Li Minhua
Li Minhua (Suzhou, 2 de novembre de 1917 - Pequín, 19 de gener de 2013)(Xinès: 李敏华), també coneguda com a Minghua Lee Wu, va ser una enginyera aeroespacial xinesa i física experta en mecànica del sòlid deformable.[1][2][3] Va ser la primera dona en obtenir el grau de doctora en enginyeria mecànica a l'Institut de Tecnologia de Massachusetts, va estar entre els científics que van fundar l'Institut de Mecànica de l'Acadèmia xinesa de Ciències (CAS), i va ser elegida acadèmica el 1980.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 2 novembre 1917 Suzhou (RP Xina) |
| Mort | 19 gener 2013 (95 anys) Pequín (RP Xina) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Nacional Associada del Sud-oest Universitat Tsinghua Institut de Tecnologia de Massachusetts - Philosophiæ doctor Shanghai No. 2 High School (en)  |
| Activitat | |
| Camp de treball | Mecànica del sòlid deformable |
| Ocupació | física, Enginyer d'aviació |
| Ocupador | Universitat de Ciència i Tecnologia de la Xina Universitat de Nova York |
| Membre de | |
| Família | |
| Cònjuge | Wu Zhonghua (en) (1943–1992), mort del cònjuge |
Premis | |
Educació i primers anys modifica
Li va néixer el 2 de novembre de 1917 a Wuxian (actual Suzhou), Jiangsu, a la Xina. Es va graduar a la Escola de noies de Wu Pen a Xangai i va ser admesa a la Universitat Tsinghua el 1935.[4] Després d'esclatar la Segona Guerra sinojaponesa el 1937, Tsinghua i moltes altres universitats van evacuar Pequín i es van traslladar cap al sud, a Kunming, a la Provincia de Yunnan, on van compartir els seus pocs recursos per formar la provisional Universitat Nacional Associada del Sud-oest (Lianda). Profundament afectada per l'agressió japonesa, Li va escollir estudiar enginyeria aeronàutica per tal de contribuir a la defensa nacional de la Xina. Va estar entre els primers estudiants que es van graduar al Departament d'Enginyeria Aeronàutica de Lianda el 1940, i va ser contractada per la universitat com a membre del professorat. El 1943, es va casar amb Wu Zhonghua, un company físic i alumne de Tsinghua/Lianda i membre del professorat.[5]
Carrera als Estats Units modifica
El 1944, Li i Wu va anar als Estats Units per estudiar a l'Institut de Tecnologia de Massachusetts. Li va estudiar enginyeria mecànica, mentre Wu es va especialitzar en el motor de combustió interna. Van tenir dos fills mentre eren al MIT, i la parella va fer torns per tenir-ne cura.[4][5] Li va obtenir el títol de màster el 1945 i el seu Doctorat en ciències el 1948, superant la discriminació sexual que predominava i convertir-se en la primera estudiant de MIT en obtenir un doctorat en enginyeria mecànica.[6]
Després de graduar-se al MIT, Li i Wu, es van incorporar al Laboratori de Propulsió de Vol de Lewis (actualment Glenn Research Center) del National Advisory Committee for Aeronautics (NACA, predecessor de la NASA) com a científics de recerca.[4]
Amb l'esclat de la Guerra de Corea, les relacions entre els Estats Units i la recentment creada República Popular Xina van esdevenir obertament hostils, i Li i Wu va decidir que no podien seguir treballant per l'exercit estatunidenc. Van dimitir del NACA i van esdevenir professors a l'Institut Politècnic de Brooklyn el 1951.[4] El 1954, van decidir retornar a la Xina. Per evitar les sospites del govern dels Estats Units a l'agost la família va volar a Gran Bretanya suposadament per unes vacances. D'allà van viatjar a través de Suïssa i Àustria a Txecoslovàquia, arribant finalment a Pequín a finals d'any a través de la Unió Soviètica.[5]
Carrera a la Xina modifica
De tornada a la Xina, Li i Wu van ser rebuts pel Primer Ministre Zhou Enlai. Li es va incorporar a l'Institut de Mecànica de l'Acadèmia Xinesa de Ciències (CAS), creat per Qian Xuesen i Qian Weichang, i va treballar com a directora del grup de plasticitat, un dels quatre grups de recerca de l'institut.[4] El 1958, Li va ser nomenada cap de mecànica de sòlids deformables a la recent establerta Universitat de Ciències i Tecnologia de la Xina. El 1959, va esdevenir científica sènior al Primer Institut de Disseny del CAS i va participar en el disseny del sistema de llançament del satèl·lit de la Xina. Va ser elegida acadèmica del CAS el 1980.[3]
Li va fer importants contribucions a la investigació aeroespacial a la Xina. El seu document "Comportament plàstic general i mètode de solució per a problemes de tensió plana amb simetria axial en el rang d'enduriment de la tensió, considerant la soca finita", va guanyar el Premi Estatal de Ciències Naturals (tercera classe) el 1956.[7] El 1959, va dirigir un equip que va dissenyar el primer sistema de prova instantània de càrrega de calor de la Xina per al coet portador de satèl·lits. A la dècada de 1970, va desenvolupar un mètode per analitzar els defectes de la turbomàquina aeroespacial, i va guanyar el Premi Major Achievement de 1978 del CAS.[4] Les seves investigacions sobre defectes del motor la van portar a centrar-se més tard en la fatiga material, que va investigar àmpliament fins als anys vuitanta. A partir del 1982, va organitzar una conferència nacional biennal sobre fatiga material.
Li va morir el 19 de gener de 2013, amb 95 anys.[1]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 «Li Minhua». Institute of Mechanics, Chinese Academy of Sciences. [Consulta: 22 octubre 2018].
- ↑ Wu, Minghua Lee. «Three-Dimensional Photoelasticity Problems». Massachusetts Institute of Technology, 12-12-1945. [Consulta: 22 octubre 2018].
- ↑ 3,0 3,1 «China Vitae : Biography of Li Minhua». China Vitae. [Consulta: 23 octubre 2018].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 Mao, Tianxiang. «李敏华：中国塑性力学的开拓者» (en xinès). Institute of Mechanics, Chinese Academy of Sciences, 20-01-2015. Arxivat de l'original el 2020-05-22. [Consulta: 22 octubre 2018].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «吴仲华先生生平» (en xinès). Chinese Academy of Sciences, 25-07-2007. Arxivat de l'original el 2018-07-17. [Consulta: 2 juliol 2018].
- ↑ «1925: The First Chinese Woman Student at MIT». Massachusetts Institute of Technology. [Consulta: 22 octubre 2018].
- ↑ 30 Years' Review of China's Science & Technology, 1949–1979. World Scientific, 1981, p. 303. ISBN 978-9971-950-48-4.