Acadèmia Filharmònica de Bolonya
L'Acadèmia Filharmònica de Bolonya és una institució musical fundada a Bolonya el 1666 per Vincenzo Maria Carrati. Fou considerada el centre de l'erudició musical de l'època. La seu és al palau de la família Carrati (en l'actualitat via Guerrazzi, 13).
![]() Façana del Palau Carrati, seu de l'acadèmia ![]() | |
Dades | |
---|---|
Tipus | organització societat filharmònica ![]() |
Història | |
Creació | 1666 |
Governança corporativa | |
Seu |
|
Filial | |
Format per | |
Lloc web | accademiafilarmonica.it ![]() |
L'acadèmia va recollir l'experiència prèvia de les acadèmies de Bolonya (com l'Accademia degli Accesi, després dei Ravvivati i finalment dei Riaccesi, i sobretot de l'Accademia dei Floridi, després dei Filomusi i dei Filaschisi), amb l'objectiu de salvaguardar el prestigi de la música i el professionalisme dels seus membres. Es va escollir Sant Antoni de Pàdua com a sant patró i la imatge d'un orgue que porta el melos unitate va ser elegit com a lema del seu escut d'armes. La idea principal de la institució era reunir músics professionals "per formar una unitat de llarga durada dedicat a fer música bella".
La història de l'Acadèmia en la segona meitat del segle xviii està marcada per l'admissió del gran cantant Carlo Farinelli (1730) i del famós compositor i mestre pare Giovanni Battista Martini (1758), juntament amb els compositors estrangers com el belga André Grétry i el bohemi Josef Mysliveček, el rus-ucraïnès Maksim Berezovski, i també el jove Wolfgang Amadeus Mozart van obtenir els certificats acadèmics.
En els segles XIX i XX, la institució va estar relacionada amb noms com Gioacchino Rossini, Giuseppe Verdi, Arrigo Boito, Richard Wagner, Jules Massenet, Camille Saint-Saëns, Giacomo Puccini, i també amb John Field, Franz Liszt, Johannes Brahms, Anton Rubinstein, Ferruccio Busoni i Ottorino Respighi.
A principis de segle xxi l'Acadèmia va ser encapçalada per Fulvio Angius.