El Liber ignium ad comburendos hostes (que es podria traduir com «Llibre del foc per cremar els enemics») és una col·lecció medieval de receptes per armes incendiàries, incloent la pólvora i el foc grec. Són unes sis fulles, escrites en llatí i atribuïdes a un tal Marcus Graecus («Marc el grec»), l'existència del qual és dubtosa. El treball ha estat sotmès a nombrosos estudis acadèmics, i amb conclusions contradictòries pel que fa al seu origen i a la influència sobre els seus contemporanis.[1][2]

Infotaula de llibreLiber Ignium
(la) Liber ignium ad comburendos hostes Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra escrita Modifica el valor a Wikidata
Llenguallatí Modifica el valor a Wikidata
Creaciósegle XII

Un dels estudis més influents del Liber Ignium va ser conduït per Marcellin Berthelot; i és encara citat als treballs actuals sobre el tema dels segles xx i xxi.[1][2]

Continguts

modifica

El Liber Ignium és una col·lecció de 35 receptes sense cap mena de classificació interna, com era típic a les llistes de «receptes secretes» de l'època.[1] D'aquests, catorze estan relacionats amb la guerra, onze amb lluminàries i llums, sis amb la prevenció i el tractament de cremades, i quatre amb la preparació de productes químics, principalment del salnitre En diferents estudis s'ha trobat que algunes de les receptes són totalment inútils.[2]

La recepta no.14 conté consells per a la recol·lecció i el processament del salnitre. En la interpretació de Berthelot, que diu: "salnitre és un mineral de la terra, i es troba com eflorescències en les pedres Aquesta terra es dissol en aigua, després es purifica i es fa passar a través d'un filtre d'ebullició Es bull durant un dia i una nit… i solidificat, de manera que les plaques transparents de la sal es troben a la part inferior del recipient.[2] A part d'aixó, hi ha quatre receptes (nos. 12, 13, 32, i 33) que descriuen mescles semblants a pólvora.[2]

Orígens i influència en coetanis

modifica

L'origen grec medieval premil·lenari del text ha estat rebutjat pels estudiosos, que el daten a la darreria finals del segle xii fins a més tard el 1225.[3][4][5][2][6] L'estudi del text ha suggerit que va ser traduït originalment de l'àrab, possiblement per una persona de l'Espanya àrab.[7][8][9]

La influència que el Liber Ignium va tenir sobre Roger Bacon i Albertus Magnus ha estat objecte de debat. Els primers estudiosos com el científic del segle xviii Johann Beckmann creien que els dos personatges l'havien llegit i citat, però d'altres diuen que els tres estan basats en una font comuna.[1] Iqtidar Alam Khan va escriure que mentre que els continguts del Liber Ignium es poden rastrejar fins als textos àrabs i xinesos, el treball de Bacon sembla representar una tradició paral·lela, sobretot perquè les fórmules desencriptades dels texts de Bacon contenen considerablement menys nitrat.[10]

Vegeu també

modifica

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Partington, 1999, p. 58-60.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Joseph Needham; Gwei-Djen Lu; Ling Wang Science and civilisation in China. Cambridge University Press, 1987, p. 39–41. ISBN 978-0-521-30358-3. 
  3. Partington, 1999, p. 43.
  4. Kenneth Warren Chase. Firearms: a global history to 1700. Cambridge University Press, 2003, p. 58. ISBN 978-0-521-82274-9. 
  5. Kelly DeVries. Medieval military technology. University of Toronto Press, 1992, p. 143. ISBN 978-0-921149-74-3. 
  6. Chisholm, Hugh (ed.) Gunpowder, Encyclopædia Britannica, 1910, p. 724
  7. Pan, Jixing. On the Origin of Rockets, T'oung Pao, Vol. 73, pg. 5–6
  8. Dana, Charles E., Notes on Cannon-Fourteenth and Fifteenth Centuries, Proceedings of the American Philosophical Society, Vol. 50, pg. 149
  9. Partington, 1999, p. 42.
  10. Iqtidar Alam Khan. «The Indian Response to Firearms, 1300-1750». A: Brenda J. Buchanan. Gunpowder, explosives and the state: a technological history. Ashgate Publishing, 2006, p. 51–52. ISBN 978-0-7546-5259-5. 

Bibliografia

modifica
  • Text complet en llatí amb comentari en francès de l'edició impresa de 1804: Marcus (Graecus). Liber ignium ad comburendos hostes (llibre electrònic gratuït) (en llatí, prefaci en francès). París: Imprimerie de Delance et Leseur., 1804, p. vi-18. [Enllaç no actiu]

Enllaços externs

modifica