Licimni (fill d'Electrió)

fill d'Electrió

Licimni (en grec antic Λικύμνιος, Likimnios) segons la mitologia grega, fou un heroi grec, fill d'Electrió, rei de Micenes i un dels fills de Perseu, i d'una esclava frígia anomenada Mèdia.

Infotaula personatgeLicimni
Tipuspersonatge mitològic grec Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugePerimede (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
MareMideia (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PareElectrió Modifica el valor a Wikidata
FillsArgeus (en) Tradueix, Eonos i Melas (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Licimni va passar la seva infantesa a Micenes, amb el seu pare. Durant la guerra que els tafis van mantenir contra Electrió, encara era un nen, i va ser l'únic dels fills que escapà de la matança. Quan Electrió va morir, víctima accidental d'Amfitrió, marxà amb aquest i amb Alcmena, de la que era germanastre, cap a Tebes, després de ser expulsats del seu regne. Allà es va casar amb Perimede, germana d'Amfitrió, i amb ella va tenir diversos fills.

Va ser pare d'Eonos, mort més tard a Lacònia pels fills d'Hipocoont, incident que va provocar més tard l'expedició d'Hèracles contra Esparta, i també d'Argeu i de Melas, que van acompanyar Hèracles a la guerra d'Ecàlia contra Èurit i van morir en el combat. Hèracles havia promès a Licimni que li tornaria el fill. Va cremar el cadàver d'Argeu i li va portar l'urna amb les seves cendres, per complir la paraula donada.

Quan va morir Hèracles, Licimni prestà ajut als Heraclides en la guerra contra Euristeu. Després s'uní a Hil·los en la primera i desastrosa expedició contra el Peloponès, de la qual s'hagueren de retirar. Els habitants d'Argos el van convidar, com també a un dels fills d'Hèracles, Tlepòlem, a establir-se a la seva ciutat, i allí Licimni va morir en una baralla a causa d'una bastonada de Tlepòlem, o potser de forma accidental, quan aquest darrer volia colpejar un bou (o un esclau) amb una branca d'oliver.[1]

Referències modifica

  1. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 325. ISBN 9788496061972. 

Bibliografia modifica

  • Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 137. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 8429741461