2017].

Enllaços externsModifica