Amb el terme cordita es fa referència a un tipus de pólvora sense fum composta de nitroglicerina i cotó pólvora que es barregen amb acetona, per produir una pasta que posteriorment és premsada en forma de cordaill. La cordita va ser descoberta de forma accidental pel químic suís-alemany Christian Friedrich Schönbein (1799-1868), també responsable del descobriment de l'ozó.

Filaments de Cordita a un cartutx de rifle (1964)

Descobriment i origen del nomModifica

 
Foto d'un petit fragment de nitrocel·lulosa, que depenent del seu grau de nitració es convertirà en cotó pólvora o col·lodió.

Fent Christian Friedrich Schönbein un experiment a casa seva, l'any 1845, va vessar de forma accidental una barreja d'àcid nítric i àcid sulfúric, que va assecar posteriorment amb el davantal de cotó de la seva dona. Va penjar la peça de roba a eixugar davant l'estufa, però sense voler, un cop seca va detonar convertint-se en fum. Havia convertit la cel·lulosa del davantal en nitrocel·lulosa. Els grups nitre (procedents de l'àcid nítric) servien com una font interna d'oxigen, i la cel·lulosa, en escalfar-se, es va oxidar per complet en un instant.[1]

Friedrich Schönbein va comprendre les possibilitats del compost. La pólvora negra ordinària explotava enmig d'un fum espès, ennegrint les armes, embrutant els canons i les armes petites, així com enfosquint el camp de batalla. La nitrocel·lulosa va fer possible la "pólvora sense fum", i pel seu potencial com a propulsor en els projectils d'artilleria va rebre el nom de cotó pólvora.

Els primers intents de fabricar cotó pólvora per a finalitats militars van fracassar, a causa del perill d'explosions en les factories. No va ser fins a 1891 quan Dewar i el químic anglès Frederick Augustus Abel (1827-1902) van aconseguir preparar una mescla segura amb el cotó pólvora com a component. Atès que la mescla podia premsar-se en forma de llargs cordills, se la va denominar cordita.

Composició químicaModifica

La cordita, que és un explosiu de doble base, està formada per seixanta-quatre parts de cotó pólvora, per trenta parts de nitroglicerina i per cinc parts de vaselina o gelea de petroli, els quals actuen com a estabilitzadors. A més a més també està composta per un 0,8% d'acetona, la qual és imprescindible per realitzar la mescla. Tots els productes generats en la reacció són gasos invisibles, excepte el vapor d'aigua quan es veu quan es condensa.

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. Kenneth E. Hendrickson III. The Encyclopedia of the Industrial Revolution in World History. Rowman & Littlefield Publishers, 25 novembre 2014, p. 214–. ISBN 978-0-8108-8888-3. 

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cordita